In-Seguretat en els bancs on-line

Fins al moment per accedir als comptes dels bancs només et demanen un nom o número d’usuari que sol ser el DNI i una clau, que, un cop introduït accedeixes a la zona segura del banc.


De fet aquest pas és el més insegur perquè mitjançant sistemes com el "phishing" i el "pharming" poden esbrinar aquestes dades i així poder accedir tranquil·lament als nostres comptes.


Tot i això hi ha un altre sistema que no havia fet referència fins ara i és mitjançant l’ús de troians, que son programes que s’instal·len normalment amagats dins d’altres programes i des dels que poden entrar al nostre ordinador de forma remota o extreure informació personal.


La forma més comuna que hi havia fins ara per recollir els noms d’usuari i contrasenyes que solem utilitzar a Internet, era mitjançant uns programes que solen anar inclosos als troians i que s’anomenen “keyloggers”. Aquests programes recullen totes les pulsacions del teclat que normalment guarden en arxius de text i s’envien d’amagat mitjançant FTP o SMTP, entre d’altres maneres.


Per evitar això els bancs on-line, últimament utilitzen un sistema que enlloc d’introduir les dades amb el teclat el que fan és mostrar un teclat virtual que s’utilitza amb el ratolí, pel que impedeix que es recullin les dades amb els “keyloggers”.


Bé tota aquesta introducció era per explicar que com sempre els “dolents” esquiven tots els obstacles que es posen i últimament s’han trobat troians que enlloc de guardar (o a més) les dades teclejades mitjançant un “keylogger”, ara efectuen una gravació de vídeo del moment en que introduïm les dades mitjançant el ratolí al teclat virtual que esmentava abans.


Per evitar això, doncs bé, a part de no accedir al banc per Internet: no utilitzar l’Internet Explorer perquè al ser el més comú (i dolent) és el preferit pels dissenyadors dels troians. Tenir un bon antivirus actualitzat i un tallafocs (firewall) per impedir que puguin treure les dades cap a la xarxa.

A més molt de compte amb els e-mails amb programes adjunts, sobretot si se’n desconeix la procedència perquè utilitzen sistemes d’engany per fer-nos caure a la trampa, sempre amb coses que ens faran picar la curiositat.

Segons un informe de Greenpeace, a Catalunya només amb l’energia solar es podria generar el triple d’electricitat de la demanda prevista per l’any 2050, i es podria generar mitjançant l’energia termosolar ¹,
el doble de la demanda de tota la península ibèrica prevista per l’any 2050.

Per això no hi ha cap raó de continuar mantenint centrals nuclears, ni altres sistemes de crear energia contaminants, només cal posar-se a la feina i decidir fer el canvi d’un cop per totes.

A més de l’energia solar, hi ha molts tipus d’energies netes que es poden utilitzar en el nostre país, per posar un exemple l’energia eòlica. Actualment s’estan creant parcs eòlics a varies zones de Catalunya, com a la Catalunya Central que recorrerà els termes de Rubió, Castellfollit del Boix, Rajadell i Aguilar de Segarra.

¹ Una central solar termoelèctrica utilitza un camp de miralls per concentrar la radiació solar directa, aconseguint escalfar un fluid a altes temperatures. Amb aquesta font calenta es genera electricitat com en una central tèrmica convencional.

Nuclear? tancament, gràcies!

 

Avui es celebra el trist 20è aniversari del desastre de Txernòbil.
Arrel de la explosió de la central nuclear el nombre de persones afectades supera ja els 7,5 milions, es calcula que les terres contaminades severament ocupen uns 160.000 km2 en territoris distribuïts entre Rússia, Ucraïna i Bielorússia, i va provocar un núvol radioactiu que va sobrevolar la major part d’Europa, va arribar fins a França i Itàlia, encara es poden trobar restes radioactives als Pirineus segons un informe del CSIC.


Segons sembla les causes de l’explosió van ser degudes a un error humà, tot i així, fos la causa que fos, sempre seria un error humà, perquè la simple construcció de les centrals nuclears ja son un error humà.


Tot i així no aprenem, a Catalunya tenim 3 centrals nuclears actives, el novembre de 1989, l’accident a Vandellós hauria pogut ser una catàstrofe semblant a la de Txernòbil. Imagineu-vos mig Catalunya convertida en una zona fantasma, sense vida i l’altre meitat patint-ne les greus conseqüències...


L’energia nuclear, és molt perillosa, genera molts residus radioactius que duraran milers d’anys contaminant el planeta. A part les centrals contaminen a poc a poc les rodalies entres gasos i líquids que desprèn, a més no és energia renovable perquè utilitza urani que cada cop es més car i amb els anys es va exhaurint.


Hem de ser conscients que hem de prescindir de forma immediata de l’energia nuclear. Els estudis diuen que és possible fer un canvi per passar a dependre només d’energies renovables, ens estem carregant el món i la salut dels nostres fills.

Les càmeres digitals deixen empremtes en les fotografies

Científics americans han estat estudiant les imatges creades per diferents càmeres digitals i han pogut determinar que cada càmera deixa una empremta digital, com una marca d’aigua a les fotografies, de manera que es pot esbrinar amb quina càmera ha estat presa.

Els CCD de les càmeres estan formats per milions de minúsculs sensors fotosensibles que no capten la llum de forma uniforme sinó que formen un subtil patró o “soroll” sobre cada imatge digital. Mitjançant un algoritme creat s’ha pogut determinar que no hi ha dos sensors CCD iguals i per tant es pot saber de quina càmera digital procedeixen les fotografies.

Això serà molt important en la Informàtica Forense, per imputar a l’autor de determinades fotografies il·legals o que el puguin relacionar en algun fet delictiu, també per saber si les imatges han estat manipulades.

Ara manca fer un estudi més extens per poder determinar la fiabilitat del sistema i el marge d’error que hi pugui haver, per així poder-ho utilitzar en procediments penals i servir com a prova.

Com a punt negatiu es veu que en certes càmeres de més qualitat, el marge d’errors es menor degut a que calibren els sensors i mitjançant el programari de la càmera es compensa el soroll que hi pugui haver pel que fa més difícil la posterior identificació.

Publicat a NewScientistTech.

Deixar de fumar

Segurament escric influenciat per la malaltia d’un familiar, que després d’una visita a urgències els metges comuniquen que té un càncer de pulmó, el qual s’ha estès formant quatre tumors al cap i altres tumors a diferents òrgans abdominals... un càncer de nivell quatre, en altres paraules: sense curació.

Tractament:

Es recomana deixar l’hàbit de fumar.
Dieta
normal.
Fortecortin 4 mg cada 8 hores.

Estem en plena campanya antitabac, de zones lliures de fum, de sentir les nombroses queixes dels fumadors, de llegir les “esqueles” dels paquets de tabac (el tabac pot matar, el tabac produeix càncer de pulmó... etc, etc.), però el que més em segueix sorprenent és sentir les justificacions dels fumadors quan diuen que fumen perquè els agrada, tot i saber que és una droga que els ha enganxat donant un a sensació de plaer falsa, potenciada, tal com s’ha demostrat, per les tabaqueres amb additius que en multipliquen l’efecte, i sabent que es nociu pel cos podent provocar, a la llarga, greus malalties irreversibles... i, quan et preocupes pels altres i els vols fer veure que seria millor deixar-ho, sempre et venen amb les mateixes respostes: "és la meva vida!", "d'alguna cosa ens hem de morir!", etc.


Sí, això és cert, a tots ens arribarà algun dia l’hora de deixar aquest món, però ens hem de morir de vells!
Perquè voluntàriament hem de morir joves, amb patiment (quimioteràpia, etc, etc), i molt egoistament fent patir a qui t’estima?


Si fumes, no t’ho pensis més, no esperis el dia que un metge et comuniqui que no hi ha res a fer..., deixa de fumar avui, els teus t’ho agrairan i tu ho notaràs al no dependre d’un producte totalment innecessari, perjudicial i car. Sigues lliure i deixa de fumar!

I, si no en tens prou:

El tabac és una droga que enganxa. Provoca tolerància (cada cop en vols més) i dependència (costa molt deixar-lo), és a dir, redueix la teva llibertat. El tabac és tan fumut que provoca el 16% de totes les morts al nostre país, principalment a causa de malalties del cor, del pulmó i de molts tipus de càncer. Et fa menys fort. En petits esforços provoca dificultat per respirar i redueix la resistència en la
pràctica esportiva. La nicotina i el quitrà provoquen, entre altres coses, mal de cap i redueixen la capacitat de concentració en activitats mentals. Fa que es tingui mal alè, asseca i arruga la pell.
També fa que la roba i els cabells facin una olor desagradable.

Més sobre el DNI electrònic

Avui ha sortit publicat al
El País una
entrevista amb el director tècnic del projecte del DNI electrònic, José Luis
Díez Aguado que parla de varis dubtes que es poden tenir envers
aquest nou document, transcric un fragment que complementa l’article que
vaig escriure sobre els dubtes en
la seguretat del nou DNI.

P. Pot ser piratejat?

R. Només hi cap aquesta possibilitat si l'ordinador des del
qual es treballa no és segur i un tercer, per exemple, li ha col·locat
un troià (programa intrús que informa a un tercer del que allotja o es
fa en ell) o l'espia físicament a l'hora de teclejar-lo. És a dir,
l'únic perill possible és al propi ordinador. No pot captar-se el pin
interferint la connexió.

El que jo deia, hi ha milers d’ordinadors infectats per troians i
virus...

Fent amics....

Si el mes passat escrivia un article que començava dient "Com
sempre la SGAE fent amics"... on em feia ressò d'una notícia escrita
per Mercè
Molist, doncs segons naciodigital.com,
continuen fent amics...

La SGAE continua "fent amics". Primer, va enemistar-se amb la gran
majoria de la societat cobrant cànons que ningú entén encara perquè
s'han de pagar. Després, va denunciar Apple per no cobrar als seus
usuaris aquest injust cànon. Seguidament, Richard Stallman va proposar
que l'eliminéssin (acció que molts haurien dut a terme si sabéssin
com) i ara són els gran fabricants de reproductors MP3 els qui s'hi
han posat en contra. Apple ha comentat que si bé és cert que la SGAE
ha interposat una demanda, aquesta està "en mans dels advocats" i no
l'han volgut valorar, tot i que és fàcil imaginar què en pensen. Però
un altre fabricant, Creative, ha admès obertament que "el mateix
concepte de cànon és discutible" i que el preu és "desproporcionat",
ja que en un reproductor MP3 de gran capacitat, que pot oscil·lar uns
300 euros sense cànon, es veuria incrementat en més d'un 20% del seu
preu habitual, sent uns 70 euros més car a l'Estat espanyol que, per
exemple, a França. ASIMELEC, organització que engloba a gairebé 200
fabricants, i que ja va fer efectiu el cànon en els CDs i DVDs, s'està
plantejant ara intentar revocar la llei que Madrid ha aprovat per
enriquir més la SGAE.

És segur el DNI electrònic?

Està apunt d’arribar, tot
i els retards, el DNI electrònic. Com tots sabem es tracta d’un
carnet d’identitat que incorpora un xip on s’emmagatzemaran dades
personals, concretament, segons la web
oficial del DNI Electrònic:

• 
  Dades de filiació del titular
  


• 
  Imatge digitalitzada de la fotografia
  


• 
  Imatge digitalitzada de la firma manuscrita
  


• 
  Plantilla de la impressió dactilar
  


• 
  Certificat reconegut d’autentificació i de firma
  


• 
  Certificat electrònic de l’autoritat emissora
  


• 
  Clau publica i clau privada per activar-ho.
  

I servirà dins el món digital per acreditar electrònicament i de forma
indubtable la identitat de la persona i signar digitalment documents
electrònics, atorgant-los una validesa jurídica equivalent a la qual els
proporciona la signatura manuscrita.

Des de sempre s’han falsificat i s’han posat mesures de protecció per
evitar falsificacions d’aquest tipus de documents, i s’ha de reconèixer
que les mesures de seguretat que portarà el DNI nou, i em refereixo a
mesures físiques son molt bones, realment difícil de falsificar, però
les mesures electròniques com la signatura digital tinc els meus dubtes.

Començant per exemple què passaria si les claus de la signatura digital
arribessin a mans alienes...

• 
  Perquè no fa gaire van destituir cautelarment un comissari del Cos
  Nacional de Policia responsable del DNI electrònic per presumptament
  traficar amb dades de milers de persones...
  


• 
  Perquè hi ha hackers que han accedit a multituds d’organismes oficials
  i de seguretat, i n’han extret dades...
  


• 
  Perquè hi ha milers d’ordinadors infectats per troians i virus, pel
  que se’n podria crear un que sostragués la informació d’un xip
  connectat a un ordinador...
  


• 
  Perquè hi ha moltes estafes a Internet que enganyen l’usuari, per
  exemple del tipus phishing
  o pharming, imagineu-vos una pàgina creada expressament per fer-te
  creure que signes el que no és...
  


• 
  Perquè no és del tot segur que no es pugui trencar les claus Hash en
  un futur proper... només cal mirar al passat...
  

Ja m’estic imaginant que al poc temps d’utilitzar els DNI electrònics,
comencin a fer-se públics “bugs” i tots correm-hi a actualitzar el
“firmware”... la veritat és que no m’ho vull imaginar i espero que s’ho
hagin estudiat bé, no sigui que la caguem amb les presses de poder tenir
un DNI electrònic.

Actualització:

Segons publica El Mundo,
el Passaport també es tornarà electrònic, i no sols això, el volen
integrar amb el DNI, però lo important és que volen utilitzar xips de
radiofreqüència (RFID)... això vol dir que ja no caldrà que l’introduïm
en cap lector per llegir la nostra informació que conté el xip, l’anirem
escampant per tot arreu...

Els xips RFID, funcionen quan un lector emet un senyal de
radiofreqüència que activa el xip i en llegeix les dades escrites, son
moltes les veus critiques que parlen sobre la poca seguretat que
ofereixen quests xips. Si el que deia abans del possible accés a les
dades per persones alienes, ara es multiplica al poder llegir la
informació personal a distancia i sense que ens n’adonem...

I només per posar un petit exemple, podrien, amb lectors situats a
diversos llocs estratègics, saber els moviments que fem portant el DNI
dins la butxaca... Per fer-se una idea, com ara la targeta de
telepagament Via-T que
s’utilitzen a les autopistes...

No es passen una mica?? Un altre cop la SGAE...

Aquests homes fan por, després de denunciar a un grup de teatre de gent
amb discapacitat psíquica per utilitzar títols amb 'copyright',
d'obligar a pagar la música que es posa per exemple en un casament, de
fer-nos pagar un cànon pels CD verges que comprem encara que els autors
del material que hi gravem siguem nosaltres mateixos i no ens tornin ni
un "duro", que ara hagin arribat a un pacte amb totes les forces
polítiques del congrés perquè a La reforma de la Llei de la Propietat
Intel·lectual haguem de pagar un cànon per qualsevol aparell que pugui
servir per copia o emmagatzemar música o altre material susceptible de
tenir drets d'autor... docs bé, via naciodigital.com,
he llegit aquest article:

La SGAE perd un judici contra un bar que posava música amb
llicència Creative Commons

La Sociedad General de Autores y Editores (SGAE) ha tornat a fer de
les seves: aquest cop ha denunciat un bar que posava música amb
llicència Creative Commons. La SGAE ha enviat espies al bar, i ha
realitzat gravacions d'amagat per intentar provar que al bar Metropol,
de Badajoz, reproduïa en públic música d'algun autor adherit a la
SGAE. Entre 2002 i 2005 no han aconseguit cap prova i, per tant, el
jutge encarregat del cas ha sentenciat que la SGAE haurà de pagar els
costos del judici, i el propietari del bar queda absolt perquè, tal
com ja havia repetit diverses vegades, la música que es podia escoltar
al bar tenia llicències que li permetien reproduir-la lliurement en
públic.

Sí, ja veieu, posen espies als bars, efectuen gravacions, algun dia ens
els trobarem a casa amb càmeres ocultes per saber si la música que
escoltem ens l’hem baixat d’Internet o per si hem convidat a uns amics a
veure la televisió i consideren que hem de pagar drets d’autor...

Però bé, si pagarem un cànon per qualsevol cosa que pugui servir per
escoltar, gravar, emmagatzemar, etc, etc, encara que sigui per guardar
fotografies nostres, programes de lliure distribució, el vídeo del cap
de setmana a la platja... A sobre tenen el dret legal d'utilitzar
sistemes anticòpia on vulguin, que jo diria que és totalment
incompatible amb el cànon, i a més utilitzen sistemes anticòpia que
espien el nostre ordinador, com l’escàndol
de la Sony, no es passen una mica??

Per cert, tinc que anar amb molt de compte del que escric perquè a la
mínima et porten als tribunals, com ja han fet amb la AI
o amb Frikipedia...

Eivissa diu No a l'autopista

Si en una illa de 84.000 habitants se'n manifesten 22.000 per demanar
que no es construeixi una autopista, per alguna cosa serà, és clar que
si pensem que la illa fa 40 per 15 quilometres, nosaltres mateixos
pensarem si cal una autopista de 40 metres d’amplada...

Construir una infraestructura d’aquestes característiques sense que els
habitants de la zona ho demanin ja per sí és impensable, però a sobre
imposar-la és indignant... tant sigui una autopista, com un aeroport.

A Eivissa ja fa setmanes que lluiten per evitar que es construeixi una
autopista que no volen, llavors perquè aquest interès per fer-la, doncs
en una noticia publicada a l'edició de 26/2/2006 de El
Periódico, queda ben clar:

La ira popular eivissenca no només va dirigida al govern autonòmic i
insular, sinó també contra l'empresari i exministre Abel Matutes; la
seva ombra és omnipresent a la petita illa. A través del seu Grupo de
Empresas Matutes posseeix terrenys i fàbriques, hotels, discoteques
emblemàtiques i fins i tot una pedrera. A més a més, és conseller de
FCC, una de les adjudicatàries de les obres.

En un dels trams més polèmics de la via, una finca a Sant Jordi on des
de fa 26 dies els manifestants fan guàrdia, la via afectarà diverses
cases per salvar així el magatzem de Zumos Naturales, propietat de
Matutes. Stella Matutes, filla de l'empresari, és consellera de Vies i
Obres del Consell Insular, que malgrat l'oposició continua defensant
el projecte, amb suport del Govern a Palma de Jaume Matas, igual que
Matutes ministre a l'anterior Govern de José María Aznar.

(...) Segons els illencs, són massa vincles els que uneixen l'amo amb
la gran obra, amb un pressupost actual de 210 milions d'euros. Des de
l'any 2001, Matutes és conseller de FCC Construcción, que l'any passat
va aconseguir per 98 milions d'euros l'execució i explotació de
l'autovia entre Eivissa i Sant Antoni. El Govern li pagarà durant 25
anys a FCC segons el sistema de peatge a l'ombra, per això serà
gratuït per als usuaris. D'altra banda, Suministros Ibiza, també de
Matutes, comparteix des de fa poc la propietat de la pedrera Can
Capità amb MAB, de Matías Arrom Bibiloni, que a través d'Accesos de
Ibiza també construeix la via. A més a més, des d'aquesta pedrera
s'extraurà gran part de la grava necessària per a la construcció de
l'obra.

Els governants estan que trinen i intenten fer callar les manifestacions
i les veus que informen sobre el que està passant, aquesta és la
resposta a les amenaces d’emprendre accions legals contra el lloc web EIVISSA
CONFIDENCIAL:

Els responsables d’aquesta pàgina estam orgullosos d’haver construït
aquest lloc de trobada i debat sobre l’actualitat eivissenca. Estam
tranquils perquè no feim res il·legal i, a més, vivim lluny dels
tentacles del caciquisme. Eivissa Confidencial no està en mans d’una
única persona, ni dos, ni tres. És impossible silenciar-nos. No estam
condicionats per empreses ni institucions que ens mantenguin amb la
seua publicitat. No som, per tant, sensibles a pressions o amenaces.
Internet és i seguirà sent un espai de llibertat, per debatre,
criticar i denunciar (quan sigui necessari) la falta de democràcia que
hi ha a Eivissa.

Queda ben clar que com sempre tot es mou per interessos econòmics dels
que només s’en beneficien uns quants, i que defensen sovint utilitzant
joc brut (per ex. fasificar
una signatura)i prepotència, a Eivissa han tingut valor de sortir en
massa i d’això n’hauríem de prendre nota per evitar tants abusos com ens
trobem cada dia arreu, que per covardia o per la creença de que no hi
podem fer res, ens quedem a casa callats mentre ells es freguen les mans.

Els actes que s’organitzen es poden consultar a la pàgina web de la
Plataforma "NO
VOLEM AUTOPISTA".

Es podrà copiar una obra més de tres vegades

Segons publica El País, els grups parlamentaris van finalitzar el debat
del projecte de llei que modifica el Text de la Llei de Propietat
Intel·lectual i van acordar suprimir la limitació a tres del nombre de
còpies que es poden realitzar d'una obra establint una definició de la
"còpia privada", que haurà sempre de procedir d'una obra original i ser
utilitzada per a ús particular i domèstic, i recollirà el dret a la
compensació per ella, el polèmic "cànon".

Aquest "cànon" no ens el traurem de sobre, tot i que és injust pagar per
exemple per uns CD que, com jo, utilitzo per emmagatzemar fotografies,
de les quals en soc l’autor i no en cobro cap dret... Espero que com a
mínim si paguem aquest “dret a còpia” no es puguin utilitzar sistemes
anticòpia, perquè hauria de ser totalment incompatible...

El dimecres que ve començarà a debatre's a la Comissió de Cultura del
Congrés dels Diputats.

Un aeroport a Fonollosa?

Fonollosa (Bages), és un poble de la Catalunya central situat en un
entorn rural, allunyat de les massificacions i grans ciutats amb totes
les avantatges i desavantatges que comporta. Els habitants del poble,
masies, altres nuclis del mateix terme municipal com Fals, etc, viuen
amb un sistema de vida allunyat de les tensions de les ciutats i basats
en una economia rural.

El fet és que dins el terme municipal de Fonollosa i molt a prop de
Fals, s’està estudiant per part de la Generalitat
de Catalunya de construir-hi un aeroport i els habitants de la zona,
així com varis ajuntaments de la comarca s’hi han mostrat en contra.

Segons el Grup
per la Defensa de l'Entorn Rural, causaria un gran impacte ambiental
i de qualitat de vida degut a la gran proximitat de l’aeroport a nuclis
de població i masies habitades. La important contaminació acústica que
provocarien els avions i avionetes, que passarien a tocar de les cases i
nuclis propers i que sobrevolarien les poblacions del Pla de Bages a
alçades molt baixes causaria una degradació de l'entorn i la pèrdua dels
valors (tranquil·litat, natura, silenci, vida a pagès...) que fonamenten
l'agroturisme i el turisme rural, activitats emergents a la zona.

Tal com es pot llegir al Bloc
Rajadell: mai s’ha demanat un aeroport a la comarca del Bages...

Sense comptar les poques ganes que podem tenir de veure com s'enlairen
els avions sobre els nostres caps, cal pensar si realment fa falta un
aeroport a la nostra comarca... Hom busca una mica de tranquil·litat
lluny de la ciutat com perquè després tinguem de suportar els sorolls
dels avions a canvi de guanyar què? Més progrés? Més indústria? Més
moviment de gent?

I cada cop més es potencia erròniament la mobilitat per sobre de tot,
una mobilitat que fa que visquem més estressats i malgastem molta més
energia, que al mateix temps vol dir més contaminació, efecte
hivernacle... etc, etc. I enlloc d’evitar-ho volen fer aeroports...

Per fer-se una idea de l'indret, una fotografia publicada al Bloc
Rajadell d’una de les possibles ubicacións de l’aeroport, els Plans
de La Gabriela, prop de Fals.

L'inconvenient d’anomenar-se Paul Dell

A internet cada cop es donen més casos d'abusos de les grans empreses,
per exemple veure "Un
altre cas de David contra Goliat", "Denúncia
a Frikipedia", etc. Ara és un dissenyador de webs, Paul Dell, amb
problemes pel seu nom, transcric de Nació
Digital:

Paul Dell és un dissenyador de pàgines web que viu a Menorca i que té
el web DellWebsites.com.
Aquest nom, però, li ha suposat un problema ja que Michael Dell,
conegut propietari de l'empresa informàtica Dell,
ha decidit denunciar-lo i reclamar-li 500 euros per cada cop que
apareix "Dell" al web de Paul, a més d'acusar-lo de competència
deslleial, tal com informa Vilaweb.
Per poder pagar la seva defensa, Paul Dell ha preparat una
pàgina que podeu trobar clicant aqui on se li poden fer
donacions, que ell agraïrà enviant un disseny de pàgina web o una
fotografia de Menorca.

Europa ha aprovat la retenció de dades :-(

S’ha aprovat definitivament, tot i les campanyes en contra, la directiva
sobre retenció de dades de les comunicacions telefòniques i
electròniques per part del Consell de Ministres de Justícia i Interior
de la Unió Europea, que obliga als operadors a retenir les dades durant
un període d'entre 6 i 24 mesos per a la lluita contra el terrorisme i
altres delictes greus.

S’hauran d’enregistrar les trucades telefòniques tant les rebudes com
les perdudes o no contestades també s’hauran de retenir les dades de
correu electrònic així es podrà conèixer qui ha fet una trucada, el lloc
de procedència i la seva durada, encara que no el contingut, l'accés de
la qual només serà possible mitjançant la decisió de l’autoritat
judicial.

També s’hauran de retenir les dades corresponents a la localització del
lloc des del qual es realitzen les trucades des de telèfons mòbils, de
manera que quedarà registrat tot moviment que es realitzi durant una
conversa telefònica amb telèfon mòbil.

Així mateix els números de telèfon d'origen i destinació, els noms i
adreces de les persones que truquen i les que reben les trucades, així
com el servei telefònic utilitzat (fixe, mòbil o trucades a través
d'Internet), inclús les dades de les trucades perdudes.

En el cas dels telèfons mòbils, s'afegeix l'identificador de l'equip i
les dades corresponents a la localització del lloc des del qual es
realitzen les trucades des de telèfons mòbils, de manera que quedarà
registrat tot moviment que es realitzi durant una conversa telefònica
amb telèfon mòbil, i per a Internet les adreces IP dinàmica i estàtica
assignades pel proveïdor d'accés a la connexió; el nom i adreça de
l'usuari i les dades sobre l'hora, data i durada d'una comunicació.

També seran objecte de retenció les dades referides a la data i moment
d'activació d'una targeta de prepagament.

I com ja vaig comentar, de ben segur que implicarà un augment de les
tarifes telefòniques, perquè ho acabarem pagant de la nostre butxaca i
no sortirà pas barat...

Si voleu veure gràficament com es localitza la situació geografica d'un
mobil mireu
aquesta presentació de el
Mundo.

Copyleft i Denúncia a Frikipedia

Com sempre la SGAE fent amics, transcric una notícia escrita al El
País per Mercè
Molist el dia 16-02-2006:

L'associació cultural La Dinamo va guanyar un judici davant la SGAE,
que li exigiria pagar drets d'autor per la música que es programava en
aquesta associació. El jutge va concloure que aquesta música era
copyleft, lliure de pagament de drets d'autor, fent un precedent a
l'incloure per primera vegada en una sentència espanyola el terme
copyleft. La SGAE recorrerà.

Un altre front per a l'entitat se situa a Brussel·les. La Comissió
Europea ha obert un expedient per a investigar les pràctiques
monopolísticas de la Confederació Internacional de Societats d'Autors
i Compositors, el membre dels quals a Espanya és la SGAE. Segons
Brussel·les, alguns aspectes dels contractes de cessió de drets de
música per a Internet, cable o satèl·lit infringeixen la prohibició de
pràctiques restrictives, especialment l'obligació per als autors de
transferir els seus drets només a la societat del seu país.

Segons Pedro Farré, director de Relacions Institucionals de la
Societat General d'Autors i Editors (SGAE), aquesta afirmació és
falsa: "Nosaltres tenim a autors cubans, argentins, brasilers. No
existeix tal hermetisme de fronteres ni situació d'abús". La Comissió
ha recomanat la creació d'una llicència única europea per a la
descàrrega de música en Internet, una mica que no satisfà a Farré:
"Fica en el mateix sac tot tipus de productes, inclosa la cultura.
Minvarà la diversitat cultural i només beneficiarà a les cultures
preponderants, especialment l'anglosaxona".

Denúncia a Frikipedia

D'altra banda, Farré ha assegurat a Ciberp@ís que retirarà la demanda
contra l'autor de la Frikipedia, "si retira aquests continguts
d'Internet, es retracta i demana disculpes". La setmana passada, la
SGAE va demandar a aquesta web satírica per al·ludir al nom de
l'entitat en termes que qualifica de difamatoris.

La Frikipedia va néixer com una paròdia de l'enciclopèdia digital
Wikipedia. La seva definició de la SGAE era, segons Farré, "una
clamorosa difamación". AL rebre la demanda, l'autor de la web la va
tancar i va demanar ajuda econòmica a la comunitat internauta, per a
sufragar-se un advocat. Más de 200 webs van secundar una campanya de
suport.

Farré afirma que aquesta campanya no ha influït en la decisió de
retirar la demanda, si es compleixen les seves condicions, i qualifica
a les seves instigadores de "grup no ampli d'internautes, sense un
mínim rigor intel·lectual, quatre persones que odien la nostra
organització, perquè és eficaç defensant els drets dels seus socis".

El clima entre aquest sector internauta i la SGAE està cada vegada més
enrarit, prova d'això són els insults o les pintades aparegudes en la
façana de la seu de l'entitat. "La policia està pendent d'aquest
moviment perquè no sabem quantes persones hi ha darrere".

També, un programador ha descobert que el sistema d'enviament de
comentaris de la web de la SGAE té un filtre que bloqueja paraules
malsonants, entre elles el nom del sistema operatiu lliure Linux.
Farré ho qualifica de "anècdota ridícula. Fa cinc anys, quan varem fer
aquest filtre, Linux s'associava a moviments alternatius i a insults.
Oblidàrem retirar-la, però es retirarà".

Segons sermbla a la web Frikipedia es podien llegir coses com: "Siempre
Ganamos Algunos Euros" o "Sociedad
de Gangsters Atracadores y Estafadores", és clar,
massa greus per a permetre-ho...

S'està fent una campanya a Internet iniciada per El
blog de Loretahur per tal de recolzar a Frikipedia mitjançant
aquesta imatge (creada per DonkeyG5).

La fotografia més cara del món

Aquesta és la fotografia més cara del món, n'han pagat 2,9 milions de
dòlars (2,4 milions d'euros), es titula l'estany i va ser presa per
l'artista nord-americà Edward Steichen al 1904 .

 

Hi ha gent que no sap que fer-ne dels diners...

World Press Photo of the Year 2005

Aquesta és la fotografia guanyadora del World Press Photo de l'any 2005,
com sempre impactant.
Concretament es tracta d'una mare i el seu fill
en un centre d'alimentació a Tahoua, Nigeria.
L'autor de la
fotografia és Finbarr O'Reilly, Canada, Reuters.

Una altre de les fotografies guanyadores, de Todd Heisler, USA, Rocky
Mountain News, que s'observa com treuen un taüt de dintre d'un avió amb
un soldat nord-americà mort.

Aquesta fotografia de Chris Hondros, USA, Getty Images, es pot veure una
nena iraquiana plorant pels seus pares morts per soldats nord-americans.

I per últim aquesta fotografia d'un nen treballant en una empresa tèxtil
a Bangladesh.

Les fotografies guanyadores les podeu veure a la web de World
Press Photo, que estan publicades a la galeria dels guanyadors
d'aquesta edició 2006.

Un altre cas de David contra Goliat

Un altre cas de David contra Goliat... o com fer desapereixer quelcom
molest...

En 1997 registré el dominio deusto.com. Ahora viene Planeta Agostini,
propietaria de Ediciones Deusto, y mediante sus abogados me envía
cartas y burofaxes diciendo que les transfiera el dominio porque
tienen la marca "deusto" registrada. Ellos registraron la marca en el
2002 (repito, el dominio lo registré en 1997), y el dominio ha estado
aumentando, con mucho trabajo y esfuerzo, en visitas y en contenido
durante 8 años y medio, con más de 1250 relatos publicados y 3300
subscriptores al boletín de noticias. Hasta la semana pasada recibía
80000 visitantes únicos mensuales.
Me han puesto una demanda
ante la WIPO, han contratado a un importante bufete de abogados de
Madrid, y me han suspendido el dominio, con lo que mis visitantes han
desaparecido y mi sitio ha bajado estrepitosamente en Google.
Deusto
es el nombre de un barrio de Bilbao, de la Universidad de Deusto (http://deusto.es),
de una ferretería, de una consultora, de una panadería, etc.
¿
Es esto justo ? ¿ Me van a quitar el dominio sólo porque tienen más
dinero para pagar a los abogados ?
El contenido del sitio lo podéis
ver todavía en http://literatura-digital.com.
Espero que no registren esa marca también mañana y me lo quiten ......
Por
cierto, Planeta no tiene ni deusto.es, ni deusto.net, ni deusto.org. Y
deusto.biz y deusto.info no están siquiera registrados. ¿ No será que
lo que les interesa no es el nombre sino mis visitantes sin tener que
pagar a cambio ? ¡ No, que va, como va a ser eso, que cosas se me
ocurren, lo que quieren es proteger su marca .... ! (¿será entonces
que mi amigo Luis, que vive en Deusto, les pertenece ?)

Me tengo que leer otra vez lo de David y Goliat, no recuerdo si Goliat
usó abogados .......

Si quieres opinar, darme la razón o se te ocurre cómo ayudarme, visita http://minilobo.com
y deja un comentario, por favor. Y si eres un emprendedor y te gusta
soñar, mejor tómate el día libre.

Eduardo Perez Orue (el del dominio suspendido)
http://minilobo.com
minilobo@gmail.com

Accés gratuït via Internet a dos diccionaris

Segons publica l'actualitat
de gencat.net, s’ha donat accés gratuït a dos diccionaris en català,
concretament el Diccionari
Multilingüe castellà-anglès-francès-alemany, que
tant serveix per buscar definicions en català com per traduccions a als
idiomes esmentats, i DIDAC
Diccionari de Català, que és un diccionari pensat per a
l'aprenentatge del català a l'escola primària i al primer cicle de
secundària.

Els diccionaris pertanyen al Grup
Enciclopèdia Catalana i han estat finançats amb fons públics.

Google es nega a revelar les recerques dels seus usuaris

El govern nord-americà va requerir a Google que revelés els termes de
recerca dels seus usuaris, amb l’excusa d’investigar quins operadors
permeten que els nens vegin pornografia (en realitat ho ha demanat tant
a Google com a Microsoft, Yahoo i America Online que lliurin la seva
base de dades amb milions de registres de les recerques que efectuen els
seus usuaris), però ha transcendit que Google s’hi ha negat i ara el
govern de Bush ho ha denunciat davant de la Cort Suprema dels Estats
Units.

Entre la nova llei sobre la retenció de dades i ara això, al final el
terme privacitat o intimitat deixarà d'existir. És veritat que a
Internet és massa senzill accedir a la pornografia, tant que la trobes
sense buscar-la i te la passen pels morros sense demanar-la... S'hauria
de buscar un sistema per evitar l'accés dels menors, però d'aquí a
demanar les cerques que fem els usuaris de Google i altres buscadors
n'hi ha un bon tros...

Què és un troll?

Un «troll» d'Internet és el (normalment és “ell”) que sent plaure al
sembrar discòrdia en Internet. Intenta iniciar discussions i ofendre a
la gent.

Els trolls veuen els serveis de comunicacions d'Internet com llocs
adequats per al seu extravagant joc. Per alguna raó, no «capten» que
fereixen a gent real. Per a ells, els altres usuaris d'Internet no són
del tot humans, sinó una espècie d'abstracció digital. Com a resultat,
no senten cap tipus de pena pel dolor que infligeixen. De fet, com més
gran sigui el sofriment que causen, major és el seu assoliment (tal
com ho veuen ells). De moment, el relatiu anonimat de la xarxa permet
que floreixin els trolls.

Els trolls són completament insensibles a les crítiques (constructives
o no). No pots negociar amb ells; no pots fer-los sentir vergonya o
compassió; no pots raonar amb ells. No se'ls pot fer sentir
remordiments. Per alguna raó, els trolls no senten que estiguin
obligats a seguir les normes de cortesia o responsabilitat social.
Potser això soni inconcebible. Potser pensa «Sens dubte haurà alguna
cosa que pugui escriure que els faci canviar». Però un autèntic troll
no pot ser canviat mitjançant meres paraules

He copiat un fragment d'un article publicat per Timothy
Campbell en anglès i que he trobat traduït al castellà a http://cronopios.net/,
tot i que de moment no tinc en aquest web cap problema amb els trolls,
qualsevol dia en pot aparèixer un mitjançant els comentaris que estan
oberts a tothom, per això qualsevol comentari que vegi que està escrit
amb mala fe, amb insults o que atempta contra la dignitat humana,
senzillament els esborraré...

Podeu llegir l'article sencer en castellà a la traducció
de Cronopios.net.