Amb aquest article enceto un seguit de notícies sobre un dels gran perills que tenim com és la suplantació de la identitat i que no en donem prou importància.
La suplantació d'identitat ha ocorregut al llarg de tots els temps i tant es dóna al món virtual (Internet) com al món real.
Aqui transcric un article de MAYKA NAVARRO escrit al El Periódico de Catalunya sobre un assassinat ocorregut a Barcelona el 18 de febrer.
No existeix el crim perfecte, però María Ángeles Molina Fernández, de 40 anys --Angie per a tothom-- s'ho va creure i ho va intentar. Des del dia 12 de març aquesta dona està empresonada acusada d'assassinar, el 18 de febrer, Ana María Páez Capi- tán, de 35 anys, una dona trobada despullada i amb una bossa al cap en un apartament de Gràcia. Semblava un suïcidi, o fins i tot el fatídic resultat d'una arriscada pràctica sexual, però una complexa investigació policial acaba de revelar que la presumpta assassina va planificar durant mesos la mort de l'Ana amb una única finalitat: els diners. Feia dos anys que la detinguda suplantava la identitat de la seva víctima per contractar préstecs bancaris i assegurances de vida. Tot i l'acurat disseny de la seva coartada, els Mossos d'Esquadra la van destapar.
Convé tornar al mes de febrer, al dijous 21 de febrer. L'empleada de la neteja d'uns apartaments de lloguer per dies del número 36 del carrer de Camprodon va trobar aquell dia el cos nu d'una dona. El cadàver era al sofà. Tenia una bossa de plàstic al cap, fixada amb cinta aïllant i cap signe de violència aparent. L'autòpsia va revelar un detall desconcertant. Hi havia restes de semen a la boca i a la part exterior de la vagina. De dos homes diferents.
NOMÉS UNES BOTES
La titular del jutjat d'instrucció número 25, Elena Carasol Campillo, va tutelar les indagacions dels agents d'homicidis de la unitat de delictes contra les persones dels Mossos de Barcelona. Diverses coses van cridar l'atenció dels investigadors. A l'apartament, no hi van trobar ni un sol objecte personal de la víctima que permetés identificar-la. No hi havia ni la seva roba ni la seva documentació. Al costat del cos hi havia una perruca negra i unes botes. Algú es va endur la resta.
L'apartament estava llogat per tres dies, del 18 al 21 de febrer, a nom de la víctima. Els investigadors van comprovar que, tres dies abans, els pares i la parella de l'Ana havien denunciat la seva desaparició en una comissaria dels Mossos. Els familiars van identificar el cadàver i els investigadors van començar a indagar en la seva vida.
Feliç, reservada, responsable i extremadament creativa, l'entorn afectiu de la víctima va rebutjar la hipò- tesi del suïcidi i va mostrar dubtes raonables davant la possibilitat que l'Ana fos capaç de portar d'amagat una doble vida.
LES CENDRES DE LA MARE
Aviat, una persona va centrar l'atenció dels agents: l'Angie. Va treballar durant anys amb la víctima en una empresa tèxtil i el dia de la seva desaparició l'Ana va dir a la seva parella que soparia amb la seva amiga. Tot i que ja no treballaven juntes, conservaven la relació i es veien de tant en tant.
En les seves primeres declaracions davant els Mossos, l'Angie va admetre que havia parlat pel mòbil amb l'Ana el dimarts de la desaparició, però que no la va veure. I va exposar la seva coartada. No podia haver quedat amb la seva amiga perquè precisament aquell dia tornava en cotxe des de Saragossa. Venia de recollir les cendres de la seva mare.
Les hores prèvies a la seva desaparició, la víctima havia extret una important quantitat de diners d'un dels seus comptes corrents. Els investigadors van concretar l'hora i van revisar les imatges de les càmeres de seguretat de l'oficina. Cap de les dones que van entrar aquell dia en aquell banc s'assemblava a Ana Páez, però destacava una atractiva dona amb una melena negra repentinada excessivament, com si portés una perruca, similar, per cert, a la trobada al costat del cadàver.
Van mostrar la imatge de la dona al company de la víctima i va assegurar que no era l'Ana, però que s'assemblava molt a l'Angie. L'amiga de la seva nòvia a qui ell havia vist per primer i últim cop en l'enterrament.
Aquí els investigadors devien arribar en aquell punt en què no quadra res, en què convé començar de zero i en què es té la sensació d'enfrontar-se a un complex homicidi en què l'assassí no havia posat les coses gens fàcils. A aquestes altures de la investigació, dues preguntes clau continuaven sense resposta: ¿qui devia voler matar l'Ana, i per què?
L'horror de les estadístiques s'entesta a demostrar que principalment es mata per diners i per amor. A l'Ana, els que se l'estimaven, els que se l'estimen, se l'estimen de veritat, amb amor del bo. Els investigadors d'homicidis de Barcelona sostenen davant la jutge que l'Angie va matar la seva amiga moguda només per l'ambició i els diners.
L'Angie feia dos anys que es desdoblava en l'Ana. Suplantant la seva identitat, va contractar diversos préstecs i assegurances de vida. Es feia passar per l'Ana i firmava com a Ana. No va tenir cap dificultat a obtenir préstecs bancaris de més de 20.000 euros i a firmar assegurances de vida en què nomenava beneficiària una tercera dona, aliena a la trama. Segons el que s'ha vist fins ara, l'Angie no hauria tingut cap inconvenient a assumir la identitat d'aquesta persona per cobrar les pòlisses de vida, un cop morta l'Ana.
Hi va haver un moment en què --sempre presumptament-- va decidir matar l'Ana. I va començar a planificar el crim i la seva coartada. Es va citar amb la seva amiga per sopar. Aquell mateix matí, es va posar la perruca negra i va tornar a fer d'Ana per llogar l'apartament per tres nits. Després va anar a una casa de prostitució masculina de Barcelona amb la qual ja havia contactat per telèfon per contractar els serveis de dos homes. No va permetre que la toquessin. Va extreure dos recipients de farmàcia i els va demanar que ejaculessin a dins. Avesats a les excentricitats d'algunes clientes, no van preguntar per què volia el semen aquella misteriosa dona.
CENDRES MATERNES Ara sí que se sap. Aquell dimarts, l'Angie es va citar amb l'Ana a l'apartament de Grà- cia. Abans, la dona va tenir temps d'anar i tornar de Saragossa on, efectivament, va recollir les cendres de la seva mare.
De tornada a Gràcia, les dues dones van sopar juntes. L'assassina va adormir la seva víctima i va modificar l'escena. Va estirar l'Ana al sofà i la va despullar, però no li va treure les joies. Va col.locar semen dels dos gigolós a la boca i a la vagina de la dona, per separat, i li va lligar una bossa de plàstic al cap, que va segellar amb cinta aïllant per provocar que la jove morís per asfíxia. Va netejar l'apartament i es va endur la roba de l'Ana. ¿Què pretenia? Només ella ho sap, però se sospita que pretenia que els investigadors dubtessin entre el suïcidi, la violació o una orgia sexual. Unes línies de treball que ni es van arribar a plantejar seriosament. Aliena al dolor, sense remordiments, i actuant, un cop més, com altres assassins, va assistir a l'enterrament de la seva víctima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada