Itàlia declara il·legal que les discogràfiques controlin als usuaris de les xarxes P2P

La companyia discogràfica Italiana Peppermint va contractar una companyia suïssa perquè vigilés les activitats d'usuaris de xarxes P2P (xarxes s'utilitzen per compartir tot tipus d'arxius i on es pot aconseguir música, pel·lícules, etc. de forma gratuïta).

Aquesta empresa va aconseguir l'adreça IP de molts usuaris (és un número que identifica l'ordinador a Internet) que presumiblement s'intercanviaven arxius protegits per drets d'autor.

Doncs l'autoritat italiana de Protecció de la Privadesa va determinar que aquest procediment era il·legal perquè no estaven autoritzats per agafar dades d'usuaris i que aquests no estaven informats de que els estaven controlant... jo diria que té un nom: els ESPIAVEN.

Noves tecnologies i canvi d'hàbits

Fins a quin punt ens afecta les noves tecnologies sobre les nostres vides? No hi ha dubte que molt. Que aporta coses positives tampoc hi ha cap dubte.

Tot i així hem de ser conscients dels canvis que ens produeixen en el comportament i en la relació amb els demés, no em refereixo amb la gent que podem interactuar a través d'Internet, per exemple, em refereixo amb les relacions més properes.

La persones que tenen una gran activitat amb els mitjans electrònics solen treure el temps del que passarien amb la seva parella, fills o amics. Crec que això ens ha de fer reflexionar.

Però del que hem d'estar més atents i d'anar més en compte és amb els nostres fills, que ja neixen envoltats d'aquesta era tecnològica.
Segons un estudi que va publicar l'any passat "Media Awareness Network" un dia del cap de setmana els estudiants canadencs passaven 54 minuts enviant missatges; 50 minuts baixant-se continguts i escoltant música; 44 minuts jugant a jocs en xarxa; i només 30 minuts fent les tasques del col·legi. A més moltes d'aquestes coses les fan de forma simultània.

L'excés en l'ús d'aquestes tecnologies poden fer que els joves tinguin problemes de control de l'atenció, comportament agressiu i un pobre desenvolupament cognoscitiu.

L'estona que abans passarien mirant la televisió en família, ara la passen a les seves habitacions tancats, cosa que fa que molts pares els causi preocupació no saber amb qui es relacionen per Internet el seus fills ni si s'han pogut enganxar als jocs en xarxa o altres coses pitjors.

Les companyies d'internet tenen cada vegada més dades sobre els seus usuaris

Faig esment d'un article publicat a la Gaceta.es (en castellà) sobre la quantitat de dades dels milions d'usuaris d'Internet que emmagatzemen les grans companyies envers als nostres hàbits i enfocat de cara a la publicitat.

Llegir article.

Pirates i pederastes

Amb certa sorpresa acabo de llegir un article d'el Periódico.cat titulat "La descàrrega errònia d'un pirata d'internet porta fins a 26 pederastes".

No és sobre els pederastes que vull parlar en aquest article, amb aquesta gent el que cal fer és actuar, sinó sobre pirates (informàtics).

Arribar a dir que un ciutadà és un pirata perquè es va baixar una pel·lícula amb un programa d'intercanvi, em sembla una bajanada.
El fet és que aquesta persona es va baixar una pel·lícula d'actualitat i un cop la va visionar es va donar compte que era una violació d'una menor. La va portar als Mossos d'Esquadra i van fer un seguiment de l'arxiu fins arribar a la detenció d'uns quants pederastes que s'havien baixat l'arxiu de forma voluntària.

Però és clar, abans de detenir a un possible pederasta han de diferenciar si s'ha baixat l'arxiu de forma voluntària o no... pel que recomanen que tothom qui en descobreixi algun ho denuncií.

Però si resulta ara que tracten a aquest bon ciutadà com a pirata, correrem el risc que si algú es baixa arxius pedòfils vagi amb por a denunciar o ho deixi de fer-ho. I és que ara per ara baixar-se arxius de l'emule o similars no és cap delicte.
És clar que si els Promusicae llegeixen la notícia potser li posen una demanda...

En tot cas aquesta persona que jo sàpiga no ha entrat en cap sistema informàtic il·legalment ni res similar, els redactors de "el Periódico.cat" haurien d'anar més en compte a l'hora d'escriure.

Atac de suplantació

Ahir em va arribar un cou correu de Phishing (atac de suplantació) que simula ser un missatge de Caja Madrid, els enllaços simulen que vas al portal del banc, però en realitat és una pàgina falsa que l'únic que pretent és que posis el nom d'usuari i contrasenya per robar-la i poder accedir al compte, o sigui deixar-te sense un duro...

El missatge és aquest:

Día de San Valentín: REGALO 25€ PROMOCIÓN RECARGAS MOBIPAY


¡Estimado/a cliente de Caja Madrid!

Con un solo dedo y Mobipay, podrás recargar tu móvil o el de quien desees, estés donde estés.

Y te regalamos 25 € extra por cada recarga igual o superior a 5 € que hagas con Oficina Internet Recarga de Móviles* Envía el mensaje de texto "RECARGA 5" en su Buzón personal de Oficina Internet Caja Madrid ¡Y disfruta de la promoción!

Para tu comodidad, si deseas darse de alta ahora pulsa en Alta Servicio Recarga Móviles

* Promoción válida del 13/02/08 al 18/02/08 para todos los teléfonos de Movistar, Vodafone y Orange.

Bases depositadas ante Notario.

> Ir a la Oficina Internet

Per cert que al correu que l'he rebut, un compte de Gmail, directament me l'ha posat a la carpeta de correu brossa i amb aquest avís:

Avís: Aquest missatge podria no provenir de qui diu que prové. Aneu amb compte en fer-ne clic als enllaços i en proporcionar informació personal al seu remitent

He anulat els vincles per evitar problemes.

Els internautes anglesos poden quedar-se sense línia si fan descarregues il·legals

Al Regne Unit estan a punt d’aprovar un projecte de llei que permetrà a les companyies proveïdores d'Internet tallar la línia si fan descarregues il·legals.

Quan detectin que algú s'està baixant arxius protegits pels drets d'autor, primer se l'avisarà amb un correu electrònic, si ho fa una segona vegada se li tallarà temporalment la línia, i en cas de reincidència, a la tercera vegada se li tallarà definitivament la línia.

Em pregunto fins a quin punt les empreses proveïdores de serveis a internet els fa gaire gràcia aquesta mesura, dubto que es deixin perdre clients amb tanta facilitat, a més fins a quin punt les companyies de banda ample poden espiar el que estem fent des del nostre ordinador... i el correu? I si descarrego arxius amb el Wi-Fi del veí? Li tallaran a ell?

De tota manera per obligar a les companyies ja han avisat que si no col·laboren seran denunciades.

Els perills de les xarxes sense fils

El divendres passat em vaig connectar amb un ordinador portàtil a la xarxa Wi-Fi al pis que visc a Figueres, i la meva sorpresa va ser que hi havia una vintena de xarxes sense fils operatives de veïns. Si això li sumem la xarxa interna Wi-Fi nostra, més els cinc telèfons mòbils que tenim, el meu, el de la meva dona, els de les nostres tres filles (quan no hi son les seves parelles), i un telèfon fix també amb connexió sense fils... Podeu comptar la quantitat de radiacions electromagnètiques que patim...

Però realment per qui sofrim és per el meu fill de deu mesos, que s’està menjant tota aquesta radiació sense tenir-ne cap culpa i és qui de veritat pot patir-ne les conseqüències.
Perquè hi ha varis estudis que alerten de la perillositat d’aquestes xarxes sense fils. I és que hi ha un augment desmesurat d’aquestes xarxes per tot arreu, xarxes ciutadanes Wi-Fi, xarxes a les biblioteques, als hotels, etc.

Fa uns anys va començar el debat sobre els efectes dels mòbils a la salut i es van prendre certes mesures com que de no posar antenes de telefonia prop de les escoles... Ara les escoles tenen xarxes Wi-Fi, i segons una organització anglesa les radiacions d’aquestes xarxes son quatre vegades superiors.

De moment els científics no es posen d’acord de quin nivell de radiació és la que podria perjudicar, però el que sí que sembla ser és que a qui realment pot afectar és als nens petits, perquè tenen un crani menys format i menys gruixut, els cervells dels nens absorbeixen més radiacions que els dels adults, i les xarxes Wi-Fi al ser més potents poden arribar a produir un escalfament del cervell, el que es coneix com a efecte microones.

Per això a Anglaterra, els sindicats de mestres i els científics que assessoren al govern han reclamat una moratòria en la instal•lació de nous equips. A Àustria el govern estudia prohibir la seva instal•lació a les escoles. A Alemanya el govern ha prohibit xarxes Wi-Fi prop dels centres escolars recomana als seus ciutadans que es connectin a Internet via cable i no a través d'una xarxa Wi-Fi, i que facin servir el telèfon de cable en comptes del mòbil.

Un estudi pel govern suec, afirma que la radiació mata les cèl.lules del cervell i augura que els nens d'avui poden patir demència senil quan tinguin cinquanta anys, però a banda d’aquests estudis, la preocupació dels científics descansa en les implicacions genètiques.

El meu fill que viu en una ciutat voltat de xarxes de ràdios, telèfons mòbils, Wi-Fi, i WiMAX (Worldwide Interoperability for Microwave Access), està subjecte a un camp electromagnètic un bilió de vegades més intens del que ho estaven els seus avis de petits. El nen no ha rebut la informació genètica que li permeti estar preparat per aquest nivell de radiacions i els resultats poden ser desastrosos per ell i pels seus descendents.

Segons un informe encarregat per la Unió Europea adverteix que, si no es prenen mesures, Europa s'enfronta a un futur incert: quan els nens d'avui es facin grans el Continent estarà poblat per ciutadans malalts i amb discapacitats intel•lectuals. Una societat on els seus individus tenen "una menor capacitat per pensar, jutjar, recordar coses, aprendre i controlar el seu comportament".

Fotografia del meu fill Aram, que viu totalment aliè a totes aquestes radiacions, no creieu que val la pena tenir-ho en compte...?

El problema de tot és això és convèncer-nos a nosaltres mateixos que aquestes microones, que no veiem ni sentim, poden ser perjudicials i aquests hàbits adquirits que potencien les empreses del sector podem corregir-los d’alguna manera, pensant que no fa pas tant temps ni existien.

La tecnologia sense fils s’està estenent de forma imparable i ràpida però està creant una dependència excessiva que potser hauríem d’evitar.

La UE rebutja que Telefónica divulgui la identitat dels clients que descarreguen música per Internet

L'Associació de Productors de Música d'Espanya (Promusicae), va denunciar davant del Tribunal de la Unió Europea a Telefónica per negar-se a donar les dades de clients seus que es baixaven música amb dret d’autor mitjançant el programa d’intercanvi Kazaa.

Doncs aquest li ha negat la possibilitat al·legant que només es poden donar aquestes dades en base a la llei de protecció de dades en casos criminals i no civils.

Tot i així diu que els estats membres (com nosaltres) poden la canviar al legislació en aquest aspecte i així poder actuar de forma civil (com ja passa a França per exemple) . La pretensió de Promusicae, és que si detecten a algú que es baixa material protegit de forma il·legal, primer avisar-lo, i tallar la línia al tercer avís.

Suposo que si arribéssim aquest extrem ens trauran tots els cànons que paguem tant pels CD, discs durs, telèfons mòbils amb MP3, etc.

Algun dia Internet serà un lloc tant controlat pels poders econòmics, que farà fastig.

Copyleft i Denúncia a Frikipedia

Com sempre la SGAE fent amics, transcric una notícia escrita al El
País per Mercè
Molist el dia 16-02-2006:

L'associació cultural La Dinamo va guanyar un judici davant la SGAE,
que li exigiria pagar drets d'autor per la música que es programava en
aquesta associació. El jutge va concloure que aquesta música era
copyleft, lliure de pagament de drets d'autor, fent un precedent a
l'incloure per primera vegada en una sentència espanyola el terme
copyleft. La SGAE recorrerà.

Un altre front per a l'entitat se situa a Brussel·les. La Comissió
Europea ha obert un expedient per a investigar les pràctiques
monopolísticas de la Confederació Internacional de Societats d'Autors
i Compositors, el membre dels quals a Espanya és la SGAE. Segons
Brussel·les, alguns aspectes dels contractes de cessió de drets de
música per a Internet, cable o satèl·lit infringeixen la prohibició de
pràctiques restrictives, especialment l'obligació per als autors de
transferir els seus drets només a la societat del seu país.

Segons Pedro Farré, director de Relacions Institucionals de la
Societat General d'Autors i Editors (SGAE), aquesta afirmació és
falsa: "Nosaltres tenim a autors cubans, argentins, brasilers. No
existeix tal hermetisme de fronteres ni situació d'abús". La Comissió
ha recomanat la creació d'una llicència única europea per a la
descàrrega de música en Internet, una mica que no satisfà a Farré:
"Fica en el mateix sac tot tipus de productes, inclosa la cultura.
Minvarà la diversitat cultural i només beneficiarà a les cultures
preponderants, especialment l'anglosaxona".

Denúncia a Frikipedia

D'altra banda, Farré ha assegurat a Ciberp@ís que retirarà la demanda
contra l'autor de la Frikipedia, "si retira aquests continguts
d'Internet, es retracta i demana disculpes". La setmana passada, la
SGAE va demandar a aquesta web satírica per al·ludir al nom de
l'entitat en termes que qualifica de difamatoris.

La Frikipedia va néixer com una paròdia de l'enciclopèdia digital
Wikipedia. La seva definició de la SGAE era, segons Farré, "una
clamorosa difamación". AL rebre la demanda, l'autor de la web la va
tancar i va demanar ajuda econòmica a la comunitat internauta, per a
sufragar-se un advocat. Más de 200 webs van secundar una campanya de
suport.

Farré afirma que aquesta campanya no ha influït en la decisió de
retirar la demanda, si es compleixen les seves condicions, i qualifica
a les seves instigadores de "grup no ampli d'internautes, sense un
mínim rigor intel·lectual, quatre persones que odien la nostra
organització, perquè és eficaç defensant els drets dels seus socis".

El clima entre aquest sector internauta i la SGAE està cada vegada més
enrarit, prova d'això són els insults o les pintades aparegudes en la
façana de la seu de l'entitat. "La policia està pendent d'aquest
moviment perquè no sabem quantes persones hi ha darrere".

També, un programador ha descobert que el sistema d'enviament de
comentaris de la web de la SGAE té un filtre que bloqueja paraules
malsonants, entre elles el nom del sistema operatiu lliure Linux.
Farré ho qualifica de "anècdota ridícula. Fa cinc anys, quan varem fer
aquest filtre, Linux s'associava a moviments alternatius i a insults.
Oblidàrem retirar-la, però es retirarà".

Segons sermbla a la web Frikipedia es podien llegir coses com: "Siempre
Ganamos Algunos Euros" o "Sociedad
de Gangsters Atracadores y Estafadores", és clar,
massa greus per a permetre-ho...

S'està fent una campanya a Internet iniciada per El
blog de Loretahur per tal de recolzar a Frikipedia mitjançant
aquesta imatge (creada per DonkeyG5).

Un altre cas de David contra Goliat

Un altre cas de David contra Goliat... o com fer desapereixer quelcom
molest...

En 1997 registré el dominio deusto.com. Ahora viene Planeta Agostini,
propietaria de Ediciones Deusto, y mediante sus abogados me envía
cartas y burofaxes diciendo que les transfiera el dominio porque
tienen la marca "deusto" registrada. Ellos registraron la marca en el
2002 (repito, el dominio lo registré en 1997), y el dominio ha estado
aumentando, con mucho trabajo y esfuerzo, en visitas y en contenido
durante 8 años y medio, con más de 1250 relatos publicados y 3300
subscriptores al boletín de noticias. Hasta la semana pasada recibía
80000 visitantes únicos mensuales.
Me han puesto una demanda
ante la WIPO, han contratado a un importante bufete de abogados de
Madrid, y me han suspendido el dominio, con lo que mis visitantes han
desaparecido y mi sitio ha bajado estrepitosamente en Google.
Deusto
es el nombre de un barrio de Bilbao, de la Universidad de Deusto (http://deusto.es),
de una ferretería, de una consultora, de una panadería, etc.
¿
Es esto justo ? ¿ Me van a quitar el dominio sólo porque tienen más
dinero para pagar a los abogados ?
El contenido del sitio lo podéis
ver todavía en http://literatura-digital.com.
Espero que no registren esa marca también mañana y me lo quiten ......
Por
cierto, Planeta no tiene ni deusto.es, ni deusto.net, ni deusto.org. Y
deusto.biz y deusto.info no están siquiera registrados. ¿ No será que
lo que les interesa no es el nombre sino mis visitantes sin tener que
pagar a cambio ? ¡ No, que va, como va a ser eso, que cosas se me
ocurren, lo que quieren es proteger su marca .... ! (¿será entonces
que mi amigo Luis, que vive en Deusto, les pertenece ?)

Me tengo que leer otra vez lo de David y Goliat, no recuerdo si Goliat
usó abogados .......

Si quieres opinar, darme la razón o se te ocurre cómo ayudarme, visita http://minilobo.com
y deja un comentario, por favor. Y si eres un emprendedor y te gusta
soñar, mejor tómate el día libre.

Eduardo Perez Orue (el del dominio suspendido)
http://minilobo.com
minilobo@gmail.com

Accés gratuït via Internet a dos diccionaris

Segons publica l'actualitat
de gencat.net, s’ha donat accés gratuït a dos diccionaris en català,
concretament el Diccionari
Multilingüe castellà-anglès-francès-alemany, que
tant serveix per buscar definicions en català com per traduccions a als
idiomes esmentats, i DIDAC
Diccionari de Català, que és un diccionari pensat per a
l'aprenentatge del català a l'escola primària i al primer cicle de
secundària.

Els diccionaris pertanyen al Grup
Enciclopèdia Catalana i han estat finançats amb fons públics.

Google es nega a revelar les recerques dels seus usuaris

El govern nord-americà va requerir a Google que revelés els termes de
recerca dels seus usuaris, amb l’excusa d’investigar quins operadors
permeten que els nens vegin pornografia (en realitat ho ha demanat tant
a Google com a Microsoft, Yahoo i America Online que lliurin la seva
base de dades amb milions de registres de les recerques que efectuen els
seus usuaris), però ha transcendit que Google s’hi ha negat i ara el
govern de Bush ho ha denunciat davant de la Cort Suprema dels Estats
Units.

Entre la nova llei sobre la retenció de dades i ara això, al final el
terme privacitat o intimitat deixarà d'existir. És veritat que a
Internet és massa senzill accedir a la pornografia, tant que la trobes
sense buscar-la i te la passen pels morros sense demanar-la... S'hauria
de buscar un sistema per evitar l'accés dels menors, però d'aquí a
demanar les cerques que fem els usuaris de Google i altres buscadors
n'hi ha un bon tros...

Què és un troll?

Un «troll» d'Internet és el (normalment és “ell”) que sent plaure al
sembrar discòrdia en Internet. Intenta iniciar discussions i ofendre a
la gent.

Els trolls veuen els serveis de comunicacions d'Internet com llocs
adequats per al seu extravagant joc. Per alguna raó, no «capten» que
fereixen a gent real. Per a ells, els altres usuaris d'Internet no són
del tot humans, sinó una espècie d'abstracció digital. Com a resultat,
no senten cap tipus de pena pel dolor que infligeixen. De fet, com més
gran sigui el sofriment que causen, major és el seu assoliment (tal
com ho veuen ells). De moment, el relatiu anonimat de la xarxa permet
que floreixin els trolls.

Els trolls són completament insensibles a les crítiques (constructives
o no). No pots negociar amb ells; no pots fer-los sentir vergonya o
compassió; no pots raonar amb ells. No se'ls pot fer sentir
remordiments. Per alguna raó, els trolls no senten que estiguin
obligats a seguir les normes de cortesia o responsabilitat social.
Potser això soni inconcebible. Potser pensa «Sens dubte haurà alguna
cosa que pugui escriure que els faci canviar». Però un autèntic troll
no pot ser canviat mitjançant meres paraules

He copiat un fragment d'un article publicat per Timothy
Campbell en anglès i que he trobat traduït al castellà a http://cronopios.net/,
tot i que de moment no tinc en aquest web cap problema amb els trolls,
qualsevol dia en pot aparèixer un mitjançant els comentaris que estan
oberts a tothom, per això qualsevol comentari que vegi que està escrit
amb mala fe, amb insults o que atempta contra la dignitat humana,
senzillament els esborraré...

Podeu llegir l'article sencer en castellà a la traducció
de Cronopios.net.

El parlament Europeu ha aprovat la retenció de dades de telefonia i Internet.

Com era d’esperar el parlament Europeu ha aprovat la retenció de dades
de telefonia i Internet.

En principi només es podran utilitzar les dades per lluitar contra
delictes de terrorisme o bandes organitzades i no el contingut, sinó les
dades dels interlocutors i, com ja vaig comentar, l’hora, durada i llocs
de procedència i destinació de les trucades (sobretot important en els
mòbils que es guardaran les dades d’on es localitza el terminal al
realitzar la trucada), números d’IP en les comunicacions d’Internet i
identificador de l’aparell en el telèfon mòbil.

I qui pagarà els costos? Doncs nosaltres, com sempre.

Els països de la UE retindran les dades de les comunicacions telefòniques i electròniques

Tot i les signatures recollides i les queixes en contra, els ministres
de l'Interior de la UE van arribar aquest divendres a un acord sobre la
retenció de dades de comunicacions telefòniques i electròniques (per ex.
els correus electrònics) en la lluita contra el terrorisme.

Aquesta pràctica, que encara ha de ratificar el Parlament Europeu, serà
obligatòria a partir de la segona meitat de 2007, tot i que es podrà
aplicar abans, i permetrà saber qui ha fet una trucada i a qui, el lloc
de procedència i la seva durada, però no el contingut, que seguirà
subjecte a la decisió de l'autoritat judicial.

Es calcula que el cost de la retenció de dades rondarà entre un i quatre
milions d’euros que, és clar, haurem de pagar els consumidors...

El període en que es retindran les dades varia entre 6 i 24 mesos i
deixa als estats que puguin retenir-les més temps si ho desitgen, hi ha
països que les volen retenir fins a 15 anys!

Les dades a retenir són els números de telèfon d'origen i destinació;
els noms i adreces de les persones que truquen i les que reben les
trucades, així com el servei telefònic utilitzat (fixe, mòbil o trucades
a través d'Internet), inclús les dades de les trucades perdudes.

En el cas dels telèfons mòbils, s'afegeix l'identificador de l'equip i
la localització geogràfica des d'on es realitza la trucada, i per a
Internet les adreces IP dinàmica i estàtica assignades pel proveïdor
d'accés a la connexió; el nom i adreça de l'usuari i les dades sobre
l'hora, data i durada d'una comunicació.

Llegiu l'article "La
retenció de dades no és la solució" que parla sobre
aquest tema...

Seguretat i privadesa de Skype: Res per a preocupar-se?

Transcric traduït al català un article sobre Skype aparegut ahir a Kriptopolis, per
bengo, sobre l'Skype:

A primers d'any ja vaig dedicar una nota [1] a comentar els dubtes que
planegen sobre la implementació del xifrat de Skype mitjançant un
desenvolupament tancat i propietari.

Doncs bé, la recent compra de Skype per eBay [2] ha fet ressorgir els
temors, perquè eBay havia declarat anteriorment [3] estar disposat a
cedir tota la informació personal que li requereixin les forces de
seguretat sobre els seus clients sense necessitat de cap d'ordre
judicial, simplement mitjançant un fax que dugui
l'encapçalat de qualsevol organisme policial.

Si al còctel sumem l'indisimulat interès dels organismes policials per
poder intervenir les trucades VoIP [4], les peces del trencaclosques
podrien estar començant a encaixar...

En definitiva: una implementació criptogràfica tancada que ningú pot
verificar... Unes afirmacions preocupants sobre el concepte de
privadesa que manegen els nous propietaris... Un creixent interès de
les agències de seguretat per poder ficar els seus nassos a Skype i
similars... Res per preocupar-se?

1. 
   ¿És Skype segur?
   [Kriptópolis]
   


2. 
   eBay
   'berena' a Skype [Barrapunto]
   


3. 
   eBay
   to Law Enforcement - We're Here to Help [Yale Law School]
   


4. 
   El fill de Carnivore
   porta un pa sota el braç [Kriptópolis]
   

Bé, és clar que el que aparentava un innocent programa per a fer
trucades a través d'Internet, no és tant innocent com semblava; o
tanquem tots els ulls i ens deixem portar com un ramat d'ovelles, o més
val que ens anem despertant i comencem a decidir per nosaltres
mateixos.... aquest és el perill que tenen tots els programes de codi
propietari.

Més sobre SONY

Un cop publicat el pegat de la SONY, s’ha descobert que no solsament no
desinstal·la el programa (només el fa visible) sinó que deixa
l’ordinador amb el cul al aire... ja que pot permetre l’entrada de codis
active-X sense signar al navegar per Internet (segons sembla ja hi ha
pàgines malicioses que utilitzen aquesta vulnerabilitat). I per
acabar-ho d'adobar, es veu que no només utilitza el sistema XPC, sinó
que ara ha admès que n'utilitza un altre d'una altre companyia, anomenat
Mediamax de SunnComm que també passa informació a la companyia d'amagat
i es repeteix la mateixa historia.

A sobre els antivirus i firewalls no serveixen per a protegir-nos dels
“rootkit”... que no es pot eliminar perquè pot carregar-se el Windows.

L’epidèmia sembla ser que hauria infectat centenars de milers
d’ordinadors en tot el món en un any, i fins ara ningú se n’havia
assabentat... fa pensar que, primer, Windows permeti que puguin córrer
programes amagats, que a sobre aquests passen informació nostre sense
consentiment, que cap programa antivirus no se n’hagi donat compte i no
donin cap solució bona...

Potser ja va sent hora de que sigui punible el fet d’instal·lar
qualsevol tipus de programes “spyware” per molt “legals” que siguin, i
legal l’empresa que l’instala...

Comunicat de SONY

SONY ha tret un comunicat en referència al
rootkit que es va descobrir, al mateix temps s'estan portant des de
diverses organitzacions accions legals contra la companyia i nombroses
protestes per Internet com un bloc
sobre el tema.

El Comunicat de SONY, que per cert anuncien un pegat per un virus que no
acaben de reconèixer que existeixi:

"Hem sabut que està circulant un virus informàtic que podria afectar a
ordinadors amb el programari de protecció de continguts XCP. El
programari XCP és inclòs en un limitat nombre de títols de SONY BMG
amb contingut protegit. Aquest problema potencial no té efecte sobre
aquests discos en reproductors de CD i DVD convencionals, no basats en
ordinador.

En resposta a aquests esdeveniments, SONY BMG ha proporcionat
ràpidament un pegat a totes les principals empreses anti-virus i al
públic en general, que protegeix precisament contra el virus que es
diu existeix. El pegat resol el problema potencial amb el programari,
però segueix permetent que els CDs siguin reproduïts en ordinadors
personals. Pot ser descarregat des de http://cp.sonybmg.com/xcp/. A
partir d'avui afegirem aquest enllaç als llocs de SONY BMG. Lamentem
profundament qualsevol inconvenient que això pogués causar.

Seguim convençuts que la tecnologia de protecció de continguts és una
eina important per a protegir els nostres drets de propietat
intel·lectual i els dels nostres artistes. No obstant això, com mesura
de precaució, SONY BMG suspèn temporalment la fabricació de CDs
contenint tecnologia XCP. Tenim també la intenció de reexaminar tots
els aspectes de la nostra iniciativa de protecció de continguts per a
estar segurs que continua ajustant-se als nostres objectius de
seguretat i facilitat d'ús per al consumidor. Més informació sobre la
nostra iniciativa de protecció de continguts a:
http://cp.sonybmg.com/xcp."

Programes ocults en els CD de la SONY

La notícia va saltar a finals d’octubre: Al bloc de Mark
Sysinternals, va apareixer la informació de que la SONY, utilitza un
sistema anomenat rootkit per instal·lar de forma oculta programes espia
a l’ordinador quan executa un CD de música amb anti-copia…

El greu és justament el fet d’instal·lar-ho de forma oculta per evitar
que ens en podem assabentar, això només ho fan els programes espia
(spyware, troians, virus, etc ...) que s’utilitzen per espiar i robar
informació... i a sobre només afecta a les persones que hagin comprat un
CD original... no als discs pirates!!!

Joc brut de la SONY que no s’ha de permetre de cap manera, se suposa que
milers de títols diferents estaran afectats. Intentar combatre la
pirateria amb procediments utilitzats per hackers o crackers, és com a
mínim reprovable. No serà il·legal això?? O potser serà il·legal, tal
com posa al codi penal, intentar desinstal·lar aquest software al
tractar-se d’un sistema anticopia???

A sobre, sembla ser que cada cop que es reprodueix un CD amb el sistema
anti-copy es connecta a un servidor de la SONY per enviar algun tipus
d'informació...

Per últim, només vull comentar, que si està permès efectuar copies per a
ús privat, perquè està permesa la utilització de sistemes anticopia i a
sobre trencar-los pot ser delicte?? Tinc molt clar que mai penso comprar
cap CD de música amb un sistema d'aquests.

La UE no desbloqueja la retenció de dades de les comunicacions

Transcric una notícia que ha sortit publicada a "El
Periodico de Catalunya" d'avui sobre la retenció de dades:

Els Vint-i-cinc van ser incapaços ahir d'acostar postures sobre el
controvertit projecte de retenció de les dades de les comunicacions
telefòniques i d'internet per combatre el terrorisme. El Consell de
Ministres de Justícia i Interior de la Unió Europea (UE) va intentar
acostar les postures a partir d'una fórmula de compromís de la
presidència britànica, però no va aconseguir ni un avanç sobre la
fórmula jurídica que tindrà la futura legislació: decisió marc o
directiva que exigeix la codecisió del Parlament Europeu.

La presidència britànica va insistir en la seva proposta de compromís
que les dades a retenir fossin les corresponents a les trucades de
telèfon fix i mòbil, les trucades perdudes, l'accés a internet, el
correu electrònic i les comunicacions telefòniques a través
d'internet. Com a concessió a aquells que qüestionen la viabilitat
tècnica i els costos d'aquesta proposta maximalista, la presidència
britànica va proposar un període transitori addicional per a
l'aplicació de la retenció de les dades a internet i en les trucades
perdudes.

La proposta de compromís britànica inclou limitar a sis mesos la
durada mínima de la retenció de les dades d'internet i a 12 mesos la
de les dades de telèfons, i deixar en mans de cada Estat la decisió de
compensar les companyies de telecomunicacions pels costos d'aquestes
mesures. Però la proposta no va obtenir el suport suficient.

Llegiu l'article La
retenció de dades no és la solució que parla sobre
aquest tema... i signeu en contra d'aquesta proposta que envaeix la
intimitat de tots.