Noves tecnologies i canvi d'hàbits

Fins a quin punt ens afecta les noves tecnologies sobre les nostres vides? No hi ha dubte que molt. Que aporta coses positives tampoc hi ha cap dubte.

Tot i així hem de ser conscients dels canvis que ens produeixen en el comportament i en la relació amb els demés, no em refereixo amb la gent que podem interactuar a través d'Internet, per exemple, em refereixo amb les relacions més properes.

La persones que tenen una gran activitat amb els mitjans electrònics solen treure el temps del que passarien amb la seva parella, fills o amics. Crec que això ens ha de fer reflexionar.

Però del que hem d'estar més atents i d'anar més en compte és amb els nostres fills, que ja neixen envoltats d'aquesta era tecnològica.
Segons un estudi que va publicar l'any passat "Media Awareness Network" un dia del cap de setmana els estudiants canadencs passaven 54 minuts enviant missatges; 50 minuts baixant-se continguts i escoltant música; 44 minuts jugant a jocs en xarxa; i només 30 minuts fent les tasques del col·legi. A més moltes d'aquestes coses les fan de forma simultània.

L'excés en l'ús d'aquestes tecnologies poden fer que els joves tinguin problemes de control de l'atenció, comportament agressiu i un pobre desenvolupament cognoscitiu.

L'estona que abans passarien mirant la televisió en família, ara la passen a les seves habitacions tancats, cosa que fa que molts pares els causi preocupació no saber amb qui es relacionen per Internet el seus fills ni si s'han pogut enganxar als jocs en xarxa o altres coses pitjors.

Codi de punts de les impressores

Des de ja fa anys la majoria de marques importants d'impressores utilitzen un codi format per punts, a simple vista no es veu i que segons diuen és per evitar la falsificació de documents.

Aquests codis (cada marca n'utilitza un de diferent) fins fa un temps la seva existència era secreta i quan es van conèixer no van tardar gaire en poder-los trencar (eren molt senzills) i així qualsevol els podia llegir.

Com sempre la idea inicial va sortir dels serveis secrets americans per poder fer un seguiment dels documents impresos per bandes organitzades, un cop identificada la impressora es podia identificar a la persona que l'havia adquirit, a més de quedar constància de la data i hora d'impressió.

El fet és que ara la Unió Europea està estudiant si aquests codis vulneren el dret a la privadesa i de la protecció de dades personals de les persones i n'està estudiant la possible prohibició per evitar que se'n pugui fer un ús de vigilància general i d'un control dels ciutadans per part de governs autoritaris.

Ha sortit la versió 5.0 del programa d’encriptació TrueCrypt.

TrueCrypt és un programa serveix per crear arxius encriptats que funcionen com si fos una partició més, com unes caixes fortes on guardar informació.

A més en aquesta nova versió es poden encriptar discs durs sencers inclús amb el sistema operatiu, només cal introduir una contrasenya abans d’arrancar el sistema, ideal pels portàtils.

També és molt recomanable a les memòries USB, que es poden perdre molt fàcilment, tan es pot crear un arxiu encriptat com tota la memòria sencera.

A més es pot instal•lar al disc dur o simplement sense instal•lar funcionant de forma portable, l’únic inconvenient en aquest cas és que per desencriptar en qualsevol ordinador, es necessiten drets d’administrador.

Per això el que faig és que a la memòria USB només tinc un arxiu encriptat on hi guardo la informació confidencial, així sempre tinc espai per emmagatzemar coses de qualsevol ordinador encara que no tingui drets d’administrador.

És un programa gratuït de codi obert, amb funcions molt interessants com crear volums ocults (per guardar informació realment important) dintre d’un volum encriptat, que segons diuen no hi ha manera d’esbrinar si existeix o no. Aquesta funció només serveix per gent que manegui informació molt secreta i que es veiés obligada a obrir algun arxiu encriptat a la força.

També a més d’una contrasenya es pot fer servir arxius-clau, que tant pot crear el programa com utilitzar qualsevol arxiu existent. D’aquesta manera si no es disposa de l’arxiu clau és impossible desencriptar el volum, encara que mitjançant un “keylogger” o d’altre manera esbrinessin la contrasenya.

Molta gent pensa que no tenen res a amagar, però per a mi, si algú accedeix al meu ordinador sense permís, és com si entressin a casa meva, i tothom tanca casa seva amb clau, no?

Tant important és crear còpies de seguretat per evitar perdre documents, moltes vegades irreemplaçables (fotografies, etc), com assegurar les dades privades de possibles mal usos o simplement per preservar la intimitat.

Com exemple no sé si recordareu el cas d'aquell noi estudiant d'INEF a la Universitat de Lleida que es va deixar un llàpis de memòria a l'ordinador de la biblioteca on hi havia vídeos eròtics amb la seva parella i encara van donant voltes per l'hiperespai...

Els perills de les xarxes sense fils

El divendres passat em vaig connectar amb un ordinador portàtil a la xarxa Wi-Fi al pis que visc a Figueres, i la meva sorpresa va ser que hi havia una vintena de xarxes sense fils operatives de veïns. Si això li sumem la xarxa interna Wi-Fi nostra, més els cinc telèfons mòbils que tenim, el meu, el de la meva dona, els de les nostres tres filles (quan no hi son les seves parelles), i un telèfon fix també amb connexió sense fils... Podeu comptar la quantitat de radiacions electromagnètiques que patim...

Però realment per qui sofrim és per el meu fill de deu mesos, que s’està menjant tota aquesta radiació sense tenir-ne cap culpa i és qui de veritat pot patir-ne les conseqüències.
Perquè hi ha varis estudis que alerten de la perillositat d’aquestes xarxes sense fils. I és que hi ha un augment desmesurat d’aquestes xarxes per tot arreu, xarxes ciutadanes Wi-Fi, xarxes a les biblioteques, als hotels, etc.

Fa uns anys va començar el debat sobre els efectes dels mòbils a la salut i es van prendre certes mesures com que de no posar antenes de telefonia prop de les escoles... Ara les escoles tenen xarxes Wi-Fi, i segons una organització anglesa les radiacions d’aquestes xarxes son quatre vegades superiors.

De moment els científics no es posen d’acord de quin nivell de radiació és la que podria perjudicar, però el que sí que sembla ser és que a qui realment pot afectar és als nens petits, perquè tenen un crani menys format i menys gruixut, els cervells dels nens absorbeixen més radiacions que els dels adults, i les xarxes Wi-Fi al ser més potents poden arribar a produir un escalfament del cervell, el que es coneix com a efecte microones.

Per això a Anglaterra, els sindicats de mestres i els científics que assessoren al govern han reclamat una moratòria en la instal•lació de nous equips. A Àustria el govern estudia prohibir la seva instal•lació a les escoles. A Alemanya el govern ha prohibit xarxes Wi-Fi prop dels centres escolars recomana als seus ciutadans que es connectin a Internet via cable i no a través d'una xarxa Wi-Fi, i que facin servir el telèfon de cable en comptes del mòbil.

Un estudi pel govern suec, afirma que la radiació mata les cèl.lules del cervell i augura que els nens d'avui poden patir demència senil quan tinguin cinquanta anys, però a banda d’aquests estudis, la preocupació dels científics descansa en les implicacions genètiques.

El meu fill que viu en una ciutat voltat de xarxes de ràdios, telèfons mòbils, Wi-Fi, i WiMAX (Worldwide Interoperability for Microwave Access), està subjecte a un camp electromagnètic un bilió de vegades més intens del que ho estaven els seus avis de petits. El nen no ha rebut la informació genètica que li permeti estar preparat per aquest nivell de radiacions i els resultats poden ser desastrosos per ell i pels seus descendents.

Segons un informe encarregat per la Unió Europea adverteix que, si no es prenen mesures, Europa s'enfronta a un futur incert: quan els nens d'avui es facin grans el Continent estarà poblat per ciutadans malalts i amb discapacitats intel•lectuals. Una societat on els seus individus tenen "una menor capacitat per pensar, jutjar, recordar coses, aprendre i controlar el seu comportament".

Fotografia del meu fill Aram, que viu totalment aliè a totes aquestes radiacions, no creieu que val la pena tenir-ho en compte...?

El problema de tot és això és convèncer-nos a nosaltres mateixos que aquestes microones, que no veiem ni sentim, poden ser perjudicials i aquests hàbits adquirits que potencien les empreses del sector podem corregir-los d’alguna manera, pensant que no fa pas tant temps ni existien.

La tecnologia sense fils s’està estenent de forma imparable i ràpida però està creant una dependència excessiva que potser hauríem d’evitar.

Llum i Color segueix infectan amb virus

Doncs tal com vaig escriure a l'article "Vigileu amb les targetes de memòria i els virus" i després d'avisar-los al dia següent, ahir vaig tornar a LLum i Color i em van tornar a infectar la targeta de memòria amb el mateix virus! Deu dies més tard i no han fet res, quin menyspreu a la clientela.

Aquests son els ordinadors on s'introdueixen les targes de memòria per imprimir les fotografies.

Vigileu amb les targetes de memòria i els virus

Avui he anat a Llum i Color, una coneguda botiga de fotografia, per imprimir unes fotografies que duia en format digital a una tarja de memòria.
El sistema funciona introduint un mateix la tarja a un ordinador amb pantalla tàctil, llavors mitjançant un menú que et va dient els passos a seguir, introdueixes les fotografies i et dona un rebut per anar a recollir-les un cop impreses.


Doncs bé, a l'arribar a casa he introduït la tarja al meu ordinador i resulta que m'hi havien introduït un virus! Això vol dir que tots els que van passant per la màquina els hi deu haver passat el mateix. Ara ja és tard, però demà hauré de trucar per avisar-los.


El virus en si sembla ser un troià, tot i que al no disposar d'Internet no puc saber exactament els seus efectes. Però he pogut comprovar que funciona creant una paperera de reciclatge de Windows (Recycled), que es tracta d'una carpeta especial de sistema, introduint posteriorment un arxiu executable amb el nom de ctfmon.exe, imitant un arxiu de sistema del windows amb el mateix nom (i icona) per així passar desapercebut. Llavors crea un fitxer autorun amb l'ordre d'executar l'arxiu quan s'introdueixi la tarja a l'ordinador, i d'aquesta manera infectar-lo.
Tant l'arxiu autorun.inf com la paperera son arxius ocults i de sistema que no es veuen si no s'activa l'opció de fer-los visibles, és més, dins la paperera tampoc es veu l'executable, tot això fa que passi desapercebut per la majoria excepte que tinguis un antivirus i el detecti.


Per tant, recordar que és molt important tenir un antivirus actualitzat i escanejar les targes de memòria si les introduïu a d'altres ordinadors.

In-Seguretat en els bancs on-line

Fins al moment per accedir als comptes dels bancs només et demanen un nom o número d’usuari que sol ser el DNI i una clau, que, un cop introduït accedeixes a la zona segura del banc.


De fet aquest pas és el més insegur perquè mitjançant sistemes com el "phishing" i el "pharming" poden esbrinar aquestes dades i així poder accedir tranquil·lament als nostres comptes.


Tot i això hi ha un altre sistema que no havia fet referència fins ara i és mitjançant l’ús de troians, que son programes que s’instal·len normalment amagats dins d’altres programes i des dels que poden entrar al nostre ordinador de forma remota o extreure informació personal.


La forma més comuna que hi havia fins ara per recollir els noms d’usuari i contrasenyes que solem utilitzar a Internet, era mitjançant uns programes que solen anar inclosos als troians i que s’anomenen “keyloggers”. Aquests programes recullen totes les pulsacions del teclat que normalment guarden en arxius de text i s’envien d’amagat mitjançant FTP o SMTP, entre d’altres maneres.


Per evitar això els bancs on-line, últimament utilitzen un sistema que enlloc d’introduir les dades amb el teclat el que fan és mostrar un teclat virtual que s’utilitza amb el ratolí, pel que impedeix que es recullin les dades amb els “keyloggers”.


Bé tota aquesta introducció era per explicar que com sempre els “dolents” esquiven tots els obstacles que es posen i últimament s’han trobat troians que enlloc de guardar (o a més) les dades teclejades mitjançant un “keylogger”, ara efectuen una gravació de vídeo del moment en que introduïm les dades mitjançant el ratolí al teclat virtual que esmentava abans.


Per evitar això, doncs bé, a part de no accedir al banc per Internet: no utilitzar l’Internet Explorer perquè al ser el més comú (i dolent) és el preferit pels dissenyadors dels troians. Tenir un bon antivirus actualitzat i un tallafocs (firewall) per impedir que puguin treure les dades cap a la xarxa.

A més molt de compte amb els e-mails amb programes adjunts, sobretot si se’n desconeix la procedència perquè utilitzen sistemes d’engany per fer-nos caure a la trampa, sempre amb coses que ens faran picar la curiositat.

Les càmeres digitals deixen empremtes en les fotografies

Científics americans han estat estudiant les imatges creades per diferents càmeres digitals i han pogut determinar que cada càmera deixa una empremta digital, com una marca d’aigua a les fotografies, de manera que es pot esbrinar amb quina càmera ha estat presa.

Els CCD de les càmeres estan formats per milions de minúsculs sensors fotosensibles que no capten la llum de forma uniforme sinó que formen un subtil patró o “soroll” sobre cada imatge digital. Mitjançant un algoritme creat s’ha pogut determinar que no hi ha dos sensors CCD iguals i per tant es pot saber de quina càmera digital procedeixen les fotografies.

Això serà molt important en la Informàtica Forense, per imputar a l’autor de determinades fotografies il·legals o que el puguin relacionar en algun fet delictiu, també per saber si les imatges han estat manipulades.

Ara manca fer un estudi més extens per poder determinar la fiabilitat del sistema i el marge d’error que hi pugui haver, per així poder-ho utilitzar en procediments penals i servir com a prova.

Com a punt negatiu es veu que en certes càmeres de més qualitat, el marge d’errors es menor degut a que calibren els sensors i mitjançant el programari de la càmera es compensa el soroll que hi pugui haver pel que fa més difícil la posterior identificació.

Publicat a NewScientistTech.

Més sobre el DNI electrònic

Avui ha sortit publicat al
El País una
entrevista amb el director tècnic del projecte del DNI electrònic, José Luis
Díez Aguado que parla de varis dubtes que es poden tenir envers
aquest nou document, transcric un fragment que complementa l’article que
vaig escriure sobre els dubtes en
la seguretat del nou DNI.

P. Pot ser piratejat?

R. Només hi cap aquesta possibilitat si l'ordinador des del
qual es treballa no és segur i un tercer, per exemple, li ha col·locat
un troià (programa intrús que informa a un tercer del que allotja o es
fa en ell) o l'espia físicament a l'hora de teclejar-lo. És a dir,
l'únic perill possible és al propi ordinador. No pot captar-se el pin
interferint la connexió.

El que jo deia, hi ha milers d’ordinadors infectats per troians i
virus...

És segur el DNI electrònic?

Està apunt d’arribar, tot
i els retards, el DNI electrònic. Com tots sabem es tracta d’un
carnet d’identitat que incorpora un xip on s’emmagatzemaran dades
personals, concretament, segons la web
oficial del DNI Electrònic:

• 
  Dades de filiació del titular
  


• 
  Imatge digitalitzada de la fotografia
  


• 
  Imatge digitalitzada de la firma manuscrita
  


• 
  Plantilla de la impressió dactilar
  


• 
  Certificat reconegut d’autentificació i de firma
  


• 
  Certificat electrònic de l’autoritat emissora
  


• 
  Clau publica i clau privada per activar-ho.
  

I servirà dins el món digital per acreditar electrònicament i de forma
indubtable la identitat de la persona i signar digitalment documents
electrònics, atorgant-los una validesa jurídica equivalent a la qual els
proporciona la signatura manuscrita.

Des de sempre s’han falsificat i s’han posat mesures de protecció per
evitar falsificacions d’aquest tipus de documents, i s’ha de reconèixer
que les mesures de seguretat que portarà el DNI nou, i em refereixo a
mesures físiques son molt bones, realment difícil de falsificar, però
les mesures electròniques com la signatura digital tinc els meus dubtes.

Començant per exemple què passaria si les claus de la signatura digital
arribessin a mans alienes...

• 
  Perquè no fa gaire van destituir cautelarment un comissari del Cos
  Nacional de Policia responsable del DNI electrònic per presumptament
  traficar amb dades de milers de persones...
  


• 
  Perquè hi ha hackers que han accedit a multituds d’organismes oficials
  i de seguretat, i n’han extret dades...
  


• 
  Perquè hi ha milers d’ordinadors infectats per troians i virus, pel
  que se’n podria crear un que sostragués la informació d’un xip
  connectat a un ordinador...
  


• 
  Perquè hi ha moltes estafes a Internet que enganyen l’usuari, per
  exemple del tipus phishing
  o pharming, imagineu-vos una pàgina creada expressament per fer-te
  creure que signes el que no és...
  


• 
  Perquè no és del tot segur que no es pugui trencar les claus Hash en
  un futur proper... només cal mirar al passat...
  

Ja m’estic imaginant que al poc temps d’utilitzar els DNI electrònics,
comencin a fer-se públics “bugs” i tots correm-hi a actualitzar el
“firmware”... la veritat és que no m’ho vull imaginar i espero que s’ho
hagin estudiat bé, no sigui que la caguem amb les presses de poder tenir
un DNI electrònic.

Actualització:

Segons publica El Mundo,
el Passaport també es tornarà electrònic, i no sols això, el volen
integrar amb el DNI, però lo important és que volen utilitzar xips de
radiofreqüència (RFID)... això vol dir que ja no caldrà que l’introduïm
en cap lector per llegir la nostra informació que conté el xip, l’anirem
escampant per tot arreu...

Els xips RFID, funcionen quan un lector emet un senyal de
radiofreqüència que activa el xip i en llegeix les dades escrites, son
moltes les veus critiques que parlen sobre la poca seguretat que
ofereixen quests xips. Si el que deia abans del possible accés a les
dades per persones alienes, ara es multiplica al poder llegir la
informació personal a distancia i sense que ens n’adonem...

I només per posar un petit exemple, podrien, amb lectors situats a
diversos llocs estratègics, saber els moviments que fem portant el DNI
dins la butxaca... Per fer-se una idea, com ara la targeta de
telepagament Via-T que
s’utilitzen a les autopistes...

Es podrà copiar una obra més de tres vegades

Segons publica El País, els grups parlamentaris van finalitzar el debat
del projecte de llei que modifica el Text de la Llei de Propietat
Intel·lectual i van acordar suprimir la limitació a tres del nombre de
còpies que es poden realitzar d'una obra establint una definició de la
"còpia privada", que haurà sempre de procedir d'una obra original i ser
utilitzada per a ús particular i domèstic, i recollirà el dret a la
compensació per ella, el polèmic "cànon".

Aquest "cànon" no ens el traurem de sobre, tot i que és injust pagar per
exemple per uns CD que, com jo, utilitzo per emmagatzemar fotografies,
de les quals en soc l’autor i no en cobro cap dret... Espero que com a
mínim si paguem aquest “dret a còpia” no es puguin utilitzar sistemes
anticòpia, perquè hauria de ser totalment incompatible...

El dimecres que ve començarà a debatre's a la Comissió de Cultura del
Congrés dels Diputats.

Seguretat i privadesa de Skype: Res per a preocupar-se?

Transcric traduït al català un article sobre Skype aparegut ahir a Kriptopolis, per
bengo, sobre l'Skype:

A primers d'any ja vaig dedicar una nota [1] a comentar els dubtes que
planegen sobre la implementació del xifrat de Skype mitjançant un
desenvolupament tancat i propietari.

Doncs bé, la recent compra de Skype per eBay [2] ha fet ressorgir els
temors, perquè eBay havia declarat anteriorment [3] estar disposat a
cedir tota la informació personal que li requereixin les forces de
seguretat sobre els seus clients sense necessitat de cap d'ordre
judicial, simplement mitjançant un fax que dugui
l'encapçalat de qualsevol organisme policial.

Si al còctel sumem l'indisimulat interès dels organismes policials per
poder intervenir les trucades VoIP [4], les peces del trencaclosques
podrien estar començant a encaixar...

En definitiva: una implementació criptogràfica tancada que ningú pot
verificar... Unes afirmacions preocupants sobre el concepte de
privadesa que manegen els nous propietaris... Un creixent interès de
les agències de seguretat per poder ficar els seus nassos a Skype i
similars... Res per preocupar-se?

1. 
   ¿És Skype segur?
   [Kriptópolis]
   


2. 
   eBay
   'berena' a Skype [Barrapunto]
   


3. 
   eBay
   to Law Enforcement - We're Here to Help [Yale Law School]
   


4. 
   El fill de Carnivore
   porta un pa sota el braç [Kriptópolis]
   

Bé, és clar que el que aparentava un innocent programa per a fer
trucades a través d'Internet, no és tant innocent com semblava; o
tanquem tots els ulls i ens deixem portar com un ramat d'ovelles, o més
val que ens anem despertant i comencem a decidir per nosaltres
mateixos.... aquest és el perill que tenen tots els programes de codi
propietari.

Més sobre SONY

Un cop publicat el pegat de la SONY, s’ha descobert que no solsament no
desinstal·la el programa (només el fa visible) sinó que deixa
l’ordinador amb el cul al aire... ja que pot permetre l’entrada de codis
active-X sense signar al navegar per Internet (segons sembla ja hi ha
pàgines malicioses que utilitzen aquesta vulnerabilitat). I per
acabar-ho d'adobar, es veu que no només utilitza el sistema XPC, sinó
que ara ha admès que n'utilitza un altre d'una altre companyia, anomenat
Mediamax de SunnComm que també passa informació a la companyia d'amagat
i es repeteix la mateixa historia.

A sobre els antivirus i firewalls no serveixen per a protegir-nos dels
“rootkit”... que no es pot eliminar perquè pot carregar-se el Windows.

L’epidèmia sembla ser que hauria infectat centenars de milers
d’ordinadors en tot el món en un any, i fins ara ningú se n’havia
assabentat... fa pensar que, primer, Windows permeti que puguin córrer
programes amagats, que a sobre aquests passen informació nostre sense
consentiment, que cap programa antivirus no se n’hagi donat compte i no
donin cap solució bona...

Potser ja va sent hora de que sigui punible el fet d’instal·lar
qualsevol tipus de programes “spyware” per molt “legals” que siguin, i
legal l’empresa que l’instala...

Comunicat de SONY

SONY ha tret un comunicat en referència al
rootkit que es va descobrir, al mateix temps s'estan portant des de
diverses organitzacions accions legals contra la companyia i nombroses
protestes per Internet com un bloc
sobre el tema.

El Comunicat de SONY, que per cert anuncien un pegat per un virus que no
acaben de reconèixer que existeixi:

"Hem sabut que està circulant un virus informàtic que podria afectar a
ordinadors amb el programari de protecció de continguts XCP. El
programari XCP és inclòs en un limitat nombre de títols de SONY BMG
amb contingut protegit. Aquest problema potencial no té efecte sobre
aquests discos en reproductors de CD i DVD convencionals, no basats en
ordinador.

En resposta a aquests esdeveniments, SONY BMG ha proporcionat
ràpidament un pegat a totes les principals empreses anti-virus i al
públic en general, que protegeix precisament contra el virus que es
diu existeix. El pegat resol el problema potencial amb el programari,
però segueix permetent que els CDs siguin reproduïts en ordinadors
personals. Pot ser descarregat des de http://cp.sonybmg.com/xcp/. A
partir d'avui afegirem aquest enllaç als llocs de SONY BMG. Lamentem
profundament qualsevol inconvenient que això pogués causar.

Seguim convençuts que la tecnologia de protecció de continguts és una
eina important per a protegir els nostres drets de propietat
intel·lectual i els dels nostres artistes. No obstant això, com mesura
de precaució, SONY BMG suspèn temporalment la fabricació de CDs
contenint tecnologia XCP. Tenim també la intenció de reexaminar tots
els aspectes de la nostra iniciativa de protecció de continguts per a
estar segurs que continua ajustant-se als nostres objectius de
seguretat i facilitat d'ús per al consumidor. Més informació sobre la
nostra iniciativa de protecció de continguts a:
http://cp.sonybmg.com/xcp."

Programes ocults en els CD de la SONY

La notícia va saltar a finals d’octubre: Al bloc de Mark
Sysinternals, va apareixer la informació de que la SONY, utilitza un
sistema anomenat rootkit per instal·lar de forma oculta programes espia
a l’ordinador quan executa un CD de música amb anti-copia…

El greu és justament el fet d’instal·lar-ho de forma oculta per evitar
que ens en podem assabentar, això només ho fan els programes espia
(spyware, troians, virus, etc ...) que s’utilitzen per espiar i robar
informació... i a sobre només afecta a les persones que hagin comprat un
CD original... no als discs pirates!!!

Joc brut de la SONY que no s’ha de permetre de cap manera, se suposa que
milers de títols diferents estaran afectats. Intentar combatre la
pirateria amb procediments utilitzats per hackers o crackers, és com a
mínim reprovable. No serà il·legal això?? O potser serà il·legal, tal
com posa al codi penal, intentar desinstal·lar aquest software al
tractar-se d’un sistema anticopia???

A sobre, sembla ser que cada cop que es reprodueix un CD amb el sistema
anti-copy es connecta a un servidor de la SONY per enviar algun tipus
d'informació...

Per últim, només vull comentar, que si està permès efectuar copies per a
ús privat, perquè està permesa la utilització de sistemes anticopia i a
sobre trencar-los pot ser delicte?? Tinc molt clar que mai penso comprar
cap CD de música amb un sistema d'aquests.

Estafes phishing i pharming

Suposo que tothom ha sentit a parlar de l’estafa bancària a través
d’Internet anomenada phishing que consisteix en enviar de
forma massiva e-mails fent veure que procedeixen d’un banc legal quan en
realitat et redirigeixen mitjançant engany a una pàgina web que simula
el banc en qüestió amb la única finalitat de recollir les claus d’accés
dels usuaris i altres dades personals per així poder accedir impunement
als comptes bancaris.

Doncs bé, últimament estan utilitzant un altre sistema anomenat pharming,
més perillós perquè fan servir un sistema que mitjançant un e-mail amb
un codi maliciós modifiquen l’arxiu de nom de dominis de l’ordinador de
l’usuari el qual serveix per saber a l’escriure una adreça a la barra
del navegador quina IP li pertoca (la IP està formada per números i
seria com un número de telèfon únic en tot Internet), d’aquesta manera
quan escrivim l’adreça del nostre banc on-line, ens dirigiria a una web
clonada però falsa de la mateixa manera que el phishing, tot
i que l’adreça escrita seria la correcta, la IP seria falsa.

Però també podria passar que ataquessin directament al servidor de noms
de domini (DNS) enlloc del nostre equip local, pel que afectaria tothom
qui navegués per Internet.

En resum, cal anar amb precaució, comprovar que sempre que ens trobem a
la pàgina del nostre banc sigui a traves d’un servidor segur (normalment
a la barra podrem veure https, enlloc de http, i alguna icona al
navegador en forma de cadenat) tot i que els lladres també poden arribar
a utilitzar aquest mètode de connexió.

Evitar d’utilitzar el navegador Internet Explorer ni el gestor de correu
Outlook Express, perquè son casi sempre els programes que utilitzen com
a porta d’entrada de codis maliciosos. No obrir cap correu que
desconeguem el remitent. Utilitzar un antivirus actualitzat i un
programa “antimalware”, a més d’un tallafocs.

Aqui poso un exemple d'un e-mail que vaig rebre de phishing:

Advertencia! Información importante.

Estimados clientes de BBVA Net, les informamos de que por causa de la carga alta en nuestro servidor principal www.bbvanet.com introducimos el segundo servidor que va a compartir la carga. Por razones técnicas (la sincronización de datos en los servidores) su acceso online a su cuenta puede estar bloqueado por un período de uno a siete días. Pero si quiere tener acceso permanente garantizado a su cuenta, puede ahora confirmar sus datos en el servidor nuevo y continuar el trabajo sin demoras. Este procedimiento es muy sencillo y le quitará no más que 5 minutos de su tiempo. 1. Entre la página http://www.banco-bbva.net 2. Entre su cuenta, usando sus datos. 3. Para cesar la sesión con seguridad, le recomendamos cerrar el browser después de salir. Luego puede trabajar con la cuenta como siempre. Garantizamos que no haya ningunas demoras. Pedimos perdón, muchas gracias por ayudarnos a aumentar la calida d de nuestros servicios. Atentamente, BBVA Net