dimecres, 10 de desembre del 2008

Experiments del govern d'Estats Units amb la seva pròpia població

He traduït un article sobre les barbaritats que han fet els EEUU sobre la seva pròpia població que he trobat per Internet. És un recull de varies notícies que ja havia vist anteriorment en altres mitjans, no posa les fonts, però m'ha semblat força interessant:

Com els nazis, el govern dels EEUU duu 80 anys experimentant amb la seva pròpia població.

Andreu Martí
Rebelión

Se sap que les empreses farmacèutiques experimenten els seus fàrmacs amb éssers humans a l’Àfrica i Amèrica Llatina. No importa que morin milers i milers d'homes, dones i nens si amb això es garanteix la medicació en “el món desenvolupat”.

Però no és tan conegut que el govern dels EEUU té als seus propis ciutadans i al seu propi territori com conillets d'Índies per a experimentar productes químics i biològics. I amb la mateixa conseqüència: milers i milers de morts.

COM ELS NAZIS

Abans de la Segona Guerra Mundial, els experiments amb éssers humans als EEUU eren ja una pràctica corrent. El mateix que en l'Alemanya nazi.

Al 1931 els metges de l’Institut Rockefeller inoculaven cèl·lules de càncer a éssers humans.

Al 1932 comença l'operació Tuskegee per a l'estudi de la sífilis. Aquesta “operació “ va durar dècades. Es va començar amb 600 negres, i durant 40 anys a 400 d'ells se'ls va inocular la sífilis per a veure la seva evolució enfront dels altres 200 “sans”. Conforme anaven morint, el govern oferia a les famílies soterraments gratuïts en canvi d'autòpsies.

Al 1940 s'experimenta amb 400 presos de Chicago, que són infectats de malària i tractats amb medicaments experimentals. Els nazis van posar com exemple aquest tractament per a justificar el seu propi genocidi quan van ser acusats a Nuremberg.

Al 1942 es fan experiments amb gas mostassa a 4.000 soldats. També s'experimenta amb nanonites (amish) a canvi de lliurar-se del servei militar. Ningú coneixia les conseqüències de la proves que eren sotmesos.

Al 1944 la Marina prova màscares i roba antigàs; els “cobais humans” eren tancats en una càmera de gas i ruixats amb gas mostassa. Els sona a alguna cosa?

Al 1995 el govern admet que va oferir sous i mitjans per a seguir amb les seves investigacions als científics criminals de guerra japonesos que havien experimentat amb éssers humans.

Finalitzada la Segona Guerra Mundial, amb el començament de la Guerra Freda, els experiments amb éssers humans als EEUU van arribar cotes increïbles.


EXPERIMENTS AMB SOLDATS

Al 1994 un informe del govern revela experiments amb centenars de milers de soldats durant la Guerra Freda. Els soldats van ser exposats a mostassa i gas nerviós, radiació d'ions, psicoquímics, al•lucinògens i drogues.

Tres anys després es donen a conèixer les filmacions d’Alamo Gordo, en les quals s'aprecia com els comandaments enganyen als soldats –més de 200.000 soldats- perquè s'exposin a la radiació, a 2 km de les explosions nuclears.

Recentment, al 2002, ha sortit a la llum que 4.300 mariners van ser sotmesos a 113 proves entre 1964 i 1968 amb armes químiques i biològiques en els seus propis bucs, sense conformitat dels afectats ni cap protecció. Destaca el cas del buc George Eastman, en el qual, al 1964 es va usar el gas sarín, que ataca al sistema nerviós i és letal; el gas va ser fumigat sobre el navili i introduït en el sistema de ventilació.

Entre 1960 i 1960 es va desenvolupar el Projecte 112, en el qual van experimentar amb 5.842 soldats amb agents químics i bacteriològics, gasos nerviosos VX i sarín. També es van aplicar aquests productes a zones poblades. Per a descontaminar els vaixells de guerra es va utilitzar Betapropriolacton, que és un agent cancerigen.

A part dels centenars de milers de soldats sotmesos a radiació nuclear, es calcula en unes 20.000 les persones que van fer de cobais humans en diversos experiments durant la Guerra Freda. La majoria van ser soldats, però també es poden incloure a embarassades (820 embarassades van rebre dosis de ferro radioactiu) i nens (200 nens van rebre altes dosis de plutoni i urani radioactius). A Mary Jean Connell, ara de 74 anys, li van injectar urani a la sang, sense que ella ho sabés. L'objectiu era saber l'efecte de les armes atòmiques en els éssers humans, en cas de guerra nuclear.

Els afectats van desenvolupar diversos tipus de càncers. Al 1996 només es van poder localitzar a 12 persones vives.

I si cal guarir al malalt, la situació no és molt millor. Al 2007 va esclatar l'escàndol de l'Hospital Militar Walter Reed, situat a menys de 10 km de la Casa Blanca. El “vaixell almirall” de la sanitat militar nord-americana és un edifici en ruïnes i ple de rates i escarabats, on regna el caos burocràtic. Centenars de veterans han d'esperar setmanes per a rebre tractament.

L’IRAQ 1991: LA “SÍNDROME DEL GOLF”

Al 1994 el Dr. Garth Nicolson en el Centre del Càncer MD Anderson en Houston, va descobrir que els veterans de l'Iraq van ser inoculats amb Micoplasma Incognitus, un microbi normalment utilitzat en la producció d'armes biològiques. També s'havia experimentat amb els presos de Texas. Al 1996 el Departament de Defensa va tenir de reconèixer que els soldats de la Guerra del Desert van ser exposats a agents químics.

A part dels 8.000 soldats que van rebre vacunes experimentals contra el botulisme, 400.00 soldats van estar exposats a radicacions d'urani a la guerra del Golf al 1991. El total de soldats al Golf va ser de 500.000.

Una gran quantitat de veterans sofreixen el que s'ha denominat com la “síndrome del Golf”: cansament, dolors musculars i pèrdua de memòria i els seus fills neixen amb malformacions.

AFGANISTAN

Al 2003 dos advocats denuncien que als pilots de l’Afganistan se'ls subministra amfetamines per a evitar la fatiga, en detriment de la seva capacitat de concentració.

EXPERIMENTS AMB NENS

Al 1990, es va experimentar amb 1.500 bebès negres i hispans de 6 mesos d'edat a Los Angeles. Era una vacuna contra el xarampió encara no autoritzada.

En els anys de la Guerra Freda es va experimentar amb nens deficients de Massachussets. Se'ls va donar per a menjar aliments radioactius.

A nens orfes amb VIH d’Illinois, Nova York, Maryland i Texas se'ls va subministrar fàrmacs experimentals contra la sida en els anys 90 del segle passat. Si el nen millorava, la prova era positiva; si el nen moria, la prova era negativa. Els diagnòstics oficials dels nens que morien eren pneumònia o enverinament a la sang. La majoria de nens eren llatins, negres o blancs pobres.

També s'ha sabut recentment que empreses de cinema d'Hollywood van utilitzar nens per a esbrinar la seva reacció davant escenes d'extrema violència.

EXPERIMENTS AMB DROGUES

Es tracta d'emprar LSD com agent químic paralitzant. De 1947 a 1958 s'experimenta amb 1.000 persones; a partir de llavors els experiments es fan a Europa i Extrem Orient.

Al 1965 comença el Projecte MKSEARCH, que estudia les reaccions humanes davant drogues psicodèliques. El projecte MKOFTEN, iniciat a l'any següent, tracta de comprovar els efectes toxicològics de certes drogues.

EXPERIMENTS AMB PRESOS

Al 1965 s'aplica dioxina als presos de la Presó Estatal de Holmesburg a Filadèlfia. La dioxina és un component cancerigen de l'Agent Taronja que s'estava utilitzant a Vietnam. S'estudien els casos que desenvolupen càncer.

EXPERIMENTS AMB MINORIES ÈTNIQUES

Al 1970 es dóna a conèixer l'existència d'armes “ètniques”, que actuen i eliminen col•lectius determinats.

Durant la Guerra Freda es va experimentar amb esquimals d’Alaska i negres amb baix nivell d'intel·ligència. Als esquimals se'ls va donar iode radioactiu per a estudiar el comportament de la tiroides en situació de fred extrem. A malalts de càncer de raça negra amb baix nivell d'intel·ligència se'ls va aplicar radicació per tot el cos a la facultat de Medicina de la Universitat de Cincinnati (Ohio).

EXPERIMENTS AMB MINERS

També estan afectats els miners que van treballar a mines d'urani, als quals es va subministrar medicaments radioactius.

LA SIDA

Al 1981 apareixen els primers casos de SIDA entre la comunitat homosexual de Nova York, Los Angeles i San Francisco. Tres anys abans s'havien fet proves amb una vacuna d'Hepatitis B, requerint especialment homes homosexuals promiscus.

EXPERIMENTS AMB ZONES DENSAMENT POBLADES

Que se sàpiga, almenys entre 1949 i 1969 s'han fet proves amb bacteris i virus en zones poblades.

Al 1950 es ruixa a San Francisco amb bacteris. Es tracta de veure la reacció de la població. Els casos de pulmonia es multipliquen. Al 1953 es ruixen amb Sulfur de Zinc-Cadmi zones de Winnipeg, St. Louis, Minneapolis, el Fort Wayne, la Vall del Monocacy a Maryland, i Leesburg, Virginia. Al 1953 es ruixa amb Marcescens Serratia i del Bacilus Glogigii a les ciutats de Nova York i San Francisco. Al 1955 es ruixa amb un bacteri a la Badia de Tampa, Florida, per a veure el seu efecte sobre la població. Al 1956 es ruixa amb mosquits amb febre groga a Badia de Tampa, Florida. Al 1966 es ruixa amb Bacillus subtilis al Metro de Nova York, podent afectar a un milió de persones. Al 1968 s'experimenta l'enverinament de l'aigua potable introduint productes químics en la xarxa d'aigua de Washington, D. de C.

Al 1977 es fa públic des del Senat que entre 1949 i 1969 van ser ruixades amb agents biològics fins a 239 zones poblades. Zones com San Francisco, Washington, D. de C., Centre-Oest d'EUA, Ciutat de Panamà, Minneapolis i St. Louis.