Eivissa diu No a l'autopista

Si en una illa de 84.000 habitants se'n manifesten 22.000 per demanar
que no es construeixi una autopista, per alguna cosa serà, és clar que
si pensem que la illa fa 40 per 15 quilometres, nosaltres mateixos
pensarem si cal una autopista de 40 metres d’amplada...

Construir una infraestructura d’aquestes característiques sense que els
habitants de la zona ho demanin ja per sí és impensable, però a sobre
imposar-la és indignant... tant sigui una autopista, com un aeroport.

A Eivissa ja fa setmanes que lluiten per evitar que es construeixi una
autopista que no volen, llavors perquè aquest interès per fer-la, doncs
en una noticia publicada a l'edició de 26/2/2006 de El
Periódico, queda ben clar:

La ira popular eivissenca no només va dirigida al govern autonòmic i
insular, sinó també contra l'empresari i exministre Abel Matutes; la
seva ombra és omnipresent a la petita illa. A través del seu Grupo de
Empresas Matutes posseeix terrenys i fàbriques, hotels, discoteques
emblemàtiques i fins i tot una pedrera. A més a més, és conseller de
FCC, una de les adjudicatàries de les obres.

En un dels trams més polèmics de la via, una finca a Sant Jordi on des
de fa 26 dies els manifestants fan guàrdia, la via afectarà diverses
cases per salvar així el magatzem de Zumos Naturales, propietat de
Matutes. Stella Matutes, filla de l'empresari, és consellera de Vies i
Obres del Consell Insular, que malgrat l'oposició continua defensant
el projecte, amb suport del Govern a Palma de Jaume Matas, igual que
Matutes ministre a l'anterior Govern de José María Aznar.

(...) Segons els illencs, són massa vincles els que uneixen l'amo amb
la gran obra, amb un pressupost actual de 210 milions d'euros. Des de
l'any 2001, Matutes és conseller de FCC Construcción, que l'any passat
va aconseguir per 98 milions d'euros l'execució i explotació de
l'autovia entre Eivissa i Sant Antoni. El Govern li pagarà durant 25
anys a FCC segons el sistema de peatge a l'ombra, per això serà
gratuït per als usuaris. D'altra banda, Suministros Ibiza, també de
Matutes, comparteix des de fa poc la propietat de la pedrera Can
Capità amb MAB, de Matías Arrom Bibiloni, que a través d'Accesos de
Ibiza també construeix la via. A més a més, des d'aquesta pedrera
s'extraurà gran part de la grava necessària per a la construcció de
l'obra.

Els governants estan que trinen i intenten fer callar les manifestacions
i les veus que informen sobre el que està passant, aquesta és la
resposta a les amenaces d’emprendre accions legals contra el lloc web EIVISSA
CONFIDENCIAL:

Els responsables d’aquesta pàgina estam orgullosos d’haver construït
aquest lloc de trobada i debat sobre l’actualitat eivissenca. Estam
tranquils perquè no feim res il·legal i, a més, vivim lluny dels
tentacles del caciquisme. Eivissa Confidencial no està en mans d’una
única persona, ni dos, ni tres. És impossible silenciar-nos. No estam
condicionats per empreses ni institucions que ens mantenguin amb la
seua publicitat. No som, per tant, sensibles a pressions o amenaces.
Internet és i seguirà sent un espai de llibertat, per debatre,
criticar i denunciar (quan sigui necessari) la falta de democràcia que
hi ha a Eivissa.

Queda ben clar que com sempre tot es mou per interessos econòmics dels
que només s’en beneficien uns quants, i que defensen sovint utilitzant
joc brut (per ex. fasificar
una signatura)i prepotència, a Eivissa han tingut valor de sortir en
massa i d’això n’hauríem de prendre nota per evitar tants abusos com ens
trobem cada dia arreu, que per covardia o per la creença de que no hi
podem fer res, ens quedem a casa callats mentre ells es freguen les mans.

Els actes que s’organitzen es poden consultar a la pàgina web de la
Plataforma "NO
VOLEM AUTOPISTA".

Es podrà copiar una obra més de tres vegades

Segons publica El País, els grups parlamentaris van finalitzar el debat
del projecte de llei que modifica el Text de la Llei de Propietat
Intel·lectual i van acordar suprimir la limitació a tres del nombre de
còpies que es poden realitzar d'una obra establint una definició de la
"còpia privada", que haurà sempre de procedir d'una obra original i ser
utilitzada per a ús particular i domèstic, i recollirà el dret a la
compensació per ella, el polèmic "cànon".

Aquest "cànon" no ens el traurem de sobre, tot i que és injust pagar per
exemple per uns CD que, com jo, utilitzo per emmagatzemar fotografies,
de les quals en soc l’autor i no en cobro cap dret... Espero que com a
mínim si paguem aquest “dret a còpia” no es puguin utilitzar sistemes
anticòpia, perquè hauria de ser totalment incompatible...

El dimecres que ve començarà a debatre's a la Comissió de Cultura del
Congrés dels Diputats.

Un aeroport a Fonollosa?

Fonollosa (Bages), és un poble de la Catalunya central situat en un
entorn rural, allunyat de les massificacions i grans ciutats amb totes
les avantatges i desavantatges que comporta. Els habitants del poble,
masies, altres nuclis del mateix terme municipal com Fals, etc, viuen
amb un sistema de vida allunyat de les tensions de les ciutats i basats
en una economia rural.

El fet és que dins el terme municipal de Fonollosa i molt a prop de
Fals, s’està estudiant per part de la Generalitat
de Catalunya de construir-hi un aeroport i els habitants de la zona,
així com varis ajuntaments de la comarca s’hi han mostrat en contra.

Segons el Grup
per la Defensa de l'Entorn Rural, causaria un gran impacte ambiental
i de qualitat de vida degut a la gran proximitat de l’aeroport a nuclis
de població i masies habitades. La important contaminació acústica que
provocarien els avions i avionetes, que passarien a tocar de les cases i
nuclis propers i que sobrevolarien les poblacions del Pla de Bages a
alçades molt baixes causaria una degradació de l'entorn i la pèrdua dels
valors (tranquil·litat, natura, silenci, vida a pagès...) que fonamenten
l'agroturisme i el turisme rural, activitats emergents a la zona.

Tal com es pot llegir al Bloc
Rajadell: mai s’ha demanat un aeroport a la comarca del Bages...

Sense comptar les poques ganes que podem tenir de veure com s'enlairen
els avions sobre els nostres caps, cal pensar si realment fa falta un
aeroport a la nostra comarca... Hom busca una mica de tranquil·litat
lluny de la ciutat com perquè després tinguem de suportar els sorolls
dels avions a canvi de guanyar què? Més progrés? Més indústria? Més
moviment de gent?

I cada cop més es potencia erròniament la mobilitat per sobre de tot,
una mobilitat que fa que visquem més estressats i malgastem molta més
energia, que al mateix temps vol dir més contaminació, efecte
hivernacle... etc, etc. I enlloc d’evitar-ho volen fer aeroports...

Per fer-se una idea de l'indret, una fotografia publicada al Bloc
Rajadell d’una de les possibles ubicacións de l’aeroport, els Plans
de La Gabriela, prop de Fals.

L'inconvenient d’anomenar-se Paul Dell

A internet cada cop es donen més casos d'abusos de les grans empreses,
per exemple veure "Un
altre cas de David contra Goliat", "Denúncia
a Frikipedia", etc. Ara és un dissenyador de webs, Paul Dell, amb
problemes pel seu nom, transcric de Nació
Digital:

Paul Dell és un dissenyador de pàgines web que viu a Menorca i que té
el web DellWebsites.com.
Aquest nom, però, li ha suposat un problema ja que Michael Dell,
conegut propietari de l'empresa informàtica Dell,
ha decidit denunciar-lo i reclamar-li 500 euros per cada cop que
apareix "Dell" al web de Paul, a més d'acusar-lo de competència
deslleial, tal com informa Vilaweb.
Per poder pagar la seva defensa, Paul Dell ha preparat una
pàgina que podeu trobar clicant aqui on se li poden fer
donacions, que ell agraïrà enviant un disseny de pàgina web o una
fotografia de Menorca.

Europa ha aprovat la retenció de dades :-(

S’ha aprovat definitivament, tot i les campanyes en contra, la directiva
sobre retenció de dades de les comunicacions telefòniques i
electròniques per part del Consell de Ministres de Justícia i Interior
de la Unió Europea, que obliga als operadors a retenir les dades durant
un període d'entre 6 i 24 mesos per a la lluita contra el terrorisme i
altres delictes greus.

S’hauran d’enregistrar les trucades telefòniques tant les rebudes com
les perdudes o no contestades també s’hauran de retenir les dades de
correu electrònic així es podrà conèixer qui ha fet una trucada, el lloc
de procedència i la seva durada, encara que no el contingut, l'accés de
la qual només serà possible mitjançant la decisió de l’autoritat
judicial.

També s’hauran de retenir les dades corresponents a la localització del
lloc des del qual es realitzen les trucades des de telèfons mòbils, de
manera que quedarà registrat tot moviment que es realitzi durant una
conversa telefònica amb telèfon mòbil.

Així mateix els números de telèfon d'origen i destinació, els noms i
adreces de les persones que truquen i les que reben les trucades, així
com el servei telefònic utilitzat (fixe, mòbil o trucades a través
d'Internet), inclús les dades de les trucades perdudes.

En el cas dels telèfons mòbils, s'afegeix l'identificador de l'equip i
les dades corresponents a la localització del lloc des del qual es
realitzen les trucades des de telèfons mòbils, de manera que quedarà
registrat tot moviment que es realitzi durant una conversa telefònica
amb telèfon mòbil, i per a Internet les adreces IP dinàmica i estàtica
assignades pel proveïdor d'accés a la connexió; el nom i adreça de
l'usuari i les dades sobre l'hora, data i durada d'una comunicació.

També seran objecte de retenció les dades referides a la data i moment
d'activació d'una targeta de prepagament.

I com ja vaig comentar, de ben segur que implicarà un augment de les
tarifes telefòniques, perquè ho acabarem pagant de la nostre butxaca i
no sortirà pas barat...

Si voleu veure gràficament com es localitza la situació geografica d'un
mobil mireu
aquesta presentació de el
Mundo.

Copyleft i Denúncia a Frikipedia

Com sempre la SGAE fent amics, transcric una notícia escrita al El
País per Mercè
Molist el dia 16-02-2006:

L'associació cultural La Dinamo va guanyar un judici davant la SGAE,
que li exigiria pagar drets d'autor per la música que es programava en
aquesta associació. El jutge va concloure que aquesta música era
copyleft, lliure de pagament de drets d'autor, fent un precedent a
l'incloure per primera vegada en una sentència espanyola el terme
copyleft. La SGAE recorrerà.

Un altre front per a l'entitat se situa a Brussel·les. La Comissió
Europea ha obert un expedient per a investigar les pràctiques
monopolísticas de la Confederació Internacional de Societats d'Autors
i Compositors, el membre dels quals a Espanya és la SGAE. Segons
Brussel·les, alguns aspectes dels contractes de cessió de drets de
música per a Internet, cable o satèl·lit infringeixen la prohibició de
pràctiques restrictives, especialment l'obligació per als autors de
transferir els seus drets només a la societat del seu país.

Segons Pedro Farré, director de Relacions Institucionals de la
Societat General d'Autors i Editors (SGAE), aquesta afirmació és
falsa: "Nosaltres tenim a autors cubans, argentins, brasilers. No
existeix tal hermetisme de fronteres ni situació d'abús". La Comissió
ha recomanat la creació d'una llicència única europea per a la
descàrrega de música en Internet, una mica que no satisfà a Farré:
"Fica en el mateix sac tot tipus de productes, inclosa la cultura.
Minvarà la diversitat cultural i només beneficiarà a les cultures
preponderants, especialment l'anglosaxona".

Denúncia a Frikipedia

D'altra banda, Farré ha assegurat a Ciberp@ís que retirarà la demanda
contra l'autor de la Frikipedia, "si retira aquests continguts
d'Internet, es retracta i demana disculpes". La setmana passada, la
SGAE va demandar a aquesta web satírica per al·ludir al nom de
l'entitat en termes que qualifica de difamatoris.

La Frikipedia va néixer com una paròdia de l'enciclopèdia digital
Wikipedia. La seva definició de la SGAE era, segons Farré, "una
clamorosa difamación". AL rebre la demanda, l'autor de la web la va
tancar i va demanar ajuda econòmica a la comunitat internauta, per a
sufragar-se un advocat. Más de 200 webs van secundar una campanya de
suport.

Farré afirma que aquesta campanya no ha influït en la decisió de
retirar la demanda, si es compleixen les seves condicions, i qualifica
a les seves instigadores de "grup no ampli d'internautes, sense un
mínim rigor intel·lectual, quatre persones que odien la nostra
organització, perquè és eficaç defensant els drets dels seus socis".

El clima entre aquest sector internauta i la SGAE està cada vegada més
enrarit, prova d'això són els insults o les pintades aparegudes en la
façana de la seu de l'entitat. "La policia està pendent d'aquest
moviment perquè no sabem quantes persones hi ha darrere".

També, un programador ha descobert que el sistema d'enviament de
comentaris de la web de la SGAE té un filtre que bloqueja paraules
malsonants, entre elles el nom del sistema operatiu lliure Linux.
Farré ho qualifica de "anècdota ridícula. Fa cinc anys, quan varem fer
aquest filtre, Linux s'associava a moviments alternatius i a insults.
Oblidàrem retirar-la, però es retirarà".

Segons sermbla a la web Frikipedia es podien llegir coses com: "Siempre
Ganamos Algunos Euros" o "Sociedad
de Gangsters Atracadores y Estafadores", és clar,
massa greus per a permetre-ho...

S'està fent una campanya a Internet iniciada per El
blog de Loretahur per tal de recolzar a Frikipedia mitjançant
aquesta imatge (creada per DonkeyG5).

La fotografia més cara del món

Aquesta és la fotografia més cara del món, n'han pagat 2,9 milions de
dòlars (2,4 milions d'euros), es titula l'estany i va ser presa per
l'artista nord-americà Edward Steichen al 1904 .

 

Hi ha gent que no sap que fer-ne dels diners...

World Press Photo of the Year 2005

Aquesta és la fotografia guanyadora del World Press Photo de l'any 2005,
com sempre impactant.
Concretament es tracta d'una mare i el seu fill
en un centre d'alimentació a Tahoua, Nigeria.
L'autor de la
fotografia és Finbarr O'Reilly, Canada, Reuters.

Una altre de les fotografies guanyadores, de Todd Heisler, USA, Rocky
Mountain News, que s'observa com treuen un taüt de dintre d'un avió amb
un soldat nord-americà mort.

Aquesta fotografia de Chris Hondros, USA, Getty Images, es pot veure una
nena iraquiana plorant pels seus pares morts per soldats nord-americans.

I per últim aquesta fotografia d'un nen treballant en una empresa tèxtil
a Bangladesh.

Les fotografies guanyadores les podeu veure a la web de World
Press Photo, que estan publicades a la galeria dels guanyadors
d'aquesta edició 2006.