Experiments del govern d'Estats Units amb la seva pròpia població

He traduït un article sobre les barbaritats que han fet els EEUU sobre la seva pròpia població que he trobat per Internet. És un recull de varies notícies que ja havia vist anteriorment en altres mitjans, no posa les fonts, però m'ha semblat força interessant:

Com els nazis, el govern dels EEUU duu 80 anys experimentant amb la seva pròpia població.

Andreu Martí
Rebelión

Se sap que les empreses farmacèutiques experimenten els seus fàrmacs amb éssers humans a l’Àfrica i Amèrica Llatina. No importa que morin milers i milers d'homes, dones i nens si amb això es garanteix la medicació en “el món desenvolupat”.

Però no és tan conegut que el govern dels EEUU té als seus propis ciutadans i al seu propi territori com conillets d'Índies per a experimentar productes químics i biològics. I amb la mateixa conseqüència: milers i milers de morts.

COM ELS NAZIS

Abans de la Segona Guerra Mundial, els experiments amb éssers humans als EEUU eren ja una pràctica corrent. El mateix que en l'Alemanya nazi.

Al 1931 els metges de l’Institut Rockefeller inoculaven cèl·lules de càncer a éssers humans.

Al 1932 comença l'operació Tuskegee per a l'estudi de la sífilis. Aquesta “operació “ va durar dècades. Es va començar amb 600 negres, i durant 40 anys a 400 d'ells se'ls va inocular la sífilis per a veure la seva evolució enfront dels altres 200 “sans”. Conforme anaven morint, el govern oferia a les famílies soterraments gratuïts en canvi d'autòpsies.

Al 1940 s'experimenta amb 400 presos de Chicago, que són infectats de malària i tractats amb medicaments experimentals. Els nazis van posar com exemple aquest tractament per a justificar el seu propi genocidi quan van ser acusats a Nuremberg.

Al 1942 es fan experiments amb gas mostassa a 4.000 soldats. També s'experimenta amb nanonites (amish) a canvi de lliurar-se del servei militar. Ningú coneixia les conseqüències de la proves que eren sotmesos.

Al 1944 la Marina prova màscares i roba antigàs; els “cobais humans” eren tancats en una càmera de gas i ruixats amb gas mostassa. Els sona a alguna cosa?

Al 1995 el govern admet que va oferir sous i mitjans per a seguir amb les seves investigacions als científics criminals de guerra japonesos que havien experimentat amb éssers humans.

Finalitzada la Segona Guerra Mundial, amb el començament de la Guerra Freda, els experiments amb éssers humans als EEUU van arribar cotes increïbles.


EXPERIMENTS AMB SOLDATS

Al 1994 un informe del govern revela experiments amb centenars de milers de soldats durant la Guerra Freda. Els soldats van ser exposats a mostassa i gas nerviós, radiació d'ions, psicoquímics, al•lucinògens i drogues.

Tres anys després es donen a conèixer les filmacions d’Alamo Gordo, en les quals s'aprecia com els comandaments enganyen als soldats –més de 200.000 soldats- perquè s'exposin a la radiació, a 2 km de les explosions nuclears.

Recentment, al 2002, ha sortit a la llum que 4.300 mariners van ser sotmesos a 113 proves entre 1964 i 1968 amb armes químiques i biològiques en els seus propis bucs, sense conformitat dels afectats ni cap protecció. Destaca el cas del buc George Eastman, en el qual, al 1964 es va usar el gas sarín, que ataca al sistema nerviós i és letal; el gas va ser fumigat sobre el navili i introduït en el sistema de ventilació.

Entre 1960 i 1960 es va desenvolupar el Projecte 112, en el qual van experimentar amb 5.842 soldats amb agents químics i bacteriològics, gasos nerviosos VX i sarín. També es van aplicar aquests productes a zones poblades. Per a descontaminar els vaixells de guerra es va utilitzar Betapropriolacton, que és un agent cancerigen.

A part dels centenars de milers de soldats sotmesos a radiació nuclear, es calcula en unes 20.000 les persones que van fer de cobais humans en diversos experiments durant la Guerra Freda. La majoria van ser soldats, però també es poden incloure a embarassades (820 embarassades van rebre dosis de ferro radioactiu) i nens (200 nens van rebre altes dosis de plutoni i urani radioactius). A Mary Jean Connell, ara de 74 anys, li van injectar urani a la sang, sense que ella ho sabés. L'objectiu era saber l'efecte de les armes atòmiques en els éssers humans, en cas de guerra nuclear.

Els afectats van desenvolupar diversos tipus de càncers. Al 1996 només es van poder localitzar a 12 persones vives.

I si cal guarir al malalt, la situació no és molt millor. Al 2007 va esclatar l'escàndol de l'Hospital Militar Walter Reed, situat a menys de 10 km de la Casa Blanca. El “vaixell almirall” de la sanitat militar nord-americana és un edifici en ruïnes i ple de rates i escarabats, on regna el caos burocràtic. Centenars de veterans han d'esperar setmanes per a rebre tractament.

L’IRAQ 1991: LA “SÍNDROME DEL GOLF”

Al 1994 el Dr. Garth Nicolson en el Centre del Càncer MD Anderson en Houston, va descobrir que els veterans de l'Iraq van ser inoculats amb Micoplasma Incognitus, un microbi normalment utilitzat en la producció d'armes biològiques. També s'havia experimentat amb els presos de Texas. Al 1996 el Departament de Defensa va tenir de reconèixer que els soldats de la Guerra del Desert van ser exposats a agents químics.

A part dels 8.000 soldats que van rebre vacunes experimentals contra el botulisme, 400.00 soldats van estar exposats a radicacions d'urani a la guerra del Golf al 1991. El total de soldats al Golf va ser de 500.000.

Una gran quantitat de veterans sofreixen el que s'ha denominat com la “síndrome del Golf”: cansament, dolors musculars i pèrdua de memòria i els seus fills neixen amb malformacions.

AFGANISTAN

Al 2003 dos advocats denuncien que als pilots de l’Afganistan se'ls subministra amfetamines per a evitar la fatiga, en detriment de la seva capacitat de concentració.

EXPERIMENTS AMB NENS

Al 1990, es va experimentar amb 1.500 bebès negres i hispans de 6 mesos d'edat a Los Angeles. Era una vacuna contra el xarampió encara no autoritzada.

En els anys de la Guerra Freda es va experimentar amb nens deficients de Massachussets. Se'ls va donar per a menjar aliments radioactius.

A nens orfes amb VIH d’Illinois, Nova York, Maryland i Texas se'ls va subministrar fàrmacs experimentals contra la sida en els anys 90 del segle passat. Si el nen millorava, la prova era positiva; si el nen moria, la prova era negativa. Els diagnòstics oficials dels nens que morien eren pneumònia o enverinament a la sang. La majoria de nens eren llatins, negres o blancs pobres.

També s'ha sabut recentment que empreses de cinema d'Hollywood van utilitzar nens per a esbrinar la seva reacció davant escenes d'extrema violència.

EXPERIMENTS AMB DROGUES

Es tracta d'emprar LSD com agent químic paralitzant. De 1947 a 1958 s'experimenta amb 1.000 persones; a partir de llavors els experiments es fan a Europa i Extrem Orient.

Al 1965 comença el Projecte MKSEARCH, que estudia les reaccions humanes davant drogues psicodèliques. El projecte MKOFTEN, iniciat a l'any següent, tracta de comprovar els efectes toxicològics de certes drogues.

EXPERIMENTS AMB PRESOS

Al 1965 s'aplica dioxina als presos de la Presó Estatal de Holmesburg a Filadèlfia. La dioxina és un component cancerigen de l'Agent Taronja que s'estava utilitzant a Vietnam. S'estudien els casos que desenvolupen càncer.

EXPERIMENTS AMB MINORIES ÈTNIQUES

Al 1970 es dóna a conèixer l'existència d'armes “ètniques”, que actuen i eliminen col•lectius determinats.

Durant la Guerra Freda es va experimentar amb esquimals d’Alaska i negres amb baix nivell d'intel·ligència. Als esquimals se'ls va donar iode radioactiu per a estudiar el comportament de la tiroides en situació de fred extrem. A malalts de càncer de raça negra amb baix nivell d'intel·ligència se'ls va aplicar radicació per tot el cos a la facultat de Medicina de la Universitat de Cincinnati (Ohio).

EXPERIMENTS AMB MINERS

També estan afectats els miners que van treballar a mines d'urani, als quals es va subministrar medicaments radioactius.

LA SIDA

Al 1981 apareixen els primers casos de SIDA entre la comunitat homosexual de Nova York, Los Angeles i San Francisco. Tres anys abans s'havien fet proves amb una vacuna d'Hepatitis B, requerint especialment homes homosexuals promiscus.

EXPERIMENTS AMB ZONES DENSAMENT POBLADES

Que se sàpiga, almenys entre 1949 i 1969 s'han fet proves amb bacteris i virus en zones poblades.

Al 1950 es ruixa a San Francisco amb bacteris. Es tracta de veure la reacció de la població. Els casos de pulmonia es multipliquen. Al 1953 es ruixen amb Sulfur de Zinc-Cadmi zones de Winnipeg, St. Louis, Minneapolis, el Fort Wayne, la Vall del Monocacy a Maryland, i Leesburg, Virginia. Al 1953 es ruixa amb Marcescens Serratia i del Bacilus Glogigii a les ciutats de Nova York i San Francisco. Al 1955 es ruixa amb un bacteri a la Badia de Tampa, Florida, per a veure el seu efecte sobre la població. Al 1956 es ruixa amb mosquits amb febre groga a Badia de Tampa, Florida. Al 1966 es ruixa amb Bacillus subtilis al Metro de Nova York, podent afectar a un milió de persones. Al 1968 s'experimenta l'enverinament de l'aigua potable introduint productes químics en la xarxa d'aigua de Washington, D. de C.

Al 1977 es fa públic des del Senat que entre 1949 i 1969 van ser ruixades amb agents biològics fins a 239 zones poblades. Zones com San Francisco, Washington, D. de C., Centre-Oest d'EUA, Ciutat de Panamà, Minneapolis i St. Louis.

Un altre incident en una nuclear catalana: Vandellòs 2

Aquest cop ha estat l'incendi d'un generador elèctric, que demostra un cop més el poc segures que son les centrals nuclears i un cop més, tot i la multa que els van imposar per l'incident d'Ascó, continuen sent opacs i poc clars, com ho demostra el fet que es van negar deixar entrar els bombers de la Generalitat.

L'incendi ha afectat a la sala de turbines de la central nuclear i podria ser un accident similar a l'ocorregut a la planta de Vandellòs 1 l'any 1989, que va provocar la retirada de la llicència d'explotació i va ser clausurada per a sempre.

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN), va recomanar activar el Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona (PENTA) en situació "0", per la qual cosa es van desplaçar els bombers de la Generalitat al lloc, amb la sorpresa que els guardes de seguretat els hi van negar el pas i no va ser fins després de mitja hora de discussions en và, que van entrar per la força.
Un cop d'intre, l'incendi ja estava extingit pels bombers de la central, però s'ha pogut saber que hi han importants danys a la sala de les turbines.

Fonts:
- El Mundo.es
- El Periodico.cat

Una bonica fotografia de la central nuclear (EFE):

Robatoris en pisos 2 - El serraller

En l'article Robatoris en pisos vaig explicar el sistema que utilitzen els lladres per entrar en pisos. Quan arriba el propietari moltes vegades es troba que no pot accedir al pis perquè el pany s'ha quedat bloquejat.

Solució: Avisar el manyà o serraller d'urgència.

Definició de serraller d'urgència*: Persona sense escrúpols que aprofitant-se d'una situació d'urgència et roba de forma legal. *(En la majoria de casos que m'he trobat)

Un cas que he viscut aquests dies ha estat la gota que ha fet vessar el vas i per això escric aquest article.
El fet és que van entrar a robar pel sistema de trencament del pany descrit anteriorment amb la mala sort que hi havia un àvia dins de casa. Els lladres al sentir-se descoberts van marxar i no van poder endur-se res. L'ensurt que es va endur l'àvia no li treu ningú.

Amb els nervis l'àvia no podia obrir la porta de casa seva i aconsellada pel veïns va trucar a un manyà.

Quan va arribar el manyà d'urgència (que per la fila que fan semblen ex-lladres rehabilitats), l'àvia ja estava més tranquil·la i havia pogut obrir la porta, però és que el manyà va tardar més d'una hora!

Però és clar, tenia que cobrar el servei i amb molt de tacte li va preguntar a l'àvia si sabia quan li costaria, la resposta va ser: "M'han dit que 70 euros".

Nooo...- Va respondre el serraller - 70 euros és pel servei d'urgència!

Va fer comptes i el preu final: més de 300 euros! (I això que era un dia laborable)

Justet va anar que no va tenir que venir una ambulància per endur-se la pobre àvia (plorant tota l'estona). Aquest cop definitivament l'acabaven de robar!!

I és que tot i avisar a una empresa de serrallers de la guia telefònica del poble, el que va venir, segons va dir estava a casa seva, i vivia a uns 100 km., quan el van trucar pel servei urgent. Llavors compta el preu per quilòmetre (39,4 eur els primers 15 més 55 cèntims per km. la resta) més el temps que va tardar (76,2 eur hora o fracció), més el servei urgent en hora laborable (68,3 eur) i l'IVA (16%).

A la fotografia es pot veure el fulletó amb les tarifes.

Sort que no era un servei nocturn (que per cert consideren nocturn fins a dos quarts de deu del matí) ni festiu.

Però el que més em va emprenyar és que vingués de tant lluny, perquè jo mateix he pogut comprovar com sempre vénen d'una població allunyada d'on truques. Si truques del Bages, vénen del Barcelonès, si truques de l'Anoia vénen del Berguedà.
Pel que, o bé s'inventen la procedència o l'empresa té treballadors repartits pel territori i envia el que està més lluny.

Consells en el cas de trobar-se el pany bloquejat: si es té assegurança, trucar i que ho gestionin ells, és la millor opció.

Si han partit el cilindre del pany pel sistema descrit en l'article Robatoris en pisos, intentar posar el fragment trencat al seu lloc i obrir amb la clau i si els lladres s'han emportat el fragment del cilindre, provar amb un tornavís per fer girar el mecanisme.

Si tot això no resulta i és en horari laborable, anar al fuster o serraller del barri que amb un preu més raonable obriran la porta i t'arreglaran el pany.

El serraller d'urgència sempre en última opció i preparant la targeta de crèdit per a treure diners al caixer més pròxim, et poden cobrar de 300 a 600 euros.

Perdre el DNI et pot destrossar la vida

Transcric (traduït) una altre notícia sobre la suplantació d'identitat, aquest cop ocorregut a València i publicat a Levante-EMV.com

Una dona de València a qui li havien robat el seu carnet d'identitat, ha estat víctima d'una estafa econòmica i personal. Una altra dona ha suplantat la seva personalitat i amb el seu DNI ha finançat importants compres i ha arribat ha protagonitzar dos matrimonis de conveniència que li han reportat importants beneficis. Ara, la financera li reclama a la denunciant tots els impagats i no pot casar-se mentre no es resolgui el problema en el Registre Civil.

José Parrilla, València

Poca gent es preocupa de la pèrdua o el robatori del DNI més enllà del trastorn que suposa haver de tornar a una oficina de la policia a renovar el document. És més, gairebé ningú no posa una denúncia davant de la policia perquè quedi constància d'aquest robatori si no és perquè amb el DNI van perdre telèfons, claus, targetes de crèdit etc. La realitat, tanmateix, indica que si aquest carnet cau a les mans d'uns delinqüents professionals, el problema pot ser molt gras. A una veïna de València, per exemple, li van robar la targeta d'identitat i els lladres han obert un compte bancari al seu nom, han finançat importants compres que després li han reclamat a ella i fins i tot han celebrat matrimonis de conveniència que impedeixen que ara ella pugui casar-se amb el seu nuvi. Tot un embolic que, encara que es resolgui finalment, li ha destrossat la vida.

Aquest cas concret, que està sent instruït als jutjats de Picassent, té com a protagonista a una jove de València, el nom de la qual prefereix ocultar, que el setembre de 2006 "va perdre o li van robar" el DNI. Segons la seva advocada, Pilar Jove, la dona va renovar el document i no li va donar més importància a l'assumpte fins que va començar a tenir notícies de bancs, jutjats etc.
Un dia la van cridar del Registre Civil, explica Jove, per comunicar-li que no podia casar-se per segona vegada, tota una sorpresa per a la dona perquè, encara que té nuvi formal, mai no es va decidir a passar per l'altar. Llavors es va assabentar que ella, o més ben dit, una persona que usava el seu DNI i suplantava la seva personalitat, s'havia casat en una parròquia de Picassent i dies després en una altra de Lliria. I clar, quan els papers van arribar al Registre Civil van pensar que estaven davant d'un cas de poligàmia.

Diners en efectiu
Fetes les corresponents reclamacions, l'afectada va saber també, segons l'advocada, que la seva suplantadora havia organitzat dos casaments de conveniència amb dos subsaharians que van ser localitzats i van confessar que havien pagat entre 4.000 i 5.000 euros per l'enllaç. Com que els papers de l'església tarden uns dies a arribar al jutjat van tenir temps de fer un segon casament.
Afortunadament, l'afectada ha pogut desfer almenys un dels casaments concretament al religiós. N'hi ha prou amb fer una "anul·lació de partida sacramental". Però el problema és en el Registre Civil, que exigeix un procés judicial per tornar a la normalitat, de manera que si un dia d'aquests l'afectada volgués casar-se amb el seu nuvi simplement no podria.
No contents amb això, la suplantadora, sempre segons la lletrada Pilar Jove, va obrir un compte bancari amb el DNI del valenciana i va falsificar una nòmina i un contracte de treball amb les seves dades. Després se'n va anar a un concessionari i va comprar una moto de gran cilindrada que va finançar amb la documentació que havia falsificat. I finalment va contactar amb un conegut i li va vendre la moto per un preu inferior per recuperar diners en efectiu.
Lògicament, quan la financera va anar a cobrar la primera lletra, va trobar el compte bancari a zero i va reclamar a la titular oficial, que va saber d'una nova estafa a compte de seu mai ben valorat DNI.
L'operació es va repetir amb un ordinador i amb altres compres, diu la seva advocada, que assegura que només el cas de la moto li suposa ja unes càrregues, entre demores, impagats etc., de 22.000 euros.
Com a súmmum dels mals, la suplantadora ha realitzat algun empadronament fals i ha alterat el cens electoral, de manera que l'afectada ha tingut problemes per votar en les últimes eleccions.

Investigació en marxa
El cas està sent investigat per un jutjat de Picassent, però segons Pilar Jove, la situació no es resoldrà totalment fins que no aparegui la suplantadora i els seus companys. La Policia ha interrogat els immigrants que van pagar pels casaments de conveniència i l'home a qui li van vendre la moto, mai millor dit, però les dades facilitades no han estat suficients per a la seva localització. També s'investiguen les trucades realitzades a través de telèfons contractats, com no podia ser de cap altra manera, a nom de la denunciant; i els habitatges on s'han formalitzat els empadronaments, tot un maremàgnum de dades que a aquesta dona no li resolen el greu problema que s'ha creuat a la seva vida simplement per perdre o deixar-se robar el seu Document Nacional d'Identitat.

CRIM PERFECTE - Els perills de l'usurpació d'identitat

Amb aquest article enceto un seguit de notícies sobre un dels gran perills que tenim com és la suplantació de la identitat i que no en donem prou importància.

La suplantació d'identitat ha ocorregut al llarg de tots els temps i tant es dóna al món virtual (Internet) com al món real.

Aqui transcric un article de MAYKA NAVARRO escrit al El Periódico de Catalunya sobre un assassinat ocorregut a Barcelona el 18 de febrer.

No existeix el crim perfecte, però María Ángeles Molina Fernández, de 40 anys --Angie per a tothom-- s'ho va creure i ho va intentar. Des del dia 12 de març aquesta dona està empresonada acusada d'assassinar, el 18 de febrer, Ana María Páez Capi- tán, de 35 anys, una dona trobada despullada i amb una bossa al cap en un apartament de Gràcia. Semblava un suïcidi, o fins i tot el fatídic resultat d'una arriscada pràctica sexual, però una complexa investigació policial acaba de revelar que la presumpta assassina va planificar durant mesos la mort de l'Ana amb una única finalitat: els diners. Feia dos anys que la detinguda suplantava la identitat de la seva víctima per contractar préstecs bancaris i assegurances de vida. Tot i l'acurat disseny de la seva coartada, els Mossos d'Esquadra la van destapar.
Convé tornar al mes de febrer, al dijous 21 de febrer. L'empleada de la neteja d'uns apartaments de lloguer per dies del número 36 del carrer de Camprodon va trobar aquell dia el cos nu d'una dona. El cadàver era al sofà. Tenia una bossa de plàstic al cap, fixada amb cinta aïllant i cap signe de violència aparent. L'autòpsia va revelar un detall desconcertant. Hi havia restes de semen a la boca i a la part exterior de la vagina. De dos homes diferents.

NOMÉS UNES BOTES
La titular del jutjat d'instrucció número 25, Elena Carasol Campillo, va tutelar les indagacions dels agents d'homicidis de la unitat de delictes contra les persones dels Mossos de Barcelona. Diverses coses van cridar l'atenció dels investigadors. A l'apartament, no hi van trobar ni un sol objecte personal de la víctima que permetés identificar-la. No hi havia ni la seva roba ni la seva documentació. Al costat del cos hi havia una perruca negra i unes botes. Algú es va endur la resta.
L'apartament estava llogat per tres dies, del 18 al 21 de febrer, a nom de la víctima. Els investigadors van comprovar que, tres dies abans, els pares i la parella de l'Ana havien denunciat la seva desaparició en una comissaria dels Mossos. Els familiars van identificar el cadàver i els investigadors van començar a indagar en la seva vida.
Feliç, reservada, responsable i extremadament creativa, l'entorn afectiu de la víctima va rebutjar la hipò- tesi del suïcidi i va mostrar dubtes raonables davant la possibilitat que l'Ana fos capaç de portar d'amagat una doble vida.

LES CENDRES DE LA MARE
Aviat, una persona va centrar l'atenció dels agents: l'Angie. Va treballar durant anys amb la víctima en una empresa tèxtil i el dia de la seva desaparició l'Ana va dir a la seva parella que soparia amb la seva amiga. Tot i que ja no treballaven juntes, conservaven la relació i es veien de tant en tant.
En les seves primeres declaracions davant els Mossos, l'Angie va admetre que havia parlat pel mòbil amb l'Ana el dimarts de la desaparició, però que no la va veure. I va exposar la seva coartada. No podia haver quedat amb la seva amiga perquè precisament aquell dia tornava en cotxe des de Saragossa. Venia de recollir les cendres de la seva mare.
Les hores prèvies a la seva desaparició, la víctima havia extret una important quantitat de diners d'un dels seus comptes corrents. Els investigadors van concretar l'hora i van revisar les imatges de les càmeres de seguretat de l'oficina. Cap de les dones que van entrar aquell dia en aquell banc s'assemblava a Ana Páez, però destacava una atractiva dona amb una melena negra repentinada excessivament, com si portés una perruca, similar, per cert, a la trobada al costat del cadàver.
Van mostrar la imatge de la dona al company de la víctima i va assegurar que no era l'Ana, però que s'assemblava molt a l'Angie. L'amiga de la seva nòvia a qui ell havia vist per primer i últim cop en l'enterrament.
Aquí els investigadors devien arribar en aquell punt en què no quadra res, en què convé començar de zero i en què es té la sensació d'enfrontar-se a un complex homicidi en què l'assassí no havia posat les coses gens fàcils. A aquestes altures de la investigació, dues preguntes clau continuaven sense resposta: ¿qui devia voler matar l'Ana, i per què?
L'horror de les estadístiques s'entesta a demostrar que principalment es mata per diners i per amor. A l'Ana, els que se l'estimaven, els que se l'estimen, se l'estimen de veritat, amb amor del bo. Els investigadors d'homicidis de Barcelona sostenen davant la jutge que l'Angie va matar la seva amiga moguda només per l'ambició i els diners.
L'Angie feia dos anys que es desdoblava en l'Ana. Suplantant la seva identitat, va contractar diversos préstecs i assegurances de vida. Es feia passar per l'Ana i firmava com a Ana. No va tenir cap dificultat a obtenir préstecs bancaris de més de 20.000 euros i a firmar assegurances de vida en què nomenava beneficiària una tercera dona, aliena a la trama. Segons el que s'ha vist fins ara, l'Angie no hauria tingut cap inconvenient a assumir la identitat d'aquesta persona per cobrar les pòlisses de vida, un cop morta l'Ana.
Hi va haver un moment en què --sempre presumptament-- va decidir matar l'Ana. I va començar a planificar el crim i la seva coartada. Es va citar amb la seva amiga per sopar. Aquell mateix matí, es va posar la perruca negra i va tornar a fer d'Ana per llogar l'apartament per tres nits. Després va anar a una casa de prostitució masculina de Barcelona amb la qual ja havia contactat per telèfon per contractar els serveis de dos homes. No va permetre que la toquessin. Va extreure dos recipients de farmàcia i els va demanar que ejaculessin a dins. Avesats a les excentricitats d'algunes clientes, no van preguntar per què volia el semen aquella misteriosa dona.

CENDRES MATERNES Ara sí que se sap. Aquell dimarts, l'Angie es va citar amb l'Ana a l'apartament de Grà- cia. Abans, la dona va tenir temps d'anar i tornar de Saragossa on, efectivament, va recollir les cendres de la seva mare.
De tornada a Gràcia, les dues dones van sopar juntes. L'assassina va adormir la seva víctima i va modificar l'escena. Va estirar l'Ana al sofà i la va despullar, però no li va treure les joies. Va col.locar semen dels dos gigolós a la boca i a la vagina de la dona, per separat, i li va lligar una bossa de plàstic al cap, que va segellar amb cinta aïllant per provocar que la jove morís per asfíxia. Va netejar l'apartament i es va endur la roba de l'Ana. ¿Què pretenia? Només ella ho sap, però se sospita que pretenia que els investigadors dubtessin entre el suïcidi, la violació o una orgia sexual. Unes línies de treball que ni es van arribar a plantejar seriosament. Aliena al dolor, sense remordiments, i actuant, un cop més, com altres assassins, va assistir a l'enterrament de la seva víctima.

Una fuga radioactiva contamina l'exterior de la nuclear Ascó 1

Ja ha tornat a passar i cada cop queda més demostrat la inseguretat que provoca tenir centrals nuclears.

Sempre parlen de la gran seguretat que tenen fins que hi ha un accident, llavors també com sempre es minimitzen els efectes i s'intenta amagar la veritat.

Ara mateix estava fullejant les notícies dels diferents diaris, per RSS, d'aquest cap de setmana i per exemple al El Periodico posa:

Jaume Morrón, portaveu d'Ecologistes en Acció, ha apuntat que si la central ha reconegut que les partícules s'han dipositat a terra, en algun sostre i a la tanca perimetral del complex nuclear, també és possible que el vent les hagi escampat a l'exterior i que es podrien haver dipositat sobre productes agrícoles de consum humà.

Si les quantitats són les que ells temen, Morrón ha afirmat que les partícules ingerides poden provocar problemes importants. El portaveu ecologista ha dit que no vol ser alarmista perquè no es podrà fer una anàlisi concloent de la problemàtica fins que el CSN determini el grau exacte de l'episodi de "contaminació".

Segons les seves fonts "absolutament fiables", l'afectació és molt més elevada del que l'ANAV ha informat, encara que ha reconegut que desconeixen la composició exacta dels elements radioactius. Morrón s'ha mostrat convençut de la predisposició del CSN per aclarir els fets.

Actualització:

14/04/08

He escoltat per la radio que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) considera que l'"incident" podria haver estat més greu del que havien dit. També que s'haurà de fer controls a unes 800 persones que haurien estat per la zona en el moment dels fets.

No sé si en aquestes persones hi entren uns nens de l'escola que van fer una visita a la central nuclear després de la fuga i que no van anular ni van informar res als pares.

16/04/08

Segons 3cat24.cat la central nuclear d'Ascó ha informat el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) de la localització de més partícules radioactives a les instal·lacions després d'haver cessat el director i el cap de protecció radiològica de la central tarragonina.

El Consell de Seguretat Nuclear va elevar la catalogació de la fuita del nivell 1, que va fixar inicialment, al 2, a partir del qual es va obrir la investigació que ha acabat amb els cessaments.

Els nivells dels incidents nuclears

Nivell 1: anomalia
Es tracta de petites anomalies generalment provocades per problemes tècnics, errades humanes o procediments inadeqüats. De fàcil solució, les anomalies de nivell 1 no tenen cap impacte ni dins ni fora de la central nuclear i passen sovint desapercebudes per l'opinió pública. Una prova d'això és que des de l'any 1990, a l'estat espanyol n'hi ha hagut més de 450.

Nivell 2: incident
Perquè un incident sigui de nivell 2 hi ha d'haver una errada significativa de les disposicions de seguretat. Segons l'INES, són de nivell 2 els incidents que dins la central suposen una difusió significativa de la contaminació o la sobreexposició d'algun treballador. Fora de la central, aquest nivell d'incident no té cap impacte. A part del que hi ha hagut ara a Ascó, altres incidents de nivell 2 a l'estat espanyol són els del 1992 a la central de Trillo i el 2004 a la central Vandellós 2.

Nivell 3: incident important
Són incidents que tenen impacte dins i fora de la central. A l'exterior, la contaminació ha de ser molt petita i sense conseqüències per a la salut. Dins la central, en canvi, els incidents de nivell 3 tenen efectes importants per a la salut dels treballadors. A l'estat espanyol només hi ha hagut un incident d'aquesta gravetat. Va ser l'any 1989 a la central nuclear Vandellòs 1.

Nivell 4: accident sense risc fora de l'emplaçament
El seu impacte fora de la central és més greu que el de nivell 3, però sense perill per a la població. Sí que cal controlar, en canvi, l'impacte que la radiació pot haver tingut en els aliments. Dins la central, un accident de nivell 4 pot suposar danys significatius al nucli del reactor o l'exposició fatal dels treballadors a la radiació. A l'estat espanyol no n'hi ha hagut cap, però alguns accidents de nivell 3 són els que l'any 1973 hi va haver a Windscale, a la Gran Bretanya, o el 1980 a la central francesa de Saint-Laurent.

Nivell 5: accident amb risc fora de l'emplaçament
En aquest nivell, la contaminació fora de la central és prou greu per requerir mesures preventives per vetllar per la salut de la població. Dins de la central, un accident de nivell 5 suposa greus danys i un gran alliberament de radioactivitat. Alguns exemples d'aquesta mena d'accident són el que hi va haver l'any 1957 a la central britànica de Windscale Pile i el 1979 a la central Three Mile Island, als Estats Units.

Nivell 6: accident important
Un accident de nivell 6 suposa un important impacte fora de la central amb important risc per a la salut de la població i el medi ambient. Dins de l'emplaçament la radioactivitat té efectes fatals per als treballadors, mentre que els danys materials són prou importants per posar en dubte que la central pugui continuar funcionant. Un accident de nivell 6 és el que hi va haver l'any 1957 a la central russa de Kishtim.

Nivell 7: accident greu
Una accident de nivell 7 té un impacte fatal dins de la central nuclear, que pot quedar pràcticament destruïda. A l'exterior de l'emplaçament, l'accident té un greu impacte en la salut de la població i el medi ambient. Uns efectes nocius a curt i a llarg termini que poden afectar una àmplia zona al voltant de la central. L'accident de nivell 7 més conegut és el que l'any 1986 va destruir la central nuclear de Txernòbil, a Ucraïna.

22/04/08

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha informat que ahir a la tarda es van detectar partícules radioactives en un camió que transportava ferralla des de la central nuclear d'Ascó a una ferrovelleria de Reus.

24/04/08
Diari Avui:.

Els equips de neteja de la central nuclear d’Ascó I ja han trobat unes 300 partícules sòlides radioactives de baixa intensitat a l’exterior de les instal·lacions. I les investigacions continuen. Ahir es va conèixer que el vent va transportar també partícules radioactives d’Ascó fins al riu Ebre. Malgrat que les autoritats insisteixen que no hi ha motius d’alarma, la població comença a preocupar-se davant els continuats intents de les autoritats d’amagar la situació. Com més en sabem, més tenim la sensació que s’ha volgut ocultar part del risc que han patit els veïns de la comarca i els alumnes dels instituts de Girona, Torroella i altres poblacions, que havien visitat les instal·lacions de la central nuclear.

Notícia rere notícia tot indica que hi ha hagut, en alguns casos, la voluntat específica d’amagar l’abast real de la fuita radioactiva. La mateixa central ha reconegut els seus errors, entre ells la falta de transparència. Per això fa una setmana van destituir el director i el cap de protecció radiològica de la planta. Ara la fiscalia de Tarragona ha decidit obrir diligències. La sanció econòmica a què es podrien enfrontar els responsables de la central per incompliments arriba fins als 30 milions d’euros. Davant del que s’està convertint en una bola de neu informativa, el Consell de Seguretat Nuclear ha decidit prendre notes dels detalls de la fuita d’Ascó I, que, a més de servir per exigir millores en aquesta central, també s’enviaran a la resta de centrals nuclears espanyoles. Així el cas d’Ascó I ajudarà a revisar les centrals de tot l’Estat.

Els errors de comunicació han sigut –i continuen sent– molts i greus, i encara més tractant-se d’una matèria tan sensible. Tot va començar per una denúncia de Greenpeace que, posteriorment, ha anat seguida d’investigacions dels mitjans de comunicació. La sensació és que des de la central intenten amagar tot el que saben i, després de diversos episodis d’ocultació, han aconseguit que la població no es fiï de les seves contínues crides a la calma. Els ciutadans tenim dret a reivindicar molta més seguretat, més vigilància i, sobretot, més transparència en allò que afecta la nostra salut.

14/05/07

Avui el Consell de Seguretat Nuclear ha informat que els responsables d'Ascó van modificar els detectors d'alarma radioactiva del sistema de ventilació de manera injustificada i sense comunicar-ho, cosa que va facilitar la sortida a l'exterior de la radioactivitat.

A més remarquen que la Generalitat va detectar un lleuger augment dels nivells de radiació entre els dies 14 i 18 de desembre i que la central va negar que hi hagués cap problema.

A sobre detalla l'ocultació permanent dels fets als inspectors i que la comunicació de la fuita va ser perquè els consell els hi va sol·licitar.


Més sobre els accidents nuclars

Robatoris en pisos

Des de ja fa bastants anys algú va descobrir que els panys de les portes que utilitzen el sistema de cilindre (o bombí) tenien un punt feble (molt feble) que consisteix en que es parteixen molt fàcilment per la meitat.
Com es pot veure en aquesta fotografia a la part central hi ha una peça mòbil i a sota el forat per on s'introdueix el cargol de subjecció.
Només cal donar un cop a un dels extrems perquè es trenqui per la meitat deixant accessible la part mòbil que permet obrir el pany amb un simple tornavís.

El que abans només coneixien alguns lladres, ara s'ha generalitzat i hi ha moltes bandes organitzades que solen venir d'altres països només amb la finalitat d'explotar aquest punt feble de les portes dels pisos per accedir i robar.

Aquest pany també es coneix pel nom de perfil europeu i aquí es pot veure com queda un cop trencat.

Últimament els constructors han començat a posar uns panys més reforçats, blindant el cilindre.

Però no ha estat una protecció gaire efectiva perquè com es pot veure amb una eina que faci pressió aconsegueixen sense gens de dificultat trencar el blindatge i accedir al bombí.

Amb aquest article només pretenc que siguem conscients de la facilitat que hi ha de forçar una porta per molt blindada que sigui si fan servir aquest tipus de pany i que últimament s'està utilitzant molt.

Personalment recomano canviar el pany per un de diferent que utilitzi per exemple el sistema de borja de seguretat, que juntament amb una bona porta i recordar de passar la clau cada cop que marxem per evitar que accedeixin amb el sistema de la radiografia, farà que sigui bastant més complicat que entrin a robar.

I un últim consell: normalment quan entren a robar solen estar nerviosos i van amb certa pressa, pel que solen buscar als llocs habituals on es guarden diners i joies, és a dir, al dormitori principal, tauleta de nit, lavabo (arracades, etc.). Cal evitar guardar les coses de valor en aquests llocs i en el cas de tenir una caixa forta, el més important no és que sigui molt bona, sinó que no la trobin.

Itàlia declara il·legal que les discogràfiques controlin als usuaris de les xarxes P2P

La companyia discogràfica Italiana Peppermint va contractar una companyia suïssa perquè vigilés les activitats d'usuaris de xarxes P2P (xarxes s'utilitzen per compartir tot tipus d'arxius i on es pot aconseguir música, pel·lícules, etc. de forma gratuïta).

Aquesta empresa va aconseguir l'adreça IP de molts usuaris (és un número que identifica l'ordinador a Internet) que presumiblement s'intercanviaven arxius protegits per drets d'autor.

Doncs l'autoritat italiana de Protecció de la Privadesa va determinar que aquest procediment era il·legal perquè no estaven autoritzats per agafar dades d'usuaris i que aquests no estaven informats de que els estaven controlant... jo diria que té un nom: els ESPIAVEN.

Noves tecnologies i canvi d'hàbits

Fins a quin punt ens afecta les noves tecnologies sobre les nostres vides? No hi ha dubte que molt. Que aporta coses positives tampoc hi ha cap dubte.

Tot i així hem de ser conscients dels canvis que ens produeixen en el comportament i en la relació amb els demés, no em refereixo amb la gent que podem interactuar a través d'Internet, per exemple, em refereixo amb les relacions més properes.

La persones que tenen una gran activitat amb els mitjans electrònics solen treure el temps del que passarien amb la seva parella, fills o amics. Crec que això ens ha de fer reflexionar.

Però del que hem d'estar més atents i d'anar més en compte és amb els nostres fills, que ja neixen envoltats d'aquesta era tecnològica.
Segons un estudi que va publicar l'any passat "Media Awareness Network" un dia del cap de setmana els estudiants canadencs passaven 54 minuts enviant missatges; 50 minuts baixant-se continguts i escoltant música; 44 minuts jugant a jocs en xarxa; i només 30 minuts fent les tasques del col·legi. A més moltes d'aquestes coses les fan de forma simultània.

L'excés en l'ús d'aquestes tecnologies poden fer que els joves tinguin problemes de control de l'atenció, comportament agressiu i un pobre desenvolupament cognoscitiu.

L'estona que abans passarien mirant la televisió en família, ara la passen a les seves habitacions tancats, cosa que fa que molts pares els causi preocupació no saber amb qui es relacionen per Internet el seus fills ni si s'han pogut enganxar als jocs en xarxa o altres coses pitjors.

Les companyies d'internet tenen cada vegada més dades sobre els seus usuaris

Faig esment d'un article publicat a la Gaceta.es (en castellà) sobre la quantitat de dades dels milions d'usuaris d'Internet que emmagatzemen les grans companyies envers als nostres hàbits i enfocat de cara a la publicitat.

Llegir article.