Pirates i pederastes

Amb certa sorpresa acabo de llegir un article d'el Periódico.cat titulat "La descàrrega errònia d'un pirata d'internet porta fins a 26 pederastes".

No és sobre els pederastes que vull parlar en aquest article, amb aquesta gent el que cal fer és actuar, sinó sobre pirates (informàtics).

Arribar a dir que un ciutadà és un pirata perquè es va baixar una pel·lícula amb un programa d'intercanvi, em sembla una bajanada.
El fet és que aquesta persona es va baixar una pel·lícula d'actualitat i un cop la va visionar es va donar compte que era una violació d'una menor. La va portar als Mossos d'Esquadra i van fer un seguiment de l'arxiu fins arribar a la detenció d'uns quants pederastes que s'havien baixat l'arxiu de forma voluntària.

Però és clar, abans de detenir a un possible pederasta han de diferenciar si s'ha baixat l'arxiu de forma voluntària o no... pel que recomanen que tothom qui en descobreixi algun ho denuncií.

Però si resulta ara que tracten a aquest bon ciutadà com a pirata, correrem el risc que si algú es baixa arxius pedòfils vagi amb por a denunciar o ho deixi de fer-ho. I és que ara per ara baixar-se arxius de l'emule o similars no és cap delicte.
És clar que si els Promusicae llegeixen la notícia potser li posen una demanda...

En tot cas aquesta persona que jo sàpiga no ha entrat en cap sistema informàtic il·legalment ni res similar, els redactors de "el Periódico.cat" haurien d'anar més en compte a l'hora d'escriure.

Ha sortit la versió 5.0 del programa d’encriptació TrueCrypt.

TrueCrypt és un programa serveix per crear arxius encriptats que funcionen com si fos una partició més, com unes caixes fortes on guardar informació.

A més en aquesta nova versió es poden encriptar discs durs sencers inclús amb el sistema operatiu, només cal introduir una contrasenya abans d’arrancar el sistema, ideal pels portàtils.

També és molt recomanable a les memòries USB, que es poden perdre molt fàcilment, tan es pot crear un arxiu encriptat com tota la memòria sencera.

A més es pot instal•lar al disc dur o simplement sense instal•lar funcionant de forma portable, l’únic inconvenient en aquest cas és que per desencriptar en qualsevol ordinador, es necessiten drets d’administrador.

Per això el que faig és que a la memòria USB només tinc un arxiu encriptat on hi guardo la informació confidencial, així sempre tinc espai per emmagatzemar coses de qualsevol ordinador encara que no tingui drets d’administrador.

És un programa gratuït de codi obert, amb funcions molt interessants com crear volums ocults (per guardar informació realment important) dintre d’un volum encriptat, que segons diuen no hi ha manera d’esbrinar si existeix o no. Aquesta funció només serveix per gent que manegui informació molt secreta i que es veiés obligada a obrir algun arxiu encriptat a la força.

També a més d’una contrasenya es pot fer servir arxius-clau, que tant pot crear el programa com utilitzar qualsevol arxiu existent. D’aquesta manera si no es disposa de l’arxiu clau és impossible desencriptar el volum, encara que mitjançant un “keylogger” o d’altre manera esbrinessin la contrasenya.

Molta gent pensa que no tenen res a amagar, però per a mi, si algú accedeix al meu ordinador sense permís, és com si entressin a casa meva, i tothom tanca casa seva amb clau, no?

Tant important és crear còpies de seguretat per evitar perdre documents, moltes vegades irreemplaçables (fotografies, etc), com assegurar les dades privades de possibles mal usos o simplement per preservar la intimitat.

Com exemple no sé si recordareu el cas d'aquell noi estudiant d'INEF a la Universitat de Lleida que es va deixar un llàpis de memòria a l'ordinador de la biblioteca on hi havia vídeos eròtics amb la seva parella i encara van donant voltes per l'hiperespai...

Atac de suplantació

Ahir em va arribar un cou correu de Phishing (atac de suplantació) que simula ser un missatge de Caja Madrid, els enllaços simulen que vas al portal del banc, però en realitat és una pàgina falsa que l'únic que pretent és que posis el nom d'usuari i contrasenya per robar-la i poder accedir al compte, o sigui deixar-te sense un duro...

El missatge és aquest:

Día de San Valentín: REGALO 25€ PROMOCIÓN RECARGAS MOBIPAY


¡Estimado/a cliente de Caja Madrid!

Con un solo dedo y Mobipay, podrás recargar tu móvil o el de quien desees, estés donde estés.

Y te regalamos 25 € extra por cada recarga igual o superior a 5 € que hagas con Oficina Internet Recarga de Móviles* Envía el mensaje de texto "RECARGA 5" en su Buzón personal de Oficina Internet Caja Madrid ¡Y disfruta de la promoción!

Para tu comodidad, si deseas darse de alta ahora pulsa en Alta Servicio Recarga Móviles

* Promoción válida del 13/02/08 al 18/02/08 para todos los teléfonos de Movistar, Vodafone y Orange.

Bases depositadas ante Notario.

> Ir a la Oficina Internet

Per cert que al correu que l'he rebut, un compte de Gmail, directament me l'ha posat a la carpeta de correu brossa i amb aquest avís:

Avís: Aquest missatge podria no provenir de qui diu que prové. Aneu amb compte en fer-ne clic als enllaços i en proporcionar informació personal al seu remitent

He anulat els vincles per evitar problemes.

Els internautes anglesos poden quedar-se sense línia si fan descarregues il·legals

Al Regne Unit estan a punt d’aprovar un projecte de llei que permetrà a les companyies proveïdores d'Internet tallar la línia si fan descarregues il·legals.

Quan detectin que algú s'està baixant arxius protegits pels drets d'autor, primer se l'avisarà amb un correu electrònic, si ho fa una segona vegada se li tallarà temporalment la línia, i en cas de reincidència, a la tercera vegada se li tallarà definitivament la línia.

Em pregunto fins a quin punt les empreses proveïdores de serveis a internet els fa gaire gràcia aquesta mesura, dubto que es deixin perdre clients amb tanta facilitat, a més fins a quin punt les companyies de banda ample poden espiar el que estem fent des del nostre ordinador... i el correu? I si descarrego arxius amb el Wi-Fi del veí? Li tallaran a ell?

De tota manera per obligar a les companyies ja han avisat que si no col·laboren seran denunciades.

Control del trànsit mitjançant els telèfons mòbils

Cada cop ens n'adonem més del potencial que tenen els telèfons mòbils, no per les prestacions cada cop més sofisticades que tenen, no; al tenir-se que inscriure als repetidors es pot saber cada número on està situat geogràficament.. i qui diu número diu persona que hi ha al darrera.

Ja hi ha empreses que donen serveis de tot tipus, tant sigui per saber on es troba un fill fins a localitzar un vehicle sostret.

També tothom sap que la policia ho pot utilitzar per demostrar la ubicació d'una persona en un fet delictiu (sempre amb manament judicial, és clar). Això gracies a la retenció de dades de les comunicacions telefòniques i electròniques que va aprovar la Unió Europea el 2006.

Ara uns tècnics de la Universitat de Sevilla, han guanyat un premi per un estudi sobre el control del tràfic urbà mitjançant el seguiment de dades que els telèfons mòbils envien a la xarxa GSM, com que els terminals de telefonia mòbil intercanvien dades amb la xarxa, encara que no s'estigui realitzant cap trucada, i comuniquen la seva localització per tenir la millor cobertura possible, fa que en temps real es pugui saber per on circula cada vehicle i així poder organitzar el trànsit.

Clar que si hi posem imaginació, també poden saber a qui pertany el número de telèfon i quin vehicle porta... Així conèixer exactament els moviments de cada usuari...

Cada dia m'agrada menys tenir mòbil.

Avui NO és Sant Valentí

Article publicat anteriorment a l'antic Bloc Voliac.

Per això aprofito per a no celebrar Sant Valentí, i és que no hi ha res que em faci més ràbia que el dia 14 de febrer tingui que regalar quelcom (des de bombons a joies, passant per tota mena de regalets amb cor...) per demostrar el meu amor... El dia del pare, de la mare, etc..etc, sembla que si no compres res ets un mal fill o mal amant... tot sigui per comprar i comprar.

Aquí a Catalunya tenim la sort de celebrar Sant Jordi, que almenys és un dia que el passes passejant, mirant llibres i paradetes ( a més fan el 10% de descompte!) i no em sap greu comprar-li una rosa a la meva dona... perquè hi ha un munt d'entitats benèfiques i ONG que
venen les roses per a recollir fons per les seves activitats.

Pero és de Sant Valentí que parlo avui, no hi ha parades pels carrers ni ONG amb roses, sinó hipermercats amb cors per tot arreu i anuncis a la televisió amb joies i perfums... per això penjo unes postals sobre el dia de Sant Valentí d'una fotògrafa que he descobert que es diu Jenni Tapanilla i m'ha impressionat (no pot ser d'altre manera veient les fotografies que fa).

* Actualització: He tret la visualització prèvia de dues de les postals per a no ferir sensibilitats, si ho desitges encara les pots
veure, no apte per a menors..

On friendship between girls i Valentines day roses

Els perills de les xarxes sense fils

El divendres passat em vaig connectar amb un ordinador portàtil a la xarxa Wi-Fi al pis que visc a Figueres, i la meva sorpresa va ser que hi havia una vintena de xarxes sense fils operatives de veïns. Si això li sumem la xarxa interna Wi-Fi nostra, més els cinc telèfons mòbils que tenim, el meu, el de la meva dona, els de les nostres tres filles (quan no hi son les seves parelles), i un telèfon fix també amb connexió sense fils... Podeu comptar la quantitat de radiacions electromagnètiques que patim...

Però realment per qui sofrim és per el meu fill de deu mesos, que s’està menjant tota aquesta radiació sense tenir-ne cap culpa i és qui de veritat pot patir-ne les conseqüències.
Perquè hi ha varis estudis que alerten de la perillositat d’aquestes xarxes sense fils. I és que hi ha un augment desmesurat d’aquestes xarxes per tot arreu, xarxes ciutadanes Wi-Fi, xarxes a les biblioteques, als hotels, etc.

Fa uns anys va començar el debat sobre els efectes dels mòbils a la salut i es van prendre certes mesures com que de no posar antenes de telefonia prop de les escoles... Ara les escoles tenen xarxes Wi-Fi, i segons una organització anglesa les radiacions d’aquestes xarxes son quatre vegades superiors.

De moment els científics no es posen d’acord de quin nivell de radiació és la que podria perjudicar, però el que sí que sembla ser és que a qui realment pot afectar és als nens petits, perquè tenen un crani menys format i menys gruixut, els cervells dels nens absorbeixen més radiacions que els dels adults, i les xarxes Wi-Fi al ser més potents poden arribar a produir un escalfament del cervell, el que es coneix com a efecte microones.

Per això a Anglaterra, els sindicats de mestres i els científics que assessoren al govern han reclamat una moratòria en la instal•lació de nous equips. A Àustria el govern estudia prohibir la seva instal•lació a les escoles. A Alemanya el govern ha prohibit xarxes Wi-Fi prop dels centres escolars recomana als seus ciutadans que es connectin a Internet via cable i no a través d'una xarxa Wi-Fi, i que facin servir el telèfon de cable en comptes del mòbil.

Un estudi pel govern suec, afirma que la radiació mata les cèl.lules del cervell i augura que els nens d'avui poden patir demència senil quan tinguin cinquanta anys, però a banda d’aquests estudis, la preocupació dels científics descansa en les implicacions genètiques.

El meu fill que viu en una ciutat voltat de xarxes de ràdios, telèfons mòbils, Wi-Fi, i WiMAX (Worldwide Interoperability for Microwave Access), està subjecte a un camp electromagnètic un bilió de vegades més intens del que ho estaven els seus avis de petits. El nen no ha rebut la informació genètica que li permeti estar preparat per aquest nivell de radiacions i els resultats poden ser desastrosos per ell i pels seus descendents.

Segons un informe encarregat per la Unió Europea adverteix que, si no es prenen mesures, Europa s'enfronta a un futur incert: quan els nens d'avui es facin grans el Continent estarà poblat per ciutadans malalts i amb discapacitats intel•lectuals. Una societat on els seus individus tenen "una menor capacitat per pensar, jutjar, recordar coses, aprendre i controlar el seu comportament".

Fotografia del meu fill Aram, que viu totalment aliè a totes aquestes radiacions, no creieu que val la pena tenir-ho en compte...?

El problema de tot és això és convèncer-nos a nosaltres mateixos que aquestes microones, que no veiem ni sentim, poden ser perjudicials i aquests hàbits adquirits que potencien les empreses del sector podem corregir-los d’alguna manera, pensant que no fa pas tant temps ni existien.

La tecnologia sense fils s’està estenent de forma imparable i ràpida però està creant una dependència excessiva que potser hauríem d’evitar.

És ètic constipar un ratolí?

Tots patim refredats i fa temps que la ciència intenta trobar-hi una cura, ara es veu que un equip britànic ha alterat genèticament un ratolí per poder inocular-li el virus. És la primera vegada que un animal diferent de l'home o del ximpanzé es constipa, tot i no ser greu, no crec que es mereixi patir-lo només perquè gracies a ell la ciència pugui trobar un medicament per a nosaltres...