Itàlia declara il·legal que les discogràfiques controlin als usuaris de les xarxes P2P

La companyia discogràfica Italiana Peppermint va contractar una companyia suïssa perquè vigilés les activitats d'usuaris de xarxes P2P (xarxes s'utilitzen per compartir tot tipus d'arxius i on es pot aconseguir música, pel·lícules, etc. de forma gratuïta).

Aquesta empresa va aconseguir l'adreça IP de molts usuaris (és un número que identifica l'ordinador a Internet) que presumiblement s'intercanviaven arxius protegits per drets d'autor.

Doncs l'autoritat italiana de Protecció de la Privadesa va determinar que aquest procediment era il·legal perquè no estaven autoritzats per agafar dades d'usuaris i que aquests no estaven informats de que els estaven controlant... jo diria que té un nom: els ESPIAVEN.

Noves tecnologies i canvi d'hàbits

Fins a quin punt ens afecta les noves tecnologies sobre les nostres vides? No hi ha dubte que molt. Que aporta coses positives tampoc hi ha cap dubte.

Tot i així hem de ser conscients dels canvis que ens produeixen en el comportament i en la relació amb els demés, no em refereixo amb la gent que podem interactuar a través d'Internet, per exemple, em refereixo amb les relacions més properes.

La persones que tenen una gran activitat amb els mitjans electrònics solen treure el temps del que passarien amb la seva parella, fills o amics. Crec que això ens ha de fer reflexionar.

Però del que hem d'estar més atents i d'anar més en compte és amb els nostres fills, que ja neixen envoltats d'aquesta era tecnològica.
Segons un estudi que va publicar l'any passat "Media Awareness Network" un dia del cap de setmana els estudiants canadencs passaven 54 minuts enviant missatges; 50 minuts baixant-se continguts i escoltant música; 44 minuts jugant a jocs en xarxa; i només 30 minuts fent les tasques del col·legi. A més moltes d'aquestes coses les fan de forma simultània.

L'excés en l'ús d'aquestes tecnologies poden fer que els joves tinguin problemes de control de l'atenció, comportament agressiu i un pobre desenvolupament cognoscitiu.

L'estona que abans passarien mirant la televisió en família, ara la passen a les seves habitacions tancats, cosa que fa que molts pares els causi preocupació no saber amb qui es relacionen per Internet el seus fills ni si s'han pogut enganxar als jocs en xarxa o altres coses pitjors.

Les companyies d'internet tenen cada vegada més dades sobre els seus usuaris

Faig esment d'un article publicat a la Gaceta.es (en castellà) sobre la quantitat de dades dels milions d'usuaris d'Internet que emmagatzemen les grans companyies envers als nostres hàbits i enfocat de cara a la publicitat.

Llegir article.

Escoltes als telèfons GSM

Han presentat una nova tècnica per a trencar el xifrat de les comunicacions GSM.
Fins ara per poder fer escoltes a telèfons GSM era possible amb equips molt cars (un milió de dòlars, normalment simulant que eren repetidors de telefonia per poder captar les trucades), només a l'abast de governs i grans organitzacions.

Amb el nou sistema que val uns 1000 dòlars, es pot trencar l'encriptació de les trucades de manera passiva (o sigui que es passa totalment desapercebut, el sistema antic era detectable) i en només mitja hora (si es paga més: en trenta segons). I no només les trucades sino també els missatges.

Tot i així les noves encriptacions que utilitzen les comunicacions 3G no es poden trencar de moment amb aquest sistema.

Vist a Quands.cat.

Codi de punts de les impressores

Des de ja fa anys la majoria de marques importants d'impressores utilitzen un codi format per punts, a simple vista no es veu i que segons diuen és per evitar la falsificació de documents.

Aquests codis (cada marca n'utilitza un de diferent) fins fa un temps la seva existència era secreta i quan es van conèixer no van tardar gaire en poder-los trencar (eren molt senzills) i així qualsevol els podia llegir.

Com sempre la idea inicial va sortir dels serveis secrets americans per poder fer un seguiment dels documents impresos per bandes organitzades, un cop identificada la impressora es podia identificar a la persona que l'havia adquirit, a més de quedar constància de la data i hora d'impressió.

El fet és que ara la Unió Europea està estudiant si aquests codis vulneren el dret a la privadesa i de la protecció de dades personals de les persones i n'està estudiant la possible prohibició per evitar que se'n pugui fer un ús de vigilància general i d'un control dels ciutadans per part de governs autoritaris.

Programes que roben contrasenyes

Suposo que aquesta notícia estarà ja corrent com la pólvora pels blogs de seguretat d'Internet, però es veu que l'autor del bloc Coding horror ha descompilat un programa anomenat "G-Archiver" que serveix per a fer còpies de seguretat dels missatges dels comptes de correu Gmail i ha descobert que en una DLL hi havia el nom d'usuari i contrasenya d'un compte de Gmail de l'autor del programa que aparentment s'utilitzava per autoenviar-se els comptes de correu de tothom qui utilitzava el programa.

O sigui que t'instal·laves el programa, et feies una còpia de seguretat del compte Gmail i aprofitava per robar les dades d'accés a saber per quins obscurs fins.

I per confirmar-ho ha entrat, amb les dades del programador trobades, al seu compte de correu i estava ple de missatges amb les contrasenyes i noms d'usuaris de centenars de persones.

Aquí és on es demostra la perillositat dels programes de codi propietari a l'ocultar-se el codi font. Per això és molt més recomanable utilitzar programes de codi obert, que a més de ser molts d'ells gratuïts, tothom pot veure el seu codi font.

Vist a kriptopolis.