In-Seguretat en els bancs on-line

Fins al moment per accedir als comptes dels bancs només et demanen un nom o número d’usuari que sol ser el DNI i una clau, que, un cop introduït accedeixes a la zona segura del banc.


De fet aquest pas és el més insegur perquè mitjançant sistemes com el "phishing" i el "pharming" poden esbrinar aquestes dades i així poder accedir tranquil·lament als nostres comptes.


Tot i això hi ha un altre sistema que no havia fet referència fins ara i és mitjançant l’ús de troians, que son programes que s’instal·len normalment amagats dins d’altres programes i des dels que poden entrar al nostre ordinador de forma remota o extreure informació personal.


La forma més comuna que hi havia fins ara per recollir els noms d’usuari i contrasenyes que solem utilitzar a Internet, era mitjançant uns programes que solen anar inclosos als troians i que s’anomenen “keyloggers”. Aquests programes recullen totes les pulsacions del teclat que normalment guarden en arxius de text i s’envien d’amagat mitjançant FTP o SMTP, entre d’altres maneres.


Per evitar això els bancs on-line, últimament utilitzen un sistema que enlloc d’introduir les dades amb el teclat el que fan és mostrar un teclat virtual que s’utilitza amb el ratolí, pel que impedeix que es recullin les dades amb els “keyloggers”.


Bé tota aquesta introducció era per explicar que com sempre els “dolents” esquiven tots els obstacles que es posen i últimament s’han trobat troians que enlloc de guardar (o a més) les dades teclejades mitjançant un “keylogger”, ara efectuen una gravació de vídeo del moment en que introduïm les dades mitjançant el ratolí al teclat virtual que esmentava abans.


Per evitar això, doncs bé, a part de no accedir al banc per Internet: no utilitzar l’Internet Explorer perquè al ser el més comú (i dolent) és el preferit pels dissenyadors dels troians. Tenir un bon antivirus actualitzat i un tallafocs (firewall) per impedir que puguin treure les dades cap a la xarxa.

A més molt de compte amb els e-mails amb programes adjunts, sobretot si se’n desconeix la procedència perquè utilitzen sistemes d’engany per fer-nos caure a la trampa, sempre amb coses que ens faran picar la curiositat.