divendres, 17 de febrer del 2006

Copyleft i Denúncia a Frikipedia


Com sempre la SGAE fent amics, transcric una notícia escrita al El
País
per Mercè
Molist
el dia 16-02-2006:




L'associació cultural La Dinamo va guanyar un judici davant la SGAE,
que li exigiria pagar drets d'autor per la música que es programava en
aquesta associació. El jutge va concloure que aquesta música era
copyleft, lliure de pagament de drets d'autor, fent un precedent a
l'incloure per primera vegada en una sentència espanyola el terme
copyleft. La SGAE recorrerà.



Un altre front per a l'entitat se situa a Brussel·les. La Comissió
Europea ha obert un expedient per a investigar les pràctiques
monopolísticas de la Confederació Internacional de Societats d'Autors
i Compositors, el membre dels quals a Espanya és la SGAE. Segons
Brussel·les, alguns aspectes dels contractes de cessió de drets de
música per a Internet, cable o satèl·lit infringeixen la prohibició de
pràctiques restrictives, especialment l'obligació per als autors de
transferir els seus drets només a la societat del seu país.



Segons Pedro Farré, director de Relacions Institucionals de la
Societat General d'Autors i Editors (SGAE), aquesta afirmació és
falsa: "Nosaltres tenim a autors cubans, argentins, brasilers. No
existeix tal hermetisme de fronteres ni situació d'abús". La Comissió
ha recomanat la creació d'una llicència única europea per a la
descàrrega de música en Internet, una mica que no satisfà a Farré:
"Fica en el mateix sac tot tipus de productes, inclosa la cultura.
Minvarà la diversitat cultural i només beneficiarà a les cultures
preponderants, especialment l'anglosaxona".



Denúncia a Frikipedia



D'altra banda, Farré ha assegurat a Ciberp@ís que retirarà la demanda
contra l'autor de la Frikipedia, "si retira aquests continguts
d'Internet, es retracta i demana disculpes". La setmana passada, la
SGAE va demandar a aquesta web satírica per al·ludir al nom de
l'entitat en termes que qualifica de difamatoris.



La Frikipedia va néixer com una paròdia de l'enciclopèdia digital
Wikipedia. La seva definició de la SGAE era, segons Farré, "una
clamorosa difamación". AL rebre la demanda, l'autor de la web la va
tancar i va demanar ajuda econòmica a la comunitat internauta, per a
sufragar-se un advocat. Más de 200 webs van secundar una campanya de
suport.



Farré afirma que aquesta campanya no ha influït en la decisió de
retirar la demanda, si es compleixen les seves condicions, i qualifica
a les seves instigadores de "grup no ampli d'internautes, sense un
mínim rigor intel·lectual, quatre persones que odien la nostra
organització, perquè és eficaç defensant els drets dels seus socis".



El clima entre aquest sector internauta i la SGAE està cada vegada més
enrarit, prova d'això són els insults o les pintades aparegudes en la
façana de la seu de l'entitat. "La policia està pendent d'aquest
moviment perquè no sabem quantes persones hi ha darrere".



També, un programador ha descobert que el sistema d'enviament de
comentaris de la web de la SGAE té un filtre que bloqueja paraules
malsonants, entre elles el nom del sistema operatiu lliure Linux.
Farré ho qualifica de "anècdota ridícula. Fa cinc anys, quan varem fer
aquest filtre, Linux s'associava a moviments alternatius i a insults.
Oblidàrem retirar-la, però es retirarà".








Segons sermbla a la web Frikipedia es podien llegir coses com: "Siempre
Ganamos Algunos Euros" o "Sociedad
de Gangsters Atracadores y Estafadores", és clar,
massa greus per a permetre-ho...



S'està fent una campanya a Internet iniciada per El
blog de Loretahur
per tal de recolzar a Frikipedia mitjançant
aquesta imatge (creada per DonkeyG5).

dimecres, 15 de febrer del 2006

La fotografia més cara del món


Aquesta és la fotografia més cara del món, n'han pagat 2,9 milions de
dòlars (2,4 milions d'euros), es titula l'estany i va ser presa per
l'artista nord-americà Edward Steichen al 1904 .




 



Hi ha gent que no sap que fer-ne dels diners...

dissabte, 11 de febrer del 2006

World Press Photo of the Year 2005


Aquesta és la fotografia guanyadora del World Press Photo de l'any 2005,
com sempre impactant.
Concretament es tracta d'una mare i el seu fill
en un centre d'alimentació a Tahoua, Nigeria.
L'autor de la
fotografia és Finbarr O'Reilly, Canada, Reuters.






Finbarr O'Reilly, Canada, Reuters. Mother and child at emergency feeding center, Tahoua, Niger, 1 August



Una altre de les fotografies guanyadores, de Todd Heisler, USA, Rocky
Mountain News, que s'observa com treuen un taüt de dintre d'un avió amb
un soldat nord-americà mort.






Todd Heisler, USA, Rocky Mountain News. Honoring fallen US Marines: 2nd Lt. James Cathey's body arrives at Reno Airport



Aquesta fotografia de Chris Hondros, USA, Getty Images, es pot veure una
nena iraquiana plorant pels seus pares morts per soldats nord-americans.






Chris Hondros, USA, Getty Images. Young girl grieves her parents killed by US patrol, Tal Afar, Iraq, 18 January



I per últim aquesta fotografia d'un nen treballant en una empresa tèxtil
a Bangladesh.






G. M. B. Akash, Bangladesh. Child labourer in a textile factory, Banglades



Les fotografies guanyadores les podeu veure a la web de World
Press Photo
, que estan publicades a la galeria dels guanyadors
d'aquesta edició 2006
.

diumenge, 29 de gener del 2006

Un altre cas de David contra Goliat


Un altre cas de David contra Goliat... o com fer desapereixer quelcom
molest...




En 1997 registré el dominio deusto.com. Ahora viene Planeta Agostini,
propietaria de Ediciones Deusto, y mediante sus abogados me envía
cartas y burofaxes diciendo que les transfiera el dominio porque
tienen la marca "deusto" registrada. Ellos registraron la marca en el
2002 (repito, el dominio lo registré en 1997), y el dominio ha estado
aumentando, con mucho trabajo y esfuerzo, en visitas y en contenido
durante 8 años y medio, con más de 1250 relatos publicados y 3300
subscriptores al boletín de noticias. Hasta la semana pasada recibía
80000 visitantes únicos mensuales.
Me han puesto una demanda
ante la WIPO, han contratado a un importante bufete de abogados de
Madrid, y me han suspendido el dominio, con lo que mis visitantes han
desaparecido y mi sitio ha bajado estrepitosamente en Google.
Deusto
es el nombre de un barrio de Bilbao, de la Universidad de Deusto (http://deusto.es),
de una ferretería, de una consultora, de una panadería, etc.
¿
Es esto justo ? ¿ Me van a quitar el dominio sólo porque tienen más
dinero para pagar a los abogados ?
El contenido del sitio lo podéis
ver todavía en http://literatura-digital.com.
Espero que no registren esa marca también mañana y me lo quiten ......
Por
cierto, Planeta no tiene ni deusto.es, ni deusto.net, ni deusto.org. Y
deusto.biz y deusto.info no están siquiera registrados. ¿ No será que
lo que les interesa no es el nombre sino mis visitantes sin tener que
pagar a cambio ? ¡ No, que va, como va a ser eso, que cosas se me
ocurren, lo que quieren es proteger su marca .... ! (¿será entonces
que mi amigo Luis, que vive en Deusto, les pertenece ?)



Me tengo que leer otra vez lo de David y Goliat, no recuerdo si Goliat
usó abogados .......



Si quieres opinar, darme la razón o se te ocurre cómo ayudarme, visita http://minilobo.com
y deja un comentario, por favor. Y si eres un emprendedor y te gusta
soñar, mejor tómate el día libre.



Eduardo Perez Orue (el del dominio suspendido)
http://minilobo.com
minilobo@gmail.com


Accés gratuït via Internet a dos diccionaris


Segons publica l'actualitat
de gencat.net
, s’ha donat accés gratuït a dos diccionaris en català,
concretament el Diccionari
Multilingüe castellà-anglès-francès-alemany
, que
tant serveix per buscar definicions en català com per traduccions a als
idiomes esmentats, i DIDAC
Diccionari de Català
, que és un diccionari pensat per a
l'aprenentatge del català a l'escola primària i al primer cicle de
secundària.



Els diccionaris pertanyen al Grup
Enciclopèdia Catalana
i han estat finançats amb fons públics.

diumenge, 22 de gener del 2006

Google es nega a revelar les recerques dels seus usuaris


El govern nord-americà va requerir a Google que revelés els termes de
recerca dels seus usuaris, amb l’excusa d’investigar quins operadors
permeten que els nens vegin pornografia (en realitat ho ha demanat tant
a Google com a Microsoft, Yahoo i America Online que lliurin la seva
base de dades amb milions de registres de les recerques que efectuen els
seus usuaris), però ha transcendit que Google s’hi ha negat i ara el
govern de Bush ho ha denunciat davant de la Cort Suprema dels Estats
Units.



Entre la nova llei sobre la retenció de dades i ara això, al final el
terme privacitat o intimitat deixarà d'existir. És veritat que a
Internet és massa senzill accedir a la pornografia, tant que la trobes
sense buscar-la i te la passen pels morros sense demanar-la... S'hauria
de buscar un sistema per evitar l'accés dels menors, però d'aquí a
demanar les cerques que fem els usuaris de Google i altres buscadors
n'hi ha un bon tros...

Què és un troll?



Un «troll» d'Internet és el (normalment és “ell”) que sent plaure al
sembrar discòrdia en Internet. Intenta iniciar discussions i ofendre a
la gent.



Els trolls veuen els serveis de comunicacions d'Internet com llocs
adequats per al seu extravagant joc. Per alguna raó, no «capten» que
fereixen a gent real. Per a ells, els altres usuaris d'Internet no són
del tot humans, sinó una espècie d'abstracció digital. Com a resultat,
no senten cap tipus de pena pel dolor que infligeixen. De fet, com més
gran sigui el sofriment que causen, major és el seu assoliment (tal
com ho veuen ells). De moment, el relatiu anonimat de la xarxa permet
que floreixin els trolls.



Els trolls són completament insensibles a les crítiques (constructives
o no). No pots negociar amb ells; no pots fer-los sentir vergonya o
compassió; no pots raonar amb ells. No se'ls pot fer sentir
remordiments. Per alguna raó, els trolls no senten que estiguin
obligats a seguir les normes de cortesia o responsabilitat social.
Potser això soni inconcebible. Potser pensa «Sens dubte haurà alguna
cosa que pugui escriure que els faci canviar». Però un autèntic troll
no pot ser canviat mitjançant meres paraules




He copiat un fragment d'un article publicat per Timothy
Campbell
en anglès i que he trobat traduït al castellà a http://cronopios.net/,
tot i que de moment no tinc en aquest web cap problema amb els trolls,
qualsevol dia en pot aparèixer un mitjançant els comentaris que estan
oberts a tothom, per això qualsevol comentari que vegi que està escrit
amb mala fe, amb insults o que atempta contra la dignitat humana,
senzillament els esborraré...



Podeu llegir l'article sencer en castellà a la traducció
de Cronopios.net
.

dimecres, 21 de desembre del 2005

Morts per la pol·lució i espies americans


Avui m’ha caigut a les mans un diari d’aquests gratuïts, concretament “
20 minutos
”, hi he llegit dos notícies sorprenents, bé en realitat no
sorprenen sobretot la segona.



La primera deia que moren tres vegades més persones per la pol·lució
(10.000 persones l’any a Espanya) que en accidents de transit... llavors
tants radars, carnet per punts, etc, etc. Perquè no actuen amb la
mateixa duresa a qui contamini?



Això ho ha dit la ministra de "Medio Ambiente", també ha dit que
redacten una nova llei perquè la vigent és del 1972! Ja es poden posar
les piles.



La segona és sobre els EUA, que després que Bush admetés que espia als
ciutadans sense cap ordre judicial i que seguirà fent-ho... doncs es veu
que investigava mitjançant agents infiltrats associacions de defensa
dels animals, defensa de la natura (per ex.
Greenpeace
), grups vegetarians etc. Tots sospitosos de terrorisme. (Si has
vist la pel·licula
Fahrenheit 9/11
de
Michael Moore
, ja en parla d'agents infiltrats en grups "sospitosos").



 


Acabat d’aprovar per el Parlament Europeu la retenció de dades de les
comunicacions, s’ha de recordar que els EUA, fa anys que mitjançant la
NSA espia tot el que corre per Internet mitjançant uns “sniffers”,
segurament no tardaran en trobar aquesta pàgina i posar-la a la llista
negra de sospitosos per terrorisme, espero que no passi com ja ha
ocorregut a persones que escrivien en blocs que no agradaven als EUA i
s’han trobat que al viatjar als Estats Units no les han deixat entrar.

dijous, 15 de desembre del 2005

El parlament Europeu ha aprovat la retenció de dades de telefonia i Internet.


Com era d’esperar el parlament Europeu ha aprovat la retenció de dades
de telefonia i Internet.



En principi només es podran utilitzar les dades per lluitar contra
delictes de terrorisme o bandes organitzades i no el contingut, sinó les
dades dels interlocutors i, com ja vaig comentar, l’hora, durada i llocs
de procedència i destinació de les trucades (sobretot important en els
mòbils que es guardaran les dades d’on es localitza el terminal al
realitzar la trucada), números d’IP en les comunicacions d’Internet i
identificador de l’aparell en el telèfon mòbil.



I qui pagarà els costos? Doncs nosaltres, com sempre.

divendres, 2 de desembre del 2005

Els països de la UE retindran les dades de les comunicacions telefòniques i electròniques


Tot i les signatures recollides i les queixes en contra, els ministres
de l'Interior de la UE van arribar aquest divendres a un acord sobre la
retenció de dades de comunicacions telefòniques i electròniques (per ex.
els correus electrònics) en la lluita contra el terrorisme.



Aquesta pràctica, que encara ha de ratificar el Parlament Europeu, serà
obligatòria a partir de la segona meitat de 2007, tot i que es podrà
aplicar abans, i permetrà saber qui ha fet una trucada i a qui, el lloc
de procedència i la seva durada, però no el contingut, que seguirà
subjecte a la decisió de l'autoritat judicial.



Es calcula que el cost de la retenció de dades rondarà entre un i quatre
milions d’euros que, és clar, haurem de pagar els consumidors...



El període en que es retindran les dades varia entre 6 i 24 mesos i
deixa als estats que puguin retenir-les més temps si ho desitgen, hi ha
països que les volen retenir fins a 15 anys!



Les dades a retenir són els números de telèfon d'origen i destinació;
els noms i adreces de les persones que truquen i les que reben les
trucades, així com el servei telefònic utilitzat (fixe, mòbil o trucades
a través d'Internet), inclús les dades de les trucades perdudes.



En el cas dels telèfons mòbils, s'afegeix l'identificador de l'equip i
la localització geogràfica des d'on es realitza la trucada, i per a
Internet les adreces IP dinàmica i estàtica assignades pel proveïdor
d'accés a la connexió; el nom i adreça de l'usuari i les dades sobre
l'hora, data i durada d'una comunicació.



Llegiu l'article "La
retenció de dades no és la solució
" que parla sobre
aquest tema...