Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Denúncia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Denúncia. Mostrar tots els missatges

divendres, 30 de maig del 2008

Robatoris en pisos 2 - El serraller

En l'article Robatoris en pisos vaig explicar el sistema que utilitzen els lladres per entrar en pisos. Quan arriba el propietari moltes vegades es troba que no pot accedir al pis perquè el pany s'ha quedat bloquejat.

Solució: Avisar el manyà o serraller d'urgència.

Definició de serraller d'urgència*: Persona sense escrúpols que aprofitant-se d'una situació d'urgència et roba de forma legal. *(En la majoria de casos que m'he trobat)

Un cas que he viscut aquests dies ha estat la gota que ha fet vessar el vas i per això escric aquest article.
El fet és que van entrar a robar pel sistema de trencament del pany descrit anteriorment amb la mala sort que hi havia un àvia dins de casa. Els lladres al sentir-se descoberts van marxar i no van poder endur-se res. L'ensurt que es va endur l'àvia no li treu ningú.

Amb els nervis l'àvia no podia obrir la porta de casa seva i aconsellada pel veïns va trucar a un manyà.

Quan va arribar el manyà d'urgència (que per la fila que fan semblen ex-lladres rehabilitats), l'àvia ja estava més tranquil·la i havia pogut obrir la porta, però és que el manyà va tardar més d'una hora!

Però és clar, tenia que cobrar el servei i amb molt de tacte li va preguntar a l'àvia si sabia quan li costaria, la resposta va ser: "M'han dit que 70 euros".

Nooo...- Va respondre el serraller - 70 euros és pel servei d'urgència!

Va fer comptes i el preu final: més de 300 euros! (I això que era un dia laborable)

Justet va anar que no va tenir que venir una ambulància per endur-se la pobre àvia (plorant tota l'estona). Aquest cop definitivament l'acabaven de robar!!

I és que tot i avisar a una empresa de serrallers de la guia telefònica del poble, el que va venir, segons va dir estava a casa seva, i vivia a uns 100 km., quan el van trucar pel servei urgent. Llavors compta el preu per quilòmetre (39,4 eur els primers 15 més 55 cèntims per km. la resta) més el temps que va tardar (76,2 eur hora o fracció), més el servei urgent en hora laborable (68,3 eur) i l'IVA (16%).

A la fotografia es pot veure el fulletó amb les tarifes.

Sort que no era un servei nocturn (que per cert consideren nocturn fins a dos quarts de deu del matí) ni festiu.

Però el que més em va emprenyar és que vingués de tant lluny, perquè jo mateix he pogut comprovar com sempre vénen d'una població allunyada d'on truques. Si truques del Bages, vénen del Barcelonès, si truques de l'Anoia vénen del Berguedà.
Pel que, o bé s'inventen la procedència o l'empresa té treballadors repartits pel territori i envia el que està més lluny.

Consells en el cas de trobar-se el pany bloquejat: si es té assegurança, trucar i que ho gestionin ells, és la millor opció.

Si han partit el cilindre del pany pel sistema descrit en l'article Robatoris en pisos, intentar posar el fragment trencat al seu lloc i obrir amb la clau i si els lladres s'han emportat el fragment del cilindre, provar amb un tornavís per fer girar el mecanisme.

Si tot això no resulta i és en horari laborable, anar al fuster o serraller del barri que amb un preu més raonable obriran la porta i t'arreglaran el pany.

El serraller d'urgència sempre en última opció i preparant la targeta de crèdit per a treure diners al caixer més pròxim, et poden cobrar de 300 a 600 euros.

dilluns, 7 d’abril del 2008

Una fuga radioactiva contamina l'exterior de la nuclear Ascó 1

Ja ha tornat a passar i cada cop queda més demostrat la inseguretat que provoca tenir centrals nuclears.

Sempre parlen de la gran seguretat que tenen fins que hi ha un accident, llavors també com sempre es minimitzen els efectes i s'intenta amagar la veritat.

Ara mateix estava fullejant les notícies dels diferents diaris, per RSS, d'aquest cap de setmana i per exemple al El Periodico posa:



Jaume Morrón, portaveu d'Ecologistes en Acció, ha apuntat que si la central ha reconegut que les partícules s'han dipositat a terra, en algun sostre i a la tanca perimetral del complex nuclear, també és possible que el vent les hagi escampat a l'exterior i que es podrien haver dipositat sobre productes agrícoles de consum humà.

Si les quantitats són les que ells temen, Morrón ha afirmat que les partícules ingerides poden provocar problemes importants. El portaveu ecologista ha dit que no vol ser alarmista perquè no es podrà fer una anàlisi concloent de la problemàtica fins que el CSN determini el grau exacte de l'episodi de "contaminació".

Segons les seves fonts "absolutament fiables", l'afectació és molt més elevada del que l'ANAV ha informat, encara que ha reconegut que desconeixen la composició exacta dels elements radioactius. Morrón s'ha mostrat convençut de la predisposició del CSN per aclarir els fets.




Actualització:

14/04/08

He escoltat per la radio que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) considera que l'"incident" podria haver estat més greu del que havien dit. També que s'haurà de fer controls a unes 800 persones que haurien estat per la zona en el moment dels fets.

No sé si en aquestes persones hi entren uns nens de l'escola que van fer una visita a la central nuclear després de la fuga i que no van anular ni van informar res als pares.

16/04/08

Segons 3cat24.cat la central nuclear d'Ascó ha informat el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) de la localització de més partícules radioactives a les instal·lacions després d'haver cessat el director i el cap de protecció radiològica de la central tarragonina.

El Consell de Seguretat Nuclear va elevar la catalogació de la fuita del nivell 1, que va fixar inicialment, al 2, a partir del qual es va obrir la investigació que ha acabat amb els cessaments.

Els nivells dels incidents nuclears

Nivell 1: anomalia
Es tracta de petites anomalies generalment provocades per problemes tècnics, errades humanes o procediments inadeqüats. De fàcil solució, les anomalies de nivell 1 no tenen cap impacte ni dins ni fora de la central nuclear i passen sovint desapercebudes per l'opinió pública. Una prova d'això és que des de l'any 1990, a l'estat espanyol n'hi ha hagut més de 450.

Nivell 2: incident
Perquè un incident sigui de nivell 2 hi ha d'haver una errada significativa de les disposicions de seguretat. Segons l'INES, són de nivell 2 els incidents que dins la central suposen una difusió significativa de la contaminació o la sobreexposició d'algun treballador. Fora de la central, aquest nivell d'incident no té cap impacte. A part del que hi ha hagut ara a Ascó, altres incidents de nivell 2 a l'estat espanyol són els del 1992 a la central de Trillo i el 2004 a la central Vandellós 2.

Nivell 3: incident important

Són incidents que tenen impacte dins i fora de la central. A l'exterior, la contaminació ha de ser molt petita i sense conseqüències per a la salut. Dins la central, en canvi, els incidents de nivell 3 tenen efectes importants per a la salut dels treballadors. A l'estat espanyol només hi ha hagut un incident d'aquesta gravetat. Va ser l'any 1989 a la central nuclear Vandellòs 1.

Nivell 4: accident sense risc fora de l'emplaçament
El seu impacte fora de la central és més greu que el de nivell 3, però sense perill per a la població. Sí que cal controlar, en canvi, l'impacte que la radiació pot haver tingut en els aliments. Dins la central, un accident de nivell 4 pot suposar danys significatius al nucli del reactor o l'exposició fatal dels treballadors a la radiació. A l'estat espanyol no n'hi ha hagut cap, però alguns accidents de nivell 3 són els que l'any 1973 hi va haver a Windscale, a la Gran Bretanya, o el 1980 a la central francesa de Saint-Laurent.

Nivell 5: accident amb risc fora de l'emplaçament
En aquest nivell, la contaminació fora de la central és prou greu per requerir mesures preventives per vetllar per la salut de la població. Dins de la central, un accident de nivell 5 suposa greus danys i un gran alliberament de radioactivitat. Alguns exemples d'aquesta mena d'accident són el que hi va haver l'any 1957 a la central britànica de Windscale Pile i el 1979 a la central Three Mile Island, als Estats Units.

Nivell 6: accident important

Un accident de nivell 6 suposa un important impacte fora de la central amb important risc per a la salut de la població i el medi ambient. Dins de l'emplaçament la radioactivitat té efectes fatals per als treballadors, mentre que els danys materials són prou importants per posar en dubte que la central pugui continuar funcionant. Un accident de nivell 6 és el que hi va haver l'any 1957 a la central russa de Kishtim.

Nivell 7: accident greu
Una accident de nivell 7 té un impacte fatal dins de la central nuclear, que pot quedar pràcticament destruïda. A l'exterior de l'emplaçament, l'accident té un greu impacte en la salut de la població i el medi ambient. Uns efectes nocius a curt i a llarg termini que poden afectar una àmplia zona al voltant de la central. L'accident de nivell 7 més conegut és el que l'any 1986 va destruir la central nuclear de Txernòbil, a Ucraïna.

22/04/08

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha informat que ahir a la tarda es van detectar partícules radioactives en un camió que transportava ferralla des de la central nuclear d'Ascó a una ferrovelleria de Reus.

24/04/08
Diari Avui:.

Els equips de neteja de la central nuclear d’Ascó I ja han trobat unes 300 partícules sòlides radioactives de baixa intensitat a l’exterior de les instal·lacions. I les investigacions continuen. Ahir es va conèixer que el vent va transportar també partícules radioactives d’Ascó fins al riu Ebre. Malgrat que les autoritats insisteixen que no hi ha motius d’alarma, la població comença a preocupar-se davant els continuats intents de les autoritats d’amagar la situació. Com més en sabem, més tenim la sensació que s’ha volgut ocultar part del risc que han patit els veïns de la comarca i els alumnes dels instituts de Girona, Torroella i altres poblacions, que havien visitat les instal·lacions de la central nuclear.

Notícia rere notícia tot indica que hi ha hagut, en alguns casos, la voluntat específica d’amagar l’abast real de la fuita radioactiva. La mateixa central ha reconegut els seus errors, entre ells la falta de transparència. Per això fa una setmana van destituir el director i el cap de protecció radiològica de la planta. Ara la fiscalia de Tarragona ha decidit obrir diligències. La sanció econòmica a què es podrien enfrontar els responsables de la central per incompliments arriba fins als 30 milions d’euros. Davant del que s’està convertint en una bola de neu informativa, el Consell de Seguretat Nuclear ha decidit prendre notes dels detalls de la fuita d’Ascó I, que, a més de servir per exigir millores en aquesta central, també s’enviaran a la resta de centrals nuclears espanyoles. Així el cas d’Ascó I ajudarà a revisar les centrals de tot l’Estat.

Els errors de comunicació han sigut –i continuen sent– molts i greus, i encara més tractant-se d’una matèria tan sensible. Tot va començar per una denúncia de Greenpeace que, posteriorment, ha anat seguida d’investigacions dels mitjans de comunicació. La sensació és que des de la central intenten amagar tot el que saben i, després de diversos episodis d’ocultació, han aconseguit que la població no es fiï de les seves contínues crides a la calma. Els ciutadans tenim dret a reivindicar molta més seguretat, més vigilància i, sobretot, més transparència en allò que afecta la nostra salut.

14/05/07

Avui el Consell de Seguretat Nuclear ha informat que els responsables d'Ascó van modificar els detectors d'alarma radioactiva del sistema de ventilació de manera injustificada i sense comunicar-ho, cosa que va facilitar la sortida a l'exterior de la radioactivitat.

A més remarquen que la Generalitat va detectar un lleuger augment dels nivells de radiació entre els dies 14 i 18 de desembre i que la central va negar que hi hagués cap problema.

A sobre detalla l'ocultació permanent dels fets als inspectors i que la comunicació de la fuita va ser perquè els consell els hi va sol·licitar.


Més sobre els accidents nuclars

dimarts, 28 de febrer del 2006

Eivissa diu No a l'autopista


Si en una illa de 84.000 habitants se'n manifesten 22.000 per demanar
que no es construeixi una autopista, per alguna cosa serà, és clar que
si pensem que la illa fa 40 per 15 quilometres, nosaltres mateixos
pensarem si cal una autopista de 40 metres d’amplada...



Construir una infraestructura d’aquestes característiques sense que els
habitants de la zona ho demanin ja per sí és impensable, però a sobre
imposar-la és indignant... tant sigui una autopista, com un aeroport.



A Eivissa ja fa setmanes que lluiten per evitar que es construeixi una
autopista que no volen, llavors perquè aquest interès per fer-la, doncs
en una noticia publicada a l'edició de 26/2/2006 de El
Periódico
, queda ben clar:




La ira popular eivissenca no només va dirigida al govern autonòmic i
insular, sinó també contra l'empresari i exministre Abel Matutes; la
seva ombra és omnipresent a la petita illa. A través del seu Grupo de
Empresas Matutes posseeix terrenys i fàbriques, hotels, discoteques
emblemàtiques i fins i tot una pedrera. A més a més, és conseller de
FCC, una de les adjudicatàries de les obres.







En un dels trams més polèmics de la via, una finca a Sant Jordi on des
de fa 26 dies els manifestants fan guàrdia, la via afectarà diverses
cases per salvar així el magatzem de Zumos Naturales, propietat de
Matutes. Stella Matutes, filla de l'empresari, és consellera de Vies i
Obres del Consell Insular, que malgrat l'oposició continua defensant
el projecte, amb suport del Govern a Palma de Jaume Matas, igual que
Matutes ministre a l'anterior Govern de José María Aznar.







(...) Segons els illencs, són massa vincles els que uneixen l'amo amb
la gran obra, amb un pressupost actual de 210 milions d'euros. Des de
l'any 2001, Matutes és conseller de FCC Construcción, que l'any passat
va aconseguir per 98 milions d'euros l'execució i explotació de
l'autovia entre Eivissa i Sant Antoni. El Govern li pagarà durant 25
anys a FCC segons el sistema de peatge a l'ombra, per això serà
gratuït per als usuaris. D'altra banda, Suministros Ibiza, també de
Matutes, comparteix des de fa poc la propietat de la pedrera Can
Capità amb MAB, de Matías Arrom Bibiloni, que a través d'Accesos de
Ibiza també construeix la via. A més a més, des d'aquesta pedrera
s'extraurà gran part de la grava necessària per a la construcció de
l'obra.




Els governants estan que trinen i intenten fer callar les manifestacions
i les veus que informen sobre el que està passant, aquesta és la
resposta a les amenaces d’emprendre accions legals contra el lloc web EIVISSA
CONFIDENCIAL
:




Els responsables d’aquesta pàgina estam orgullosos d’haver construït
aquest lloc de trobada i debat sobre l’actualitat eivissenca. Estam
tranquils perquè no feim res il·legal i, a més, vivim lluny dels
tentacles del caciquisme. Eivissa Confidencial no està en mans d’una
única persona, ni dos, ni tres. És impossible silenciar-nos. No estam
condicionats per empreses ni institucions que ens mantenguin amb la
seua publicitat. No som, per tant, sensibles a pressions o amenaces.
Internet és i seguirà sent un espai de llibertat, per debatre,
criticar i denunciar (quan sigui necessari) la falta de democràcia que
hi ha a Eivissa.




Queda ben clar que com sempre tot es mou per interessos econòmics dels
que només s’en beneficien uns quants, i que defensen sovint utilitzant
joc brut (per ex. fasificar
una signatura
)i prepotència, a Eivissa han tingut valor de sortir en
massa i d’això n’hauríem de prendre nota per evitar tants abusos com ens
trobem cada dia arreu, que per covardia o per la creença de que no hi
podem fer res, ens quedem a casa callats mentre ells es freguen les mans.



Els actes que s’organitzen es poden consultar a la pàgina web de la
Plataforma "NO
VOLEM AUTOPISTA
".

dijous, 23 de febrer del 2006

Un aeroport a Fonollosa?

No volem un aeroport a Fonollosa



Fonollosa (Bages), és un poble de la Catalunya central situat en un
entorn rural, allunyat de les massificacions i grans ciutats amb totes
les avantatges i desavantatges que comporta. Els habitants del poble,
masies, altres nuclis del mateix terme municipal com Fals, etc, viuen
amb un sistema de vida allunyat de les tensions de les ciutats i basats
en una economia rural.



El fet és que dins el terme municipal de Fonollosa i molt a prop de
Fals, s’està estudiant per part de la Generalitat
de Catalunya
de construir-hi un aeroport i els habitants de la zona,
així com varis ajuntaments de la comarca s’hi han mostrat en contra.



Segons el Grup
per la Defensa de l'Entorn Rural
, causaria un gran impacte ambiental
i de qualitat de vida degut a la gran proximitat de l’aeroport a nuclis
de població i masies habitades. La important contaminació acústica que
provocarien els avions i avionetes, que passarien a tocar de les cases i
nuclis propers i que sobrevolarien les poblacions del Pla de Bages a
alçades molt baixes causaria una degradació de l'entorn i la pèrdua dels
valors (tranquil·litat, natura, silenci, vida a pagès...) que fonamenten
l'agroturisme i el turisme rural, activitats emergents a la zona.



Tal com es pot llegir al Bloc
Rajadell
: mai s’ha demanat un aeroport a la comarca del Bages...




Sense comptar les poques ganes que podem tenir de veure com s'enlairen
els avions sobre els nostres caps, cal pensar si realment fa falta un
aeroport a la nostra comarca... Hom busca una mica de tranquil·litat
lluny de la ciutat com perquè després tinguem de suportar els sorolls
dels avions a canvi de guanyar què? Més progrés? Més indústria? Més
moviment de gent?








I cada cop més es potencia erròniament la mobilitat per sobre de tot,
una mobilitat que fa que visquem més estressats i malgastem molta més
energia, que al mateix temps vol dir més contaminació, efecte
hivernacle... etc, etc. I enlloc d’evitar-ho volen fer aeroports...




Per fer-se una idea de l'indret, una fotografia publicada al Bloc
Rajadell
d’una de les possibles ubicacións de l’aeroport, els Plans
de La Gabriela, prop de Fals.






Panoramica

divendres, 17 de febrer del 2006

Copyleft i Denúncia a Frikipedia


Com sempre la SGAE fent amics, transcric una notícia escrita al El
País
per Mercè
Molist
el dia 16-02-2006:




L'associació cultural La Dinamo va guanyar un judici davant la SGAE,
que li exigiria pagar drets d'autor per la música que es programava en
aquesta associació. El jutge va concloure que aquesta música era
copyleft, lliure de pagament de drets d'autor, fent un precedent a
l'incloure per primera vegada en una sentència espanyola el terme
copyleft. La SGAE recorrerà.



Un altre front per a l'entitat se situa a Brussel·les. La Comissió
Europea ha obert un expedient per a investigar les pràctiques
monopolísticas de la Confederació Internacional de Societats d'Autors
i Compositors, el membre dels quals a Espanya és la SGAE. Segons
Brussel·les, alguns aspectes dels contractes de cessió de drets de
música per a Internet, cable o satèl·lit infringeixen la prohibició de
pràctiques restrictives, especialment l'obligació per als autors de
transferir els seus drets només a la societat del seu país.



Segons Pedro Farré, director de Relacions Institucionals de la
Societat General d'Autors i Editors (SGAE), aquesta afirmació és
falsa: "Nosaltres tenim a autors cubans, argentins, brasilers. No
existeix tal hermetisme de fronteres ni situació d'abús". La Comissió
ha recomanat la creació d'una llicència única europea per a la
descàrrega de música en Internet, una mica que no satisfà a Farré:
"Fica en el mateix sac tot tipus de productes, inclosa la cultura.
Minvarà la diversitat cultural i només beneficiarà a les cultures
preponderants, especialment l'anglosaxona".



Denúncia a Frikipedia



D'altra banda, Farré ha assegurat a Ciberp@ís que retirarà la demanda
contra l'autor de la Frikipedia, "si retira aquests continguts
d'Internet, es retracta i demana disculpes". La setmana passada, la
SGAE va demandar a aquesta web satírica per al·ludir al nom de
l'entitat en termes que qualifica de difamatoris.



La Frikipedia va néixer com una paròdia de l'enciclopèdia digital
Wikipedia. La seva definició de la SGAE era, segons Farré, "una
clamorosa difamación". AL rebre la demanda, l'autor de la web la va
tancar i va demanar ajuda econòmica a la comunitat internauta, per a
sufragar-se un advocat. Más de 200 webs van secundar una campanya de
suport.



Farré afirma que aquesta campanya no ha influït en la decisió de
retirar la demanda, si es compleixen les seves condicions, i qualifica
a les seves instigadores de "grup no ampli d'internautes, sense un
mínim rigor intel·lectual, quatre persones que odien la nostra
organització, perquè és eficaç defensant els drets dels seus socis".



El clima entre aquest sector internauta i la SGAE està cada vegada més
enrarit, prova d'això són els insults o les pintades aparegudes en la
façana de la seu de l'entitat. "La policia està pendent d'aquest
moviment perquè no sabem quantes persones hi ha darrere".



També, un programador ha descobert que el sistema d'enviament de
comentaris de la web de la SGAE té un filtre que bloqueja paraules
malsonants, entre elles el nom del sistema operatiu lliure Linux.
Farré ho qualifica de "anècdota ridícula. Fa cinc anys, quan varem fer
aquest filtre, Linux s'associava a moviments alternatius i a insults.
Oblidàrem retirar-la, però es retirarà".








Segons sermbla a la web Frikipedia es podien llegir coses com: "Siempre
Ganamos Algunos Euros" o "Sociedad
de Gangsters Atracadores y Estafadores", és clar,
massa greus per a permetre-ho...



S'està fent una campanya a Internet iniciada per El
blog de Loretahur
per tal de recolzar a Frikipedia mitjançant
aquesta imatge (creada per DonkeyG5).

diumenge, 29 de gener del 2006

Un altre cas de David contra Goliat


Un altre cas de David contra Goliat... o com fer desapereixer quelcom
molest...




En 1997 registré el dominio deusto.com. Ahora viene Planeta Agostini,
propietaria de Ediciones Deusto, y mediante sus abogados me envía
cartas y burofaxes diciendo que les transfiera el dominio porque
tienen la marca "deusto" registrada. Ellos registraron la marca en el
2002 (repito, el dominio lo registré en 1997), y el dominio ha estado
aumentando, con mucho trabajo y esfuerzo, en visitas y en contenido
durante 8 años y medio, con más de 1250 relatos publicados y 3300
subscriptores al boletín de noticias. Hasta la semana pasada recibía
80000 visitantes únicos mensuales.
Me han puesto una demanda
ante la WIPO, han contratado a un importante bufete de abogados de
Madrid, y me han suspendido el dominio, con lo que mis visitantes han
desaparecido y mi sitio ha bajado estrepitosamente en Google.
Deusto
es el nombre de un barrio de Bilbao, de la Universidad de Deusto (http://deusto.es),
de una ferretería, de una consultora, de una panadería, etc.
¿
Es esto justo ? ¿ Me van a quitar el dominio sólo porque tienen más
dinero para pagar a los abogados ?
El contenido del sitio lo podéis
ver todavía en http://literatura-digital.com.
Espero que no registren esa marca también mañana y me lo quiten ......
Por
cierto, Planeta no tiene ni deusto.es, ni deusto.net, ni deusto.org. Y
deusto.biz y deusto.info no están siquiera registrados. ¿ No será que
lo que les interesa no es el nombre sino mis visitantes sin tener que
pagar a cambio ? ¡ No, que va, como va a ser eso, que cosas se me
ocurren, lo que quieren es proteger su marca .... ! (¿será entonces
que mi amigo Luis, que vive en Deusto, les pertenece ?)



Me tengo que leer otra vez lo de David y Goliat, no recuerdo si Goliat
usó abogados .......



Si quieres opinar, darme la razón o se te ocurre cómo ayudarme, visita http://minilobo.com
y deja un comentario, por favor. Y si eres un emprendedor y te gusta
soñar, mejor tómate el día libre.



Eduardo Perez Orue (el del dominio suspendido)
http://minilobo.com
minilobo@gmail.com