Experiments del govern d'Estats Units amb la seva pròpia població

He traduït un article sobre les barbaritats que han fet els EEUU sobre la seva pròpia població que he trobat per Internet. És un recull de varies notícies que ja havia vist anteriorment en altres mitjans, no posa les fonts, però m'ha semblat força interessant:

Com els nazis, el govern dels EEUU duu 80 anys experimentant amb la seva pròpia població.

Andreu Martí
Rebelión

Se sap que les empreses farmacèutiques experimenten els seus fàrmacs amb éssers humans a l’Àfrica i Amèrica Llatina. No importa que morin milers i milers d'homes, dones i nens si amb això es garanteix la medicació en “el món desenvolupat”.

Però no és tan conegut que el govern dels EEUU té als seus propis ciutadans i al seu propi territori com conillets d'Índies per a experimentar productes químics i biològics. I amb la mateixa conseqüència: milers i milers de morts.

COM ELS NAZIS

Abans de la Segona Guerra Mundial, els experiments amb éssers humans als EEUU eren ja una pràctica corrent. El mateix que en l'Alemanya nazi.

Al 1931 els metges de l’Institut Rockefeller inoculaven cèl·lules de càncer a éssers humans.

Al 1932 comença l'operació Tuskegee per a l'estudi de la sífilis. Aquesta “operació “ va durar dècades. Es va començar amb 600 negres, i durant 40 anys a 400 d'ells se'ls va inocular la sífilis per a veure la seva evolució enfront dels altres 200 “sans”. Conforme anaven morint, el govern oferia a les famílies soterraments gratuïts en canvi d'autòpsies.

Al 1940 s'experimenta amb 400 presos de Chicago, que són infectats de malària i tractats amb medicaments experimentals. Els nazis van posar com exemple aquest tractament per a justificar el seu propi genocidi quan van ser acusats a Nuremberg.

Al 1942 es fan experiments amb gas mostassa a 4.000 soldats. També s'experimenta amb nanonites (amish) a canvi de lliurar-se del servei militar. Ningú coneixia les conseqüències de la proves que eren sotmesos.

Al 1944 la Marina prova màscares i roba antigàs; els “cobais humans” eren tancats en una càmera de gas i ruixats amb gas mostassa. Els sona a alguna cosa?

Al 1995 el govern admet que va oferir sous i mitjans per a seguir amb les seves investigacions als científics criminals de guerra japonesos que havien experimentat amb éssers humans.

Finalitzada la Segona Guerra Mundial, amb el començament de la Guerra Freda, els experiments amb éssers humans als EEUU van arribar cotes increïbles.


EXPERIMENTS AMB SOLDATS

Al 1994 un informe del govern revela experiments amb centenars de milers de soldats durant la Guerra Freda. Els soldats van ser exposats a mostassa i gas nerviós, radiació d'ions, psicoquímics, al•lucinògens i drogues.

Tres anys després es donen a conèixer les filmacions d’Alamo Gordo, en les quals s'aprecia com els comandaments enganyen als soldats –més de 200.000 soldats- perquè s'exposin a la radiació, a 2 km de les explosions nuclears.

Recentment, al 2002, ha sortit a la llum que 4.300 mariners van ser sotmesos a 113 proves entre 1964 i 1968 amb armes químiques i biològiques en els seus propis bucs, sense conformitat dels afectats ni cap protecció. Destaca el cas del buc George Eastman, en el qual, al 1964 es va usar el gas sarín, que ataca al sistema nerviós i és letal; el gas va ser fumigat sobre el navili i introduït en el sistema de ventilació.

Entre 1960 i 1960 es va desenvolupar el Projecte 112, en el qual van experimentar amb 5.842 soldats amb agents químics i bacteriològics, gasos nerviosos VX i sarín. També es van aplicar aquests productes a zones poblades. Per a descontaminar els vaixells de guerra es va utilitzar Betapropriolacton, que és un agent cancerigen.

A part dels centenars de milers de soldats sotmesos a radiació nuclear, es calcula en unes 20.000 les persones que van fer de cobais humans en diversos experiments durant la Guerra Freda. La majoria van ser soldats, però també es poden incloure a embarassades (820 embarassades van rebre dosis de ferro radioactiu) i nens (200 nens van rebre altes dosis de plutoni i urani radioactius). A Mary Jean Connell, ara de 74 anys, li van injectar urani a la sang, sense que ella ho sabés. L'objectiu era saber l'efecte de les armes atòmiques en els éssers humans, en cas de guerra nuclear.

Els afectats van desenvolupar diversos tipus de càncers. Al 1996 només es van poder localitzar a 12 persones vives.

I si cal guarir al malalt, la situació no és molt millor. Al 2007 va esclatar l'escàndol de l'Hospital Militar Walter Reed, situat a menys de 10 km de la Casa Blanca. El “vaixell almirall” de la sanitat militar nord-americana és un edifici en ruïnes i ple de rates i escarabats, on regna el caos burocràtic. Centenars de veterans han d'esperar setmanes per a rebre tractament.

L’IRAQ 1991: LA “SÍNDROME DEL GOLF”

Al 1994 el Dr. Garth Nicolson en el Centre del Càncer MD Anderson en Houston, va descobrir que els veterans de l'Iraq van ser inoculats amb Micoplasma Incognitus, un microbi normalment utilitzat en la producció d'armes biològiques. També s'havia experimentat amb els presos de Texas. Al 1996 el Departament de Defensa va tenir de reconèixer que els soldats de la Guerra del Desert van ser exposats a agents químics.

A part dels 8.000 soldats que van rebre vacunes experimentals contra el botulisme, 400.00 soldats van estar exposats a radicacions d'urani a la guerra del Golf al 1991. El total de soldats al Golf va ser de 500.000.

Una gran quantitat de veterans sofreixen el que s'ha denominat com la “síndrome del Golf”: cansament, dolors musculars i pèrdua de memòria i els seus fills neixen amb malformacions.

AFGANISTAN

Al 2003 dos advocats denuncien que als pilots de l’Afganistan se'ls subministra amfetamines per a evitar la fatiga, en detriment de la seva capacitat de concentració.

EXPERIMENTS AMB NENS

Al 1990, es va experimentar amb 1.500 bebès negres i hispans de 6 mesos d'edat a Los Angeles. Era una vacuna contra el xarampió encara no autoritzada.

En els anys de la Guerra Freda es va experimentar amb nens deficients de Massachussets. Se'ls va donar per a menjar aliments radioactius.

A nens orfes amb VIH d’Illinois, Nova York, Maryland i Texas se'ls va subministrar fàrmacs experimentals contra la sida en els anys 90 del segle passat. Si el nen millorava, la prova era positiva; si el nen moria, la prova era negativa. Els diagnòstics oficials dels nens que morien eren pneumònia o enverinament a la sang. La majoria de nens eren llatins, negres o blancs pobres.

També s'ha sabut recentment que empreses de cinema d'Hollywood van utilitzar nens per a esbrinar la seva reacció davant escenes d'extrema violència.

EXPERIMENTS AMB DROGUES

Es tracta d'emprar LSD com agent químic paralitzant. De 1947 a 1958 s'experimenta amb 1.000 persones; a partir de llavors els experiments es fan a Europa i Extrem Orient.

Al 1965 comença el Projecte MKSEARCH, que estudia les reaccions humanes davant drogues psicodèliques. El projecte MKOFTEN, iniciat a l'any següent, tracta de comprovar els efectes toxicològics de certes drogues.

EXPERIMENTS AMB PRESOS

Al 1965 s'aplica dioxina als presos de la Presó Estatal de Holmesburg a Filadèlfia. La dioxina és un component cancerigen de l'Agent Taronja que s'estava utilitzant a Vietnam. S'estudien els casos que desenvolupen càncer.

EXPERIMENTS AMB MINORIES ÈTNIQUES

Al 1970 es dóna a conèixer l'existència d'armes “ètniques”, que actuen i eliminen col•lectius determinats.

Durant la Guerra Freda es va experimentar amb esquimals d’Alaska i negres amb baix nivell d'intel·ligència. Als esquimals se'ls va donar iode radioactiu per a estudiar el comportament de la tiroides en situació de fred extrem. A malalts de càncer de raça negra amb baix nivell d'intel·ligència se'ls va aplicar radicació per tot el cos a la facultat de Medicina de la Universitat de Cincinnati (Ohio).

EXPERIMENTS AMB MINERS

També estan afectats els miners que van treballar a mines d'urani, als quals es va subministrar medicaments radioactius.

LA SIDA

Al 1981 apareixen els primers casos de SIDA entre la comunitat homosexual de Nova York, Los Angeles i San Francisco. Tres anys abans s'havien fet proves amb una vacuna d'Hepatitis B, requerint especialment homes homosexuals promiscus.

EXPERIMENTS AMB ZONES DENSAMENT POBLADES

Que se sàpiga, almenys entre 1949 i 1969 s'han fet proves amb bacteris i virus en zones poblades.

Al 1950 es ruixa a San Francisco amb bacteris. Es tracta de veure la reacció de la població. Els casos de pulmonia es multipliquen. Al 1953 es ruixen amb Sulfur de Zinc-Cadmi zones de Winnipeg, St. Louis, Minneapolis, el Fort Wayne, la Vall del Monocacy a Maryland, i Leesburg, Virginia. Al 1953 es ruixa amb Marcescens Serratia i del Bacilus Glogigii a les ciutats de Nova York i San Francisco. Al 1955 es ruixa amb un bacteri a la Badia de Tampa, Florida, per a veure el seu efecte sobre la població. Al 1956 es ruixa amb mosquits amb febre groga a Badia de Tampa, Florida. Al 1966 es ruixa amb Bacillus subtilis al Metro de Nova York, podent afectar a un milió de persones. Al 1968 s'experimenta l'enverinament de l'aigua potable introduint productes químics en la xarxa d'aigua de Washington, D. de C.

Al 1977 es fa públic des del Senat que entre 1949 i 1969 van ser ruixades amb agents biològics fins a 239 zones poblades. Zones com San Francisco, Washington, D. de C., Centre-Oest d'EUA, Ciutat de Panamà, Minneapolis i St. Louis.

Un altre incident en una nuclear catalana: Vandellòs 2

Aquest cop ha estat l'incendi d'un generador elèctric, que demostra un cop més el poc segures que son les centrals nuclears i un cop més, tot i la multa que els van imposar per l'incident d'Ascó, continuen sent opacs i poc clars, com ho demostra el fet que es van negar deixar entrar els bombers de la Generalitat.

L'incendi ha afectat a la sala de turbines de la central nuclear i podria ser un accident similar a l'ocorregut a la planta de Vandellòs 1 l'any 1989, que va provocar la retirada de la llicència d'explotació i va ser clausurada per a sempre.

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN), va recomanar activar el Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona (PENTA) en situació "0", per la qual cosa es van desplaçar els bombers de la Generalitat al lloc, amb la sorpresa que els guardes de seguretat els hi van negar el pas i no va ser fins després de mitja hora de discussions en và, que van entrar per la força.
Un cop d'intre, l'incendi ja estava extingit pels bombers de la central, però s'ha pogut saber que hi han importants danys a la sala de les turbines.

Fonts:
- El Mundo.es
- El Periodico.cat

Una bonica fotografia de la central nuclear (EFE):

Robatoris en pisos 2 - El serraller

En l'article Robatoris en pisos vaig explicar el sistema que utilitzen els lladres per entrar en pisos. Quan arriba el propietari moltes vegades es troba que no pot accedir al pis perquè el pany s'ha quedat bloquejat.

Solució: Avisar el manyà o serraller d'urgència.

Definició de serraller d'urgència*: Persona sense escrúpols que aprofitant-se d'una situació d'urgència et roba de forma legal. *(En la majoria de casos que m'he trobat)

Un cas que he viscut aquests dies ha estat la gota que ha fet vessar el vas i per això escric aquest article.
El fet és que van entrar a robar pel sistema de trencament del pany descrit anteriorment amb la mala sort que hi havia un àvia dins de casa. Els lladres al sentir-se descoberts van marxar i no van poder endur-se res. L'ensurt que es va endur l'àvia no li treu ningú.

Amb els nervis l'àvia no podia obrir la porta de casa seva i aconsellada pel veïns va trucar a un manyà.

Quan va arribar el manyà d'urgència (que per la fila que fan semblen ex-lladres rehabilitats), l'àvia ja estava més tranquil·la i havia pogut obrir la porta, però és que el manyà va tardar més d'una hora!

Però és clar, tenia que cobrar el servei i amb molt de tacte li va preguntar a l'àvia si sabia quan li costaria, la resposta va ser: "M'han dit que 70 euros".

Nooo...- Va respondre el serraller - 70 euros és pel servei d'urgència!

Va fer comptes i el preu final: més de 300 euros! (I això que era un dia laborable)

Justet va anar que no va tenir que venir una ambulància per endur-se la pobre àvia (plorant tota l'estona). Aquest cop definitivament l'acabaven de robar!!

I és que tot i avisar a una empresa de serrallers de la guia telefònica del poble, el que va venir, segons va dir estava a casa seva, i vivia a uns 100 km., quan el van trucar pel servei urgent. Llavors compta el preu per quilòmetre (39,4 eur els primers 15 més 55 cèntims per km. la resta) més el temps que va tardar (76,2 eur hora o fracció), més el servei urgent en hora laborable (68,3 eur) i l'IVA (16%).

A la fotografia es pot veure el fulletó amb les tarifes.

Sort que no era un servei nocturn (que per cert consideren nocturn fins a dos quarts de deu del matí) ni festiu.

Però el que més em va emprenyar és que vingués de tant lluny, perquè jo mateix he pogut comprovar com sempre vénen d'una població allunyada d'on truques. Si truques del Bages, vénen del Barcelonès, si truques de l'Anoia vénen del Berguedà.
Pel que, o bé s'inventen la procedència o l'empresa té treballadors repartits pel territori i envia el que està més lluny.

Consells en el cas de trobar-se el pany bloquejat: si es té assegurança, trucar i que ho gestionin ells, és la millor opció.

Si han partit el cilindre del pany pel sistema descrit en l'article Robatoris en pisos, intentar posar el fragment trencat al seu lloc i obrir amb la clau i si els lladres s'han emportat el fragment del cilindre, provar amb un tornavís per fer girar el mecanisme.

Si tot això no resulta i és en horari laborable, anar al fuster o serraller del barri que amb un preu més raonable obriran la porta i t'arreglaran el pany.

El serraller d'urgència sempre en última opció i preparant la targeta de crèdit per a treure diners al caixer més pròxim, et poden cobrar de 300 a 600 euros.

Perdre el DNI et pot destrossar la vida

Transcric (traduït) una altre notícia sobre la suplantació d'identitat, aquest cop ocorregut a València i publicat a Levante-EMV.com

Una dona de València a qui li havien robat el seu carnet d'identitat, ha estat víctima d'una estafa econòmica i personal. Una altra dona ha suplantat la seva personalitat i amb el seu DNI ha finançat importants compres i ha arribat ha protagonitzar dos matrimonis de conveniència que li han reportat importants beneficis. Ara, la financera li reclama a la denunciant tots els impagats i no pot casar-se mentre no es resolgui el problema en el Registre Civil.

José Parrilla, València

Poca gent es preocupa de la pèrdua o el robatori del DNI més enllà del trastorn que suposa haver de tornar a una oficina de la policia a renovar el document. És més, gairebé ningú no posa una denúncia davant de la policia perquè quedi constància d'aquest robatori si no és perquè amb el DNI van perdre telèfons, claus, targetes de crèdit etc. La realitat, tanmateix, indica que si aquest carnet cau a les mans d'uns delinqüents professionals, el problema pot ser molt gras. A una veïna de València, per exemple, li van robar la targeta d'identitat i els lladres han obert un compte bancari al seu nom, han finançat importants compres que després li han reclamat a ella i fins i tot han celebrat matrimonis de conveniència que impedeixen que ara ella pugui casar-se amb el seu nuvi. Tot un embolic que, encara que es resolgui finalment, li ha destrossat la vida.

Aquest cas concret, que està sent instruït als jutjats de Picassent, té com a protagonista a una jove de València, el nom de la qual prefereix ocultar, que el setembre de 2006 "va perdre o li van robar" el DNI. Segons la seva advocada, Pilar Jove, la dona va renovar el document i no li va donar més importància a l'assumpte fins que va començar a tenir notícies de bancs, jutjats etc.
Un dia la van cridar del Registre Civil, explica Jove, per comunicar-li que no podia casar-se per segona vegada, tota una sorpresa per a la dona perquè, encara que té nuvi formal, mai no es va decidir a passar per l'altar. Llavors es va assabentar que ella, o més ben dit, una persona que usava el seu DNI i suplantava la seva personalitat, s'havia casat en una parròquia de Picassent i dies després en una altra de Lliria. I clar, quan els papers van arribar al Registre Civil van pensar que estaven davant d'un cas de poligàmia.

Diners en efectiu
Fetes les corresponents reclamacions, l'afectada va saber també, segons l'advocada, que la seva suplantadora havia organitzat dos casaments de conveniència amb dos subsaharians que van ser localitzats i van confessar que havien pagat entre 4.000 i 5.000 euros per l'enllaç. Com que els papers de l'església tarden uns dies a arribar al jutjat van tenir temps de fer un segon casament.
Afortunadament, l'afectada ha pogut desfer almenys un dels casaments concretament al religiós. N'hi ha prou amb fer una "anul·lació de partida sacramental". Però el problema és en el Registre Civil, que exigeix un procés judicial per tornar a la normalitat, de manera que si un dia d'aquests l'afectada volgués casar-se amb el seu nuvi simplement no podria.
No contents amb això, la suplantadora, sempre segons la lletrada Pilar Jove, va obrir un compte bancari amb el DNI del valenciana i va falsificar una nòmina i un contracte de treball amb les seves dades. Després se'n va anar a un concessionari i va comprar una moto de gran cilindrada que va finançar amb la documentació que havia falsificat. I finalment va contactar amb un conegut i li va vendre la moto per un preu inferior per recuperar diners en efectiu.
Lògicament, quan la financera va anar a cobrar la primera lletra, va trobar el compte bancari a zero i va reclamar a la titular oficial, que va saber d'una nova estafa a compte de seu mai ben valorat DNI.
L'operació es va repetir amb un ordinador i amb altres compres, diu la seva advocada, que assegura que només el cas de la moto li suposa ja unes càrregues, entre demores, impagats etc., de 22.000 euros.
Com a súmmum dels mals, la suplantadora ha realitzat algun empadronament fals i ha alterat el cens electoral, de manera que l'afectada ha tingut problemes per votar en les últimes eleccions.

Investigació en marxa
El cas està sent investigat per un jutjat de Picassent, però segons Pilar Jove, la situació no es resoldrà totalment fins que no aparegui la suplantadora i els seus companys. La Policia ha interrogat els immigrants que van pagar pels casaments de conveniència i l'home a qui li van vendre la moto, mai millor dit, però les dades facilitades no han estat suficients per a la seva localització. També s'investiguen les trucades realitzades a través de telèfons contractats, com no podia ser de cap altra manera, a nom de la denunciant; i els habitatges on s'han formalitzat els empadronaments, tot un maremàgnum de dades que a aquesta dona no li resolen el greu problema que s'ha creuat a la seva vida simplement per perdre o deixar-se robar el seu Document Nacional d'Identitat.

CRIM PERFECTE - Els perills de l'usurpació d'identitat

Amb aquest article enceto un seguit de notícies sobre un dels gran perills que tenim com és la suplantació de la identitat i que no en donem prou importància.

La suplantació d'identitat ha ocorregut al llarg de tots els temps i tant es dóna al món virtual (Internet) com al món real.

Aqui transcric un article de MAYKA NAVARRO escrit al El Periódico de Catalunya sobre un assassinat ocorregut a Barcelona el 18 de febrer.

No existeix el crim perfecte, però María Ángeles Molina Fernández, de 40 anys --Angie per a tothom-- s'ho va creure i ho va intentar. Des del dia 12 de març aquesta dona està empresonada acusada d'assassinar, el 18 de febrer, Ana María Páez Capi- tán, de 35 anys, una dona trobada despullada i amb una bossa al cap en un apartament de Gràcia. Semblava un suïcidi, o fins i tot el fatídic resultat d'una arriscada pràctica sexual, però una complexa investigació policial acaba de revelar que la presumpta assassina va planificar durant mesos la mort de l'Ana amb una única finalitat: els diners. Feia dos anys que la detinguda suplantava la identitat de la seva víctima per contractar préstecs bancaris i assegurances de vida. Tot i l'acurat disseny de la seva coartada, els Mossos d'Esquadra la van destapar.
Convé tornar al mes de febrer, al dijous 21 de febrer. L'empleada de la neteja d'uns apartaments de lloguer per dies del número 36 del carrer de Camprodon va trobar aquell dia el cos nu d'una dona. El cadàver era al sofà. Tenia una bossa de plàstic al cap, fixada amb cinta aïllant i cap signe de violència aparent. L'autòpsia va revelar un detall desconcertant. Hi havia restes de semen a la boca i a la part exterior de la vagina. De dos homes diferents.

NOMÉS UNES BOTES
La titular del jutjat d'instrucció número 25, Elena Carasol Campillo, va tutelar les indagacions dels agents d'homicidis de la unitat de delictes contra les persones dels Mossos de Barcelona. Diverses coses van cridar l'atenció dels investigadors. A l'apartament, no hi van trobar ni un sol objecte personal de la víctima que permetés identificar-la. No hi havia ni la seva roba ni la seva documentació. Al costat del cos hi havia una perruca negra i unes botes. Algú es va endur la resta.
L'apartament estava llogat per tres dies, del 18 al 21 de febrer, a nom de la víctima. Els investigadors van comprovar que, tres dies abans, els pares i la parella de l'Ana havien denunciat la seva desaparició en una comissaria dels Mossos. Els familiars van identificar el cadàver i els investigadors van començar a indagar en la seva vida.
Feliç, reservada, responsable i extremadament creativa, l'entorn afectiu de la víctima va rebutjar la hipò- tesi del suïcidi i va mostrar dubtes raonables davant la possibilitat que l'Ana fos capaç de portar d'amagat una doble vida.

LES CENDRES DE LA MARE
Aviat, una persona va centrar l'atenció dels agents: l'Angie. Va treballar durant anys amb la víctima en una empresa tèxtil i el dia de la seva desaparició l'Ana va dir a la seva parella que soparia amb la seva amiga. Tot i que ja no treballaven juntes, conservaven la relació i es veien de tant en tant.
En les seves primeres declaracions davant els Mossos, l'Angie va admetre que havia parlat pel mòbil amb l'Ana el dimarts de la desaparició, però que no la va veure. I va exposar la seva coartada. No podia haver quedat amb la seva amiga perquè precisament aquell dia tornava en cotxe des de Saragossa. Venia de recollir les cendres de la seva mare.
Les hores prèvies a la seva desaparició, la víctima havia extret una important quantitat de diners d'un dels seus comptes corrents. Els investigadors van concretar l'hora i van revisar les imatges de les càmeres de seguretat de l'oficina. Cap de les dones que van entrar aquell dia en aquell banc s'assemblava a Ana Páez, però destacava una atractiva dona amb una melena negra repentinada excessivament, com si portés una perruca, similar, per cert, a la trobada al costat del cadàver.
Van mostrar la imatge de la dona al company de la víctima i va assegurar que no era l'Ana, però que s'assemblava molt a l'Angie. L'amiga de la seva nòvia a qui ell havia vist per primer i últim cop en l'enterrament.
Aquí els investigadors devien arribar en aquell punt en què no quadra res, en què convé començar de zero i en què es té la sensació d'enfrontar-se a un complex homicidi en què l'assassí no havia posat les coses gens fàcils. A aquestes altures de la investigació, dues preguntes clau continuaven sense resposta: ¿qui devia voler matar l'Ana, i per què?
L'horror de les estadístiques s'entesta a demostrar que principalment es mata per diners i per amor. A l'Ana, els que se l'estimaven, els que se l'estimen, se l'estimen de veritat, amb amor del bo. Els investigadors d'homicidis de Barcelona sostenen davant la jutge que l'Angie va matar la seva amiga moguda només per l'ambició i els diners.
L'Angie feia dos anys que es desdoblava en l'Ana. Suplantant la seva identitat, va contractar diversos préstecs i assegurances de vida. Es feia passar per l'Ana i firmava com a Ana. No va tenir cap dificultat a obtenir préstecs bancaris de més de 20.000 euros i a firmar assegurances de vida en què nomenava beneficiària una tercera dona, aliena a la trama. Segons el que s'ha vist fins ara, l'Angie no hauria tingut cap inconvenient a assumir la identitat d'aquesta persona per cobrar les pòlisses de vida, un cop morta l'Ana.
Hi va haver un moment en què --sempre presumptament-- va decidir matar l'Ana. I va començar a planificar el crim i la seva coartada. Es va citar amb la seva amiga per sopar. Aquell mateix matí, es va posar la perruca negra i va tornar a fer d'Ana per llogar l'apartament per tres nits. Després va anar a una casa de prostitució masculina de Barcelona amb la qual ja havia contactat per telèfon per contractar els serveis de dos homes. No va permetre que la toquessin. Va extreure dos recipients de farmàcia i els va demanar que ejaculessin a dins. Avesats a les excentricitats d'algunes clientes, no van preguntar per què volia el semen aquella misteriosa dona.

CENDRES MATERNES Ara sí que se sap. Aquell dimarts, l'Angie es va citar amb l'Ana a l'apartament de Grà- cia. Abans, la dona va tenir temps d'anar i tornar de Saragossa on, efectivament, va recollir les cendres de la seva mare.
De tornada a Gràcia, les dues dones van sopar juntes. L'assassina va adormir la seva víctima i va modificar l'escena. Va estirar l'Ana al sofà i la va despullar, però no li va treure les joies. Va col.locar semen dels dos gigolós a la boca i a la vagina de la dona, per separat, i li va lligar una bossa de plàstic al cap, que va segellar amb cinta aïllant per provocar que la jove morís per asfíxia. Va netejar l'apartament i es va endur la roba de l'Ana. ¿Què pretenia? Només ella ho sap, però se sospita que pretenia que els investigadors dubtessin entre el suïcidi, la violació o una orgia sexual. Unes línies de treball que ni es van arribar a plantejar seriosament. Aliena al dolor, sense remordiments, i actuant, un cop més, com altres assassins, va assistir a l'enterrament de la seva víctima.

Una fuga radioactiva contamina l'exterior de la nuclear Ascó 1

Ja ha tornat a passar i cada cop queda més demostrat la inseguretat que provoca tenir centrals nuclears.

Sempre parlen de la gran seguretat que tenen fins que hi ha un accident, llavors també com sempre es minimitzen els efectes i s'intenta amagar la veritat.

Ara mateix estava fullejant les notícies dels diferents diaris, per RSS, d'aquest cap de setmana i per exemple al El Periodico posa:

Jaume Morrón, portaveu d'Ecologistes en Acció, ha apuntat que si la central ha reconegut que les partícules s'han dipositat a terra, en algun sostre i a la tanca perimetral del complex nuclear, també és possible que el vent les hagi escampat a l'exterior i que es podrien haver dipositat sobre productes agrícoles de consum humà.

Si les quantitats són les que ells temen, Morrón ha afirmat que les partícules ingerides poden provocar problemes importants. El portaveu ecologista ha dit que no vol ser alarmista perquè no es podrà fer una anàlisi concloent de la problemàtica fins que el CSN determini el grau exacte de l'episodi de "contaminació".

Segons les seves fonts "absolutament fiables", l'afectació és molt més elevada del que l'ANAV ha informat, encara que ha reconegut que desconeixen la composició exacta dels elements radioactius. Morrón s'ha mostrat convençut de la predisposició del CSN per aclarir els fets.

Actualització:

14/04/08

He escoltat per la radio que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) considera que l'"incident" podria haver estat més greu del que havien dit. També que s'haurà de fer controls a unes 800 persones que haurien estat per la zona en el moment dels fets.

No sé si en aquestes persones hi entren uns nens de l'escola que van fer una visita a la central nuclear després de la fuga i que no van anular ni van informar res als pares.

16/04/08

Segons 3cat24.cat la central nuclear d'Ascó ha informat el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) de la localització de més partícules radioactives a les instal·lacions després d'haver cessat el director i el cap de protecció radiològica de la central tarragonina.

El Consell de Seguretat Nuclear va elevar la catalogació de la fuita del nivell 1, que va fixar inicialment, al 2, a partir del qual es va obrir la investigació que ha acabat amb els cessaments.

Els nivells dels incidents nuclears

Nivell 1: anomalia
Es tracta de petites anomalies generalment provocades per problemes tècnics, errades humanes o procediments inadeqüats. De fàcil solució, les anomalies de nivell 1 no tenen cap impacte ni dins ni fora de la central nuclear i passen sovint desapercebudes per l'opinió pública. Una prova d'això és que des de l'any 1990, a l'estat espanyol n'hi ha hagut més de 450.

Nivell 2: incident
Perquè un incident sigui de nivell 2 hi ha d'haver una errada significativa de les disposicions de seguretat. Segons l'INES, són de nivell 2 els incidents que dins la central suposen una difusió significativa de la contaminació o la sobreexposició d'algun treballador. Fora de la central, aquest nivell d'incident no té cap impacte. A part del que hi ha hagut ara a Ascó, altres incidents de nivell 2 a l'estat espanyol són els del 1992 a la central de Trillo i el 2004 a la central Vandellós 2.

Nivell 3: incident important
Són incidents que tenen impacte dins i fora de la central. A l'exterior, la contaminació ha de ser molt petita i sense conseqüències per a la salut. Dins la central, en canvi, els incidents de nivell 3 tenen efectes importants per a la salut dels treballadors. A l'estat espanyol només hi ha hagut un incident d'aquesta gravetat. Va ser l'any 1989 a la central nuclear Vandellòs 1.

Nivell 4: accident sense risc fora de l'emplaçament
El seu impacte fora de la central és més greu que el de nivell 3, però sense perill per a la població. Sí que cal controlar, en canvi, l'impacte que la radiació pot haver tingut en els aliments. Dins la central, un accident de nivell 4 pot suposar danys significatius al nucli del reactor o l'exposició fatal dels treballadors a la radiació. A l'estat espanyol no n'hi ha hagut cap, però alguns accidents de nivell 3 són els que l'any 1973 hi va haver a Windscale, a la Gran Bretanya, o el 1980 a la central francesa de Saint-Laurent.

Nivell 5: accident amb risc fora de l'emplaçament
En aquest nivell, la contaminació fora de la central és prou greu per requerir mesures preventives per vetllar per la salut de la població. Dins de la central, un accident de nivell 5 suposa greus danys i un gran alliberament de radioactivitat. Alguns exemples d'aquesta mena d'accident són el que hi va haver l'any 1957 a la central britànica de Windscale Pile i el 1979 a la central Three Mile Island, als Estats Units.

Nivell 6: accident important
Un accident de nivell 6 suposa un important impacte fora de la central amb important risc per a la salut de la població i el medi ambient. Dins de l'emplaçament la radioactivitat té efectes fatals per als treballadors, mentre que els danys materials són prou importants per posar en dubte que la central pugui continuar funcionant. Un accident de nivell 6 és el que hi va haver l'any 1957 a la central russa de Kishtim.

Nivell 7: accident greu
Una accident de nivell 7 té un impacte fatal dins de la central nuclear, que pot quedar pràcticament destruïda. A l'exterior de l'emplaçament, l'accident té un greu impacte en la salut de la població i el medi ambient. Uns efectes nocius a curt i a llarg termini que poden afectar una àmplia zona al voltant de la central. L'accident de nivell 7 més conegut és el que l'any 1986 va destruir la central nuclear de Txernòbil, a Ucraïna.

22/04/08

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha informat que ahir a la tarda es van detectar partícules radioactives en un camió que transportava ferralla des de la central nuclear d'Ascó a una ferrovelleria de Reus.

24/04/08
Diari Avui:.

Els equips de neteja de la central nuclear d’Ascó I ja han trobat unes 300 partícules sòlides radioactives de baixa intensitat a l’exterior de les instal·lacions. I les investigacions continuen. Ahir es va conèixer que el vent va transportar també partícules radioactives d’Ascó fins al riu Ebre. Malgrat que les autoritats insisteixen que no hi ha motius d’alarma, la població comença a preocupar-se davant els continuats intents de les autoritats d’amagar la situació. Com més en sabem, més tenim la sensació que s’ha volgut ocultar part del risc que han patit els veïns de la comarca i els alumnes dels instituts de Girona, Torroella i altres poblacions, que havien visitat les instal·lacions de la central nuclear.

Notícia rere notícia tot indica que hi ha hagut, en alguns casos, la voluntat específica d’amagar l’abast real de la fuita radioactiva. La mateixa central ha reconegut els seus errors, entre ells la falta de transparència. Per això fa una setmana van destituir el director i el cap de protecció radiològica de la planta. Ara la fiscalia de Tarragona ha decidit obrir diligències. La sanció econòmica a què es podrien enfrontar els responsables de la central per incompliments arriba fins als 30 milions d’euros. Davant del que s’està convertint en una bola de neu informativa, el Consell de Seguretat Nuclear ha decidit prendre notes dels detalls de la fuita d’Ascó I, que, a més de servir per exigir millores en aquesta central, també s’enviaran a la resta de centrals nuclears espanyoles. Així el cas d’Ascó I ajudarà a revisar les centrals de tot l’Estat.

Els errors de comunicació han sigut –i continuen sent– molts i greus, i encara més tractant-se d’una matèria tan sensible. Tot va començar per una denúncia de Greenpeace que, posteriorment, ha anat seguida d’investigacions dels mitjans de comunicació. La sensació és que des de la central intenten amagar tot el que saben i, després de diversos episodis d’ocultació, han aconseguit que la població no es fiï de les seves contínues crides a la calma. Els ciutadans tenim dret a reivindicar molta més seguretat, més vigilància i, sobretot, més transparència en allò que afecta la nostra salut.

14/05/07

Avui el Consell de Seguretat Nuclear ha informat que els responsables d'Ascó van modificar els detectors d'alarma radioactiva del sistema de ventilació de manera injustificada i sense comunicar-ho, cosa que va facilitar la sortida a l'exterior de la radioactivitat.

A més remarquen que la Generalitat va detectar un lleuger augment dels nivells de radiació entre els dies 14 i 18 de desembre i que la central va negar que hi hagués cap problema.

A sobre detalla l'ocultació permanent dels fets als inspectors i que la comunicació de la fuita va ser perquè els consell els hi va sol·licitar.


Més sobre els accidents nuclars

Robatoris en pisos

Des de ja fa bastants anys algú va descobrir que els panys de les portes que utilitzen el sistema de cilindre (o bombí) tenien un punt feble (molt feble) que consisteix en que es parteixen molt fàcilment per la meitat.
Com es pot veure en aquesta fotografia a la part central hi ha una peça mòbil i a sota el forat per on s'introdueix el cargol de subjecció.
Només cal donar un cop a un dels extrems perquè es trenqui per la meitat deixant accessible la part mòbil que permet obrir el pany amb un simple tornavís.

El que abans només coneixien alguns lladres, ara s'ha generalitzat i hi ha moltes bandes organitzades que solen venir d'altres països només amb la finalitat d'explotar aquest punt feble de les portes dels pisos per accedir i robar.

Aquest pany també es coneix pel nom de perfil europeu i aquí es pot veure com queda un cop trencat.

Últimament els constructors han començat a posar uns panys més reforçats, blindant el cilindre.

Però no ha estat una protecció gaire efectiva perquè com es pot veure amb una eina que faci pressió aconsegueixen sense gens de dificultat trencar el blindatge i accedir al bombí.

Amb aquest article només pretenc que siguem conscients de la facilitat que hi ha de forçar una porta per molt blindada que sigui si fan servir aquest tipus de pany i que últimament s'està utilitzant molt.

Personalment recomano canviar el pany per un de diferent que utilitzi per exemple el sistema de borja de seguretat, que juntament amb una bona porta i recordar de passar la clau cada cop que marxem per evitar que accedeixin amb el sistema de la radiografia, farà que sigui bastant més complicat que entrin a robar.

I un últim consell: normalment quan entren a robar solen estar nerviosos i van amb certa pressa, pel que solen buscar als llocs habituals on es guarden diners i joies, és a dir, al dormitori principal, tauleta de nit, lavabo (arracades, etc.). Cal evitar guardar les coses de valor en aquests llocs i en el cas de tenir una caixa forta, el més important no és que sigui molt bona, sinó que no la trobin.

Itàlia declara il·legal que les discogràfiques controlin als usuaris de les xarxes P2P

La companyia discogràfica Italiana Peppermint va contractar una companyia suïssa perquè vigilés les activitats d'usuaris de xarxes P2P (xarxes s'utilitzen per compartir tot tipus d'arxius i on es pot aconseguir música, pel·lícules, etc. de forma gratuïta).

Aquesta empresa va aconseguir l'adreça IP de molts usuaris (és un número que identifica l'ordinador a Internet) que presumiblement s'intercanviaven arxius protegits per drets d'autor.

Doncs l'autoritat italiana de Protecció de la Privadesa va determinar que aquest procediment era il·legal perquè no estaven autoritzats per agafar dades d'usuaris i que aquests no estaven informats de que els estaven controlant... jo diria que té un nom: els ESPIAVEN.

Noves tecnologies i canvi d'hàbits

Fins a quin punt ens afecta les noves tecnologies sobre les nostres vides? No hi ha dubte que molt. Que aporta coses positives tampoc hi ha cap dubte.

Tot i així hem de ser conscients dels canvis que ens produeixen en el comportament i en la relació amb els demés, no em refereixo amb la gent que podem interactuar a través d'Internet, per exemple, em refereixo amb les relacions més properes.

La persones que tenen una gran activitat amb els mitjans electrònics solen treure el temps del que passarien amb la seva parella, fills o amics. Crec que això ens ha de fer reflexionar.

Però del que hem d'estar més atents i d'anar més en compte és amb els nostres fills, que ja neixen envoltats d'aquesta era tecnològica.
Segons un estudi que va publicar l'any passat "Media Awareness Network" un dia del cap de setmana els estudiants canadencs passaven 54 minuts enviant missatges; 50 minuts baixant-se continguts i escoltant música; 44 minuts jugant a jocs en xarxa; i només 30 minuts fent les tasques del col·legi. A més moltes d'aquestes coses les fan de forma simultània.

L'excés en l'ús d'aquestes tecnologies poden fer que els joves tinguin problemes de control de l'atenció, comportament agressiu i un pobre desenvolupament cognoscitiu.

L'estona que abans passarien mirant la televisió en família, ara la passen a les seves habitacions tancats, cosa que fa que molts pares els causi preocupació no saber amb qui es relacionen per Internet el seus fills ni si s'han pogut enganxar als jocs en xarxa o altres coses pitjors.

Les companyies d'internet tenen cada vegada més dades sobre els seus usuaris

Faig esment d'un article publicat a la Gaceta.es (en castellà) sobre la quantitat de dades dels milions d'usuaris d'Internet que emmagatzemen les grans companyies envers als nostres hàbits i enfocat de cara a la publicitat.

Llegir article.

Escoltes als telèfons GSM

Han presentat una nova tècnica per a trencar el xifrat de les comunicacions GSM.
Fins ara per poder fer escoltes a telèfons GSM era possible amb equips molt cars (un milió de dòlars, normalment simulant que eren repetidors de telefonia per poder captar les trucades), només a l'abast de governs i grans organitzacions.

Amb el nou sistema que val uns 1000 dòlars, es pot trencar l'encriptació de les trucades de manera passiva (o sigui que es passa totalment desapercebut, el sistema antic era detectable) i en només mitja hora (si es paga més: en trenta segons). I no només les trucades sino també els missatges.

Tot i així les noves encriptacions que utilitzen les comunicacions 3G no es poden trencar de moment amb aquest sistema.

Vist a Quands.cat.

Codi de punts de les impressores

Des de ja fa anys la majoria de marques importants d'impressores utilitzen un codi format per punts, a simple vista no es veu i que segons diuen és per evitar la falsificació de documents.

Aquests codis (cada marca n'utilitza un de diferent) fins fa un temps la seva existència era secreta i quan es van conèixer no van tardar gaire en poder-los trencar (eren molt senzills) i així qualsevol els podia llegir.

Com sempre la idea inicial va sortir dels serveis secrets americans per poder fer un seguiment dels documents impresos per bandes organitzades, un cop identificada la impressora es podia identificar a la persona que l'havia adquirit, a més de quedar constància de la data i hora d'impressió.

El fet és que ara la Unió Europea està estudiant si aquests codis vulneren el dret a la privadesa i de la protecció de dades personals de les persones i n'està estudiant la possible prohibició per evitar que se'n pugui fer un ús de vigilància general i d'un control dels ciutadans per part de governs autoritaris.

Programes que roben contrasenyes

Suposo que aquesta notícia estarà ja corrent com la pólvora pels blogs de seguretat d'Internet, però es veu que l'autor del bloc Coding horror ha descompilat un programa anomenat "G-Archiver" que serveix per a fer còpies de seguretat dels missatges dels comptes de correu Gmail i ha descobert que en una DLL hi havia el nom d'usuari i contrasenya d'un compte de Gmail de l'autor del programa que aparentment s'utilitzava per autoenviar-se els comptes de correu de tothom qui utilitzava el programa.

O sigui que t'instal·laves el programa, et feies una còpia de seguretat del compte Gmail i aprofitava per robar les dades d'accés a saber per quins obscurs fins.

I per confirmar-ho ha entrat, amb les dades del programador trobades, al seu compte de correu i estava ple de missatges amb les contrasenyes i noms d'usuaris de centenars de persones.

Aquí és on es demostra la perillositat dels programes de codi propietari a l'ocultar-se el codi font. Per això és molt més recomanable utilitzar programes de codi obert, que a més de ser molts d'ells gratuïts, tothom pot veure el seu codi font.

Vist a kriptopolis.

Pirates i pederastes

Amb certa sorpresa acabo de llegir un article d'el Periódico.cat titulat "La descàrrega errònia d'un pirata d'internet porta fins a 26 pederastes".

No és sobre els pederastes que vull parlar en aquest article, amb aquesta gent el que cal fer és actuar, sinó sobre pirates (informàtics).

Arribar a dir que un ciutadà és un pirata perquè es va baixar una pel·lícula amb un programa d'intercanvi, em sembla una bajanada.
El fet és que aquesta persona es va baixar una pel·lícula d'actualitat i un cop la va visionar es va donar compte que era una violació d'una menor. La va portar als Mossos d'Esquadra i van fer un seguiment de l'arxiu fins arribar a la detenció d'uns quants pederastes que s'havien baixat l'arxiu de forma voluntària.

Però és clar, abans de detenir a un possible pederasta han de diferenciar si s'ha baixat l'arxiu de forma voluntària o no... pel que recomanen que tothom qui en descobreixi algun ho denuncií.

Però si resulta ara que tracten a aquest bon ciutadà com a pirata, correrem el risc que si algú es baixa arxius pedòfils vagi amb por a denunciar o ho deixi de fer-ho. I és que ara per ara baixar-se arxius de l'emule o similars no és cap delicte.
És clar que si els Promusicae llegeixen la notícia potser li posen una demanda...

En tot cas aquesta persona que jo sàpiga no ha entrat en cap sistema informàtic il·legalment ni res similar, els redactors de "el Periódico.cat" haurien d'anar més en compte a l'hora d'escriure.

Ha sortit la versió 5.0 del programa d’encriptació TrueCrypt.

TrueCrypt és un programa serveix per crear arxius encriptats que funcionen com si fos una partició més, com unes caixes fortes on guardar informació.

A més en aquesta nova versió es poden encriptar discs durs sencers inclús amb el sistema operatiu, només cal introduir una contrasenya abans d’arrancar el sistema, ideal pels portàtils.

També és molt recomanable a les memòries USB, que es poden perdre molt fàcilment, tan es pot crear un arxiu encriptat com tota la memòria sencera.

A més es pot instal•lar al disc dur o simplement sense instal•lar funcionant de forma portable, l’únic inconvenient en aquest cas és que per desencriptar en qualsevol ordinador, es necessiten drets d’administrador.

Per això el que faig és que a la memòria USB només tinc un arxiu encriptat on hi guardo la informació confidencial, així sempre tinc espai per emmagatzemar coses de qualsevol ordinador encara que no tingui drets d’administrador.

És un programa gratuït de codi obert, amb funcions molt interessants com crear volums ocults (per guardar informació realment important) dintre d’un volum encriptat, que segons diuen no hi ha manera d’esbrinar si existeix o no. Aquesta funció només serveix per gent que manegui informació molt secreta i que es veiés obligada a obrir algun arxiu encriptat a la força.

També a més d’una contrasenya es pot fer servir arxius-clau, que tant pot crear el programa com utilitzar qualsevol arxiu existent. D’aquesta manera si no es disposa de l’arxiu clau és impossible desencriptar el volum, encara que mitjançant un “keylogger” o d’altre manera esbrinessin la contrasenya.

Molta gent pensa que no tenen res a amagar, però per a mi, si algú accedeix al meu ordinador sense permís, és com si entressin a casa meva, i tothom tanca casa seva amb clau, no?

Tant important és crear còpies de seguretat per evitar perdre documents, moltes vegades irreemplaçables (fotografies, etc), com assegurar les dades privades de possibles mal usos o simplement per preservar la intimitat.

Com exemple no sé si recordareu el cas d'aquell noi estudiant d'INEF a la Universitat de Lleida que es va deixar un llàpis de memòria a l'ordinador de la biblioteca on hi havia vídeos eròtics amb la seva parella i encara van donant voltes per l'hiperespai...

Atac de suplantació

Ahir em va arribar un cou correu de Phishing (atac de suplantació) que simula ser un missatge de Caja Madrid, els enllaços simulen que vas al portal del banc, però en realitat és una pàgina falsa que l'únic que pretent és que posis el nom d'usuari i contrasenya per robar-la i poder accedir al compte, o sigui deixar-te sense un duro...

El missatge és aquest:

Día de San Valentín: REGALO 25€ PROMOCIÓN RECARGAS MOBIPAY


¡Estimado/a cliente de Caja Madrid!

Con un solo dedo y Mobipay, podrás recargar tu móvil o el de quien desees, estés donde estés.

Y te regalamos 25 € extra por cada recarga igual o superior a 5 € que hagas con Oficina Internet Recarga de Móviles* Envía el mensaje de texto "RECARGA 5" en su Buzón personal de Oficina Internet Caja Madrid ¡Y disfruta de la promoción!

Para tu comodidad, si deseas darse de alta ahora pulsa en Alta Servicio Recarga Móviles

* Promoción válida del 13/02/08 al 18/02/08 para todos los teléfonos de Movistar, Vodafone y Orange.

Bases depositadas ante Notario.

> Ir a la Oficina Internet

Per cert que al correu que l'he rebut, un compte de Gmail, directament me l'ha posat a la carpeta de correu brossa i amb aquest avís:

Avís: Aquest missatge podria no provenir de qui diu que prové. Aneu amb compte en fer-ne clic als enllaços i en proporcionar informació personal al seu remitent

He anulat els vincles per evitar problemes.

Els internautes anglesos poden quedar-se sense línia si fan descarregues il·legals

Al Regne Unit estan a punt d’aprovar un projecte de llei que permetrà a les companyies proveïdores d'Internet tallar la línia si fan descarregues il·legals.

Quan detectin que algú s'està baixant arxius protegits pels drets d'autor, primer se l'avisarà amb un correu electrònic, si ho fa una segona vegada se li tallarà temporalment la línia, i en cas de reincidència, a la tercera vegada se li tallarà definitivament la línia.

Em pregunto fins a quin punt les empreses proveïdores de serveis a internet els fa gaire gràcia aquesta mesura, dubto que es deixin perdre clients amb tanta facilitat, a més fins a quin punt les companyies de banda ample poden espiar el que estem fent des del nostre ordinador... i el correu? I si descarrego arxius amb el Wi-Fi del veí? Li tallaran a ell?

De tota manera per obligar a les companyies ja han avisat que si no col·laboren seran denunciades.

Control del trànsit mitjançant els telèfons mòbils

Cada cop ens n'adonem més del potencial que tenen els telèfons mòbils, no per les prestacions cada cop més sofisticades que tenen, no; al tenir-se que inscriure als repetidors es pot saber cada número on està situat geogràficament.. i qui diu número diu persona que hi ha al darrera.

Ja hi ha empreses que donen serveis de tot tipus, tant sigui per saber on es troba un fill fins a localitzar un vehicle sostret.

També tothom sap que la policia ho pot utilitzar per demostrar la ubicació d'una persona en un fet delictiu (sempre amb manament judicial, és clar). Això gracies a la retenció de dades de les comunicacions telefòniques i electròniques que va aprovar la Unió Europea el 2006.

Ara uns tècnics de la Universitat de Sevilla, han guanyat un premi per un estudi sobre el control del tràfic urbà mitjançant el seguiment de dades que els telèfons mòbils envien a la xarxa GSM, com que els terminals de telefonia mòbil intercanvien dades amb la xarxa, encara que no s'estigui realitzant cap trucada, i comuniquen la seva localització per tenir la millor cobertura possible, fa que en temps real es pugui saber per on circula cada vehicle i així poder organitzar el trànsit.

Clar que si hi posem imaginació, també poden saber a qui pertany el número de telèfon i quin vehicle porta... Així conèixer exactament els moviments de cada usuari...

Cada dia m'agrada menys tenir mòbil.

Avui NO és Sant Valentí

Article publicat anteriorment a l'antic Bloc Voliac.

Per això aprofito per a no celebrar Sant Valentí, i és que no hi ha res que em faci més ràbia que el dia 14 de febrer tingui que regalar quelcom (des de bombons a joies, passant per tota mena de regalets amb cor...) per demostrar el meu amor... El dia del pare, de la mare, etc..etc, sembla que si no compres res ets un mal fill o mal amant... tot sigui per comprar i comprar.

Aquí a Catalunya tenim la sort de celebrar Sant Jordi, que almenys és un dia que el passes passejant, mirant llibres i paradetes ( a més fan el 10% de descompte!) i no em sap greu comprar-li una rosa a la meva dona... perquè hi ha un munt d'entitats benèfiques i ONG que
venen les roses per a recollir fons per les seves activitats.

Pero és de Sant Valentí que parlo avui, no hi ha parades pels carrers ni ONG amb roses, sinó hipermercats amb cors per tot arreu i anuncis a la televisió amb joies i perfums... per això penjo unes postals sobre el dia de Sant Valentí d'una fotògrafa que he descobert que es diu Jenni Tapanilla i m'ha impressionat (no pot ser d'altre manera veient les fotografies que fa).

* Actualització: He tret la visualització prèvia de dues de les postals per a no ferir sensibilitats, si ho desitges encara les pots
veure, no apte per a menors..

On friendship between girls i Valentines day roses

Els perills de les xarxes sense fils

El divendres passat em vaig connectar amb un ordinador portàtil a la xarxa Wi-Fi al pis que visc a Figueres, i la meva sorpresa va ser que hi havia una vintena de xarxes sense fils operatives de veïns. Si això li sumem la xarxa interna Wi-Fi nostra, més els cinc telèfons mòbils que tenim, el meu, el de la meva dona, els de les nostres tres filles (quan no hi son les seves parelles), i un telèfon fix també amb connexió sense fils... Podeu comptar la quantitat de radiacions electromagnètiques que patim...

Però realment per qui sofrim és per el meu fill de deu mesos, que s’està menjant tota aquesta radiació sense tenir-ne cap culpa i és qui de veritat pot patir-ne les conseqüències.
Perquè hi ha varis estudis que alerten de la perillositat d’aquestes xarxes sense fils. I és que hi ha un augment desmesurat d’aquestes xarxes per tot arreu, xarxes ciutadanes Wi-Fi, xarxes a les biblioteques, als hotels, etc.

Fa uns anys va començar el debat sobre els efectes dels mòbils a la salut i es van prendre certes mesures com que de no posar antenes de telefonia prop de les escoles... Ara les escoles tenen xarxes Wi-Fi, i segons una organització anglesa les radiacions d’aquestes xarxes son quatre vegades superiors.

De moment els científics no es posen d’acord de quin nivell de radiació és la que podria perjudicar, però el que sí que sembla ser és que a qui realment pot afectar és als nens petits, perquè tenen un crani menys format i menys gruixut, els cervells dels nens absorbeixen més radiacions que els dels adults, i les xarxes Wi-Fi al ser més potents poden arribar a produir un escalfament del cervell, el que es coneix com a efecte microones.

Per això a Anglaterra, els sindicats de mestres i els científics que assessoren al govern han reclamat una moratòria en la instal•lació de nous equips. A Àustria el govern estudia prohibir la seva instal•lació a les escoles. A Alemanya el govern ha prohibit xarxes Wi-Fi prop dels centres escolars recomana als seus ciutadans que es connectin a Internet via cable i no a través d'una xarxa Wi-Fi, i que facin servir el telèfon de cable en comptes del mòbil.

Un estudi pel govern suec, afirma que la radiació mata les cèl.lules del cervell i augura que els nens d'avui poden patir demència senil quan tinguin cinquanta anys, però a banda d’aquests estudis, la preocupació dels científics descansa en les implicacions genètiques.

El meu fill que viu en una ciutat voltat de xarxes de ràdios, telèfons mòbils, Wi-Fi, i WiMAX (Worldwide Interoperability for Microwave Access), està subjecte a un camp electromagnètic un bilió de vegades més intens del que ho estaven els seus avis de petits. El nen no ha rebut la informació genètica que li permeti estar preparat per aquest nivell de radiacions i els resultats poden ser desastrosos per ell i pels seus descendents.

Segons un informe encarregat per la Unió Europea adverteix que, si no es prenen mesures, Europa s'enfronta a un futur incert: quan els nens d'avui es facin grans el Continent estarà poblat per ciutadans malalts i amb discapacitats intel•lectuals. Una societat on els seus individus tenen "una menor capacitat per pensar, jutjar, recordar coses, aprendre i controlar el seu comportament".

Fotografia del meu fill Aram, que viu totalment aliè a totes aquestes radiacions, no creieu que val la pena tenir-ho en compte...?

El problema de tot és això és convèncer-nos a nosaltres mateixos que aquestes microones, que no veiem ni sentim, poden ser perjudicials i aquests hàbits adquirits que potencien les empreses del sector podem corregir-los d’alguna manera, pensant que no fa pas tant temps ni existien.

La tecnologia sense fils s’està estenent de forma imparable i ràpida però està creant una dependència excessiva que potser hauríem d’evitar.

És ètic constipar un ratolí?

Tots patim refredats i fa temps que la ciència intenta trobar-hi una cura, ara es veu que un equip britànic ha alterat genèticament un ratolí per poder inocular-li el virus. És la primera vegada que un animal diferent de l'home o del ximpanzé es constipa, tot i no ser greu, no crec que es mereixi patir-lo només perquè gracies a ell la ciència pugui trobar un medicament per a nosaltres...

Estafadors d'asfalt

Tal com es pot llegir al Bloc Vallformosa corre un grup de persones d’origen irlandès que es dediquen a demanar als veïns si volen que els asfaltin el camí d’accés al terreny a un preu molt raonable. Si el veí accedeix sí que l’asfalten, però un cop han finalitzat, a l’hora de cobrar, el preu s’ha multiplicat per tres.

Quan es pregunta per quina raó la puja unilateral del preu et responen que han tingut dificultats degut al terreny i que han hagut que donar més capes i fer servir més material del pressupostat.

I si no hi estàs d’acord, tens un grup de gent amb cara de pocs amics esperant a cobrar. També sembla que són molt persuasius quan t’ofereixen asfaltar.

La UE rebutja que Telefónica divulgui la identitat dels clients que descarreguen música per Internet

L'Associació de Productors de Música d'Espanya (Promusicae), va denunciar davant del Tribunal de la Unió Europea a Telefónica per negar-se a donar les dades de clients seus que es baixaven música amb dret d’autor mitjançant el programa d’intercanvi Kazaa.

Doncs aquest li ha negat la possibilitat al·legant que només es poden donar aquestes dades en base a la llei de protecció de dades en casos criminals i no civils.

Tot i així diu que els estats membres (com nosaltres) poden la canviar al legislació en aquest aspecte i així poder actuar de forma civil (com ja passa a França per exemple) . La pretensió de Promusicae, és que si detecten a algú que es baixa material protegit de forma il·legal, primer avisar-lo, i tallar la línia al tercer avís.

Suposo que si arribéssim aquest extrem ens trauran tots els cànons que paguem tant pels CD, discs durs, telèfons mòbils amb MP3, etc.

Algun dia Internet serà un lloc tant controlat pels poders econòmics, que farà fastig.

Científics d'EUA creen el primer genoma sintètic d'un ésser viu

La notícia és per tot arreu, i realment fa por pensar com uns científics juguen així amb el nostre futur, i sobretot el dels nostres fills.

Hi ha molts comitès ètics i organitzacions en contra de tot això, però és ben cert que la historia demostra que molts invents i descobriments al final s'han utilitzat per fer mal, i aquest fa molta por.

Si voleu podeu llegir la notícia sencera

Llum i Color segueix infectan amb virus

Doncs tal com vaig escriure a l'article "Vigileu amb les targetes de memòria i els virus" i després d'avisar-los al dia següent, ahir vaig tornar a LLum i Color i em van tornar a infectar la targeta de memòria amb el mateix virus! Deu dies més tard i no han fet res, quin menyspreu a la clientela.

Aquests son els ordinadors on s'introdueixen les targes de memòria per imprimir les fotografies.

Càmeres de vigilància

He anat a comprar a un supermercat DIA d'Igualada i m'ha m'ha fet gràcia un cartell avisant de la instal·lació de càmeres de vigilància al local, per que deia, textualment:

Per la vostra seguretat s'ha implantat un sistema de vídeo-vigilància

I és que no recordo a ningú (cap client) que l'hagin robat, assaltat, ni res per l'estil dintre d'un supermercat suposo que no queda gaire bé dir que posen les càmeres per evitar els furts per part dels clients...

Vigileu amb les targetes de memòria i els virus

Avui he anat a Llum i Color, una coneguda botiga de fotografia, per imprimir unes fotografies que duia en format digital a una tarja de memòria.
El sistema funciona introduint un mateix la tarja a un ordinador amb pantalla tàctil, llavors mitjançant un menú que et va dient els passos a seguir, introdueixes les fotografies i et dona un rebut per anar a recollir-les un cop impreses.


Doncs bé, a l'arribar a casa he introduït la tarja al meu ordinador i resulta que m'hi havien introduït un virus! Això vol dir que tots els que van passant per la màquina els hi deu haver passat el mateix. Ara ja és tard, però demà hauré de trucar per avisar-los.


El virus en si sembla ser un troià, tot i que al no disposar d'Internet no puc saber exactament els seus efectes. Però he pogut comprovar que funciona creant una paperera de reciclatge de Windows (Recycled), que es tracta d'una carpeta especial de sistema, introduint posteriorment un arxiu executable amb el nom de ctfmon.exe, imitant un arxiu de sistema del windows amb el mateix nom (i icona) per així passar desapercebut. Llavors crea un fitxer autorun amb l'ordre d'executar l'arxiu quan s'introdueixi la tarja a l'ordinador, i d'aquesta manera infectar-lo.
Tant l'arxiu autorun.inf com la paperera son arxius ocults i de sistema que no es veuen si no s'activa l'opció de fer-los visibles, és més, dins la paperera tampoc es veu l'executable, tot això fa que passi desapercebut per la majoria excepte que tinguis un antivirus i el detecti.


Per tant, recordar que és molt important tenir un antivirus actualitzat i escanejar les targes de memòria si les introduïu a d'altres ordinadors.

Retorn

Després d'un any sense escriure, basicament per manca de connexió a Internet juntament amb problemes de publicació on tenia allotjat el bloc anteriorment, he decidit fer-ho a partir d'ara aquí a Blogger per veure si resulta més ràpid i senzill.


També he decidit escriure un bloc més personal, suposo que per un afany exhibicionista que dec portar a l'interior, i el fet de no tenir connexió a Internet farà que els articles vagin amb una mica de retràs, però aquest no és pas un bloc d'actualitat punyent.
Tot i així faré constar la data en que els vaig escriure "offline" no la data de publicació perquè tots serien del mateix moment.


També aniré publicant algun article antic interessant i així poder esborrar l'altre bloc.