El divendres passat em vaig connectar amb un ordinador portàtil a la xarxa Wi-Fi al pis que visc a Figueres, i la meva sorpresa va ser que hi havia una vintena de xarxes sense fils operatives de veïns. Si això li sumem la xarxa interna Wi-Fi nostra, més els cinc telèfons mòbils que tenim, el meu, el de la meva dona, els de les nostres tres filles (quan no hi son les seves parelles), i un telèfon fix també amb connexió sense fils... Podeu comptar la quantitat de radiacions electromagnètiques que patim...
Però realment per qui sofrim és per el meu fill de deu mesos, que s’està menjant tota aquesta radiació sense tenir-ne cap culpa i és qui de veritat pot patir-ne les conseqüències.
Perquè hi ha varis estudis que alerten de la perillositat d’aquestes xarxes sense fils. I és que hi ha un augment desmesurat d’aquestes xarxes per tot arreu, xarxes ciutadanes Wi-Fi, xarxes a les biblioteques, als hotels, etc.
Fa uns anys va començar el debat sobre els efectes dels mòbils a la salut i es van prendre certes mesures com que de no posar antenes de telefonia prop de les escoles... Ara les escoles tenen xarxes Wi-Fi, i segons una organització anglesa les radiacions d’aquestes xarxes son quatre vegades superiors.
De moment els científics no es posen d’acord de quin nivell de radiació és la que podria perjudicar, però el que sí que sembla ser és que a qui realment pot afectar és als nens petits, perquè tenen un crani menys format i menys gruixut, els cervells dels nens absorbeixen més radiacions que els dels adults, i les xarxes Wi-Fi al ser més potents poden arribar a produir un escalfament del cervell, el que es coneix com a efecte microones.
Per això a Anglaterra, els sindicats de mestres i els científics que assessoren al govern han reclamat una moratòria en la instal•lació de nous equips. A Àustria el govern estudia prohibir la seva instal•lació a les escoles. A Alemanya el govern ha prohibit xarxes Wi-Fi prop dels centres escolars recomana als seus ciutadans que es connectin a Internet via cable i no a través d'una xarxa Wi-Fi, i que facin servir el telèfon de cable en comptes del mòbil.
Un estudi pel govern suec, afirma que la radiació mata les cèl.lules del cervell i augura que els nens d'avui poden patir demència senil quan tinguin cinquanta anys, però a banda d’aquests estudis, la preocupació dels científics descansa en les implicacions genètiques.
El meu fill que viu en una ciutat voltat de xarxes de ràdios, telèfons mòbils, Wi-Fi, i WiMAX (Worldwide Interoperability for Microwave Access), està subjecte a un camp electromagnètic un bilió de vegades més intens del que ho estaven els seus avis de petits. El nen no ha rebut la informació genètica que li permeti estar preparat per aquest nivell de radiacions i els resultats poden ser desastrosos per ell i pels seus descendents.
Segons un informe encarregat per la Unió Europea adverteix que, si no es prenen mesures, Europa s'enfronta a un futur incert: quan els nens d'avui es facin grans el Continent estarà poblat per ciutadans malalts i amb discapacitats intel•lectuals. Una societat on els seus individus tenen "una menor capacitat per pensar, jutjar, recordar coses, aprendre i controlar el seu comportament".
Fotografia del meu fill Aram, que viu totalment aliè a totes aquestes radiacions, no creieu que val la pena tenir-ho en compte...?
El problema de tot és això és convèncer-nos a nosaltres mateixos que aquestes microones, que no veiem ni sentim, poden ser perjudicials i aquests hàbits adquirits que potencien les empreses del sector podem corregir-los d’alguna manera, pensant que no fa pas tant temps ni existien.
La tecnologia sense fils s’està estenent de forma imparable i ràpida però està creant una dependència excessiva que potser hauríem d’evitar.
Però realment per qui sofrim és per el meu fill de deu mesos, que s’està menjant tota aquesta radiació sense tenir-ne cap culpa i és qui de veritat pot patir-ne les conseqüències.
Perquè hi ha varis estudis que alerten de la perillositat d’aquestes xarxes sense fils. I és que hi ha un augment desmesurat d’aquestes xarxes per tot arreu, xarxes ciutadanes Wi-Fi, xarxes a les biblioteques, als hotels, etc.
Fa uns anys va començar el debat sobre els efectes dels mòbils a la salut i es van prendre certes mesures com que de no posar antenes de telefonia prop de les escoles... Ara les escoles tenen xarxes Wi-Fi, i segons una organització anglesa les radiacions d’aquestes xarxes son quatre vegades superiors.
De moment els científics no es posen d’acord de quin nivell de radiació és la que podria perjudicar, però el que sí que sembla ser és que a qui realment pot afectar és als nens petits, perquè tenen un crani menys format i menys gruixut, els cervells dels nens absorbeixen més radiacions que els dels adults, i les xarxes Wi-Fi al ser més potents poden arribar a produir un escalfament del cervell, el que es coneix com a efecte microones.
Per això a Anglaterra, els sindicats de mestres i els científics que assessoren al govern han reclamat una moratòria en la instal•lació de nous equips. A Àustria el govern estudia prohibir la seva instal•lació a les escoles. A Alemanya el govern ha prohibit xarxes Wi-Fi prop dels centres escolars recomana als seus ciutadans que es connectin a Internet via cable i no a través d'una xarxa Wi-Fi, i que facin servir el telèfon de cable en comptes del mòbil.
Un estudi pel govern suec, afirma que la radiació mata les cèl.lules del cervell i augura que els nens d'avui poden patir demència senil quan tinguin cinquanta anys, però a banda d’aquests estudis, la preocupació dels científics descansa en les implicacions genètiques.
El meu fill que viu en una ciutat voltat de xarxes de ràdios, telèfons mòbils, Wi-Fi, i WiMAX (Worldwide Interoperability for Microwave Access), està subjecte a un camp electromagnètic un bilió de vegades més intens del que ho estaven els seus avis de petits. El nen no ha rebut la informació genètica que li permeti estar preparat per aquest nivell de radiacions i els resultats poden ser desastrosos per ell i pels seus descendents.
Segons un informe encarregat per la Unió Europea adverteix que, si no es prenen mesures, Europa s'enfronta a un futur incert: quan els nens d'avui es facin grans el Continent estarà poblat per ciutadans malalts i amb discapacitats intel•lectuals. Una societat on els seus individus tenen "una menor capacitat per pensar, jutjar, recordar coses, aprendre i controlar el seu comportament".
Fotografia del meu fill Aram, que viu totalment aliè a totes aquestes radiacions, no creieu que val la pena tenir-ho en compte...?
El problema de tot és això és convèncer-nos a nosaltres mateixos que aquestes microones, que no veiem ni sentim, poden ser perjudicials i aquests hàbits adquirits que potencien les empreses del sector podem corregir-los d’alguna manera, pensant que no fa pas tant temps ni existien.
La tecnologia sense fils s’està estenent de forma imparable i ràpida però està creant una dependència excessiva que potser hauríem d’evitar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada