Robatoris en pisos 2 - El serraller

En l'article Robatoris en pisos vaig explicar el sistema que utilitzen els lladres per entrar en pisos. Quan arriba el propietari moltes vegades es troba que no pot accedir al pis perquè el pany s'ha quedat bloquejat.

Solució: Avisar el manyà o serraller d'urgència.

Definició de serraller d'urgència*: Persona sense escrúpols que aprofitant-se d'una situació d'urgència et roba de forma legal. *(En la majoria de casos que m'he trobat)

Un cas que he viscut aquests dies ha estat la gota que ha fet vessar el vas i per això escric aquest article.
El fet és que van entrar a robar pel sistema de trencament del pany descrit anteriorment amb la mala sort que hi havia un àvia dins de casa. Els lladres al sentir-se descoberts van marxar i no van poder endur-se res. L'ensurt que es va endur l'àvia no li treu ningú.

Amb els nervis l'àvia no podia obrir la porta de casa seva i aconsellada pel veïns va trucar a un manyà.

Quan va arribar el manyà d'urgència (que per la fila que fan semblen ex-lladres rehabilitats), l'àvia ja estava més tranquil·la i havia pogut obrir la porta, però és que el manyà va tardar més d'una hora!

Però és clar, tenia que cobrar el servei i amb molt de tacte li va preguntar a l'àvia si sabia quan li costaria, la resposta va ser: "M'han dit que 70 euros".

Nooo...- Va respondre el serraller - 70 euros és pel servei d'urgència!

Va fer comptes i el preu final: més de 300 euros! (I això que era un dia laborable)

Justet va anar que no va tenir que venir una ambulància per endur-se la pobre àvia (plorant tota l'estona). Aquest cop definitivament l'acabaven de robar!!

I és que tot i avisar a una empresa de serrallers de la guia telefònica del poble, el que va venir, segons va dir estava a casa seva, i vivia a uns 100 km., quan el van trucar pel servei urgent. Llavors compta el preu per quilòmetre (39,4 eur els primers 15 més 55 cèntims per km. la resta) més el temps que va tardar (76,2 eur hora o fracció), més el servei urgent en hora laborable (68,3 eur) i l'IVA (16%).

A la fotografia es pot veure el fulletó amb les tarifes.

Sort que no era un servei nocturn (que per cert consideren nocturn fins a dos quarts de deu del matí) ni festiu.

Però el que més em va emprenyar és que vingués de tant lluny, perquè jo mateix he pogut comprovar com sempre vénen d'una població allunyada d'on truques. Si truques del Bages, vénen del Barcelonès, si truques de l'Anoia vénen del Berguedà.
Pel que, o bé s'inventen la procedència o l'empresa té treballadors repartits pel territori i envia el que està més lluny.

Consells en el cas de trobar-se el pany bloquejat: si es té assegurança, trucar i que ho gestionin ells, és la millor opció.

Si han partit el cilindre del pany pel sistema descrit en l'article Robatoris en pisos, intentar posar el fragment trencat al seu lloc i obrir amb la clau i si els lladres s'han emportat el fragment del cilindre, provar amb un tornavís per fer girar el mecanisme.

Si tot això no resulta i és en horari laborable, anar al fuster o serraller del barri que amb un preu més raonable obriran la porta i t'arreglaran el pany.

El serraller d'urgència sempre en última opció i preparant la targeta de crèdit per a treure diners al caixer més pròxim, et poden cobrar de 300 a 600 euros.

Perdre el DNI et pot destrossar la vida

Transcric (traduït) una altre notícia sobre la suplantació d'identitat, aquest cop ocorregut a València i publicat a Levante-EMV.com

Una dona de València a qui li havien robat el seu carnet d'identitat, ha estat víctima d'una estafa econòmica i personal. Una altra dona ha suplantat la seva personalitat i amb el seu DNI ha finançat importants compres i ha arribat ha protagonitzar dos matrimonis de conveniència que li han reportat importants beneficis. Ara, la financera li reclama a la denunciant tots els impagats i no pot casar-se mentre no es resolgui el problema en el Registre Civil.

José Parrilla, València

Poca gent es preocupa de la pèrdua o el robatori del DNI més enllà del trastorn que suposa haver de tornar a una oficina de la policia a renovar el document. És més, gairebé ningú no posa una denúncia davant de la policia perquè quedi constància d'aquest robatori si no és perquè amb el DNI van perdre telèfons, claus, targetes de crèdit etc. La realitat, tanmateix, indica que si aquest carnet cau a les mans d'uns delinqüents professionals, el problema pot ser molt gras. A una veïna de València, per exemple, li van robar la targeta d'identitat i els lladres han obert un compte bancari al seu nom, han finançat importants compres que després li han reclamat a ella i fins i tot han celebrat matrimonis de conveniència que impedeixen que ara ella pugui casar-se amb el seu nuvi. Tot un embolic que, encara que es resolgui finalment, li ha destrossat la vida.

Aquest cas concret, que està sent instruït als jutjats de Picassent, té com a protagonista a una jove de València, el nom de la qual prefereix ocultar, que el setembre de 2006 "va perdre o li van robar" el DNI. Segons la seva advocada, Pilar Jove, la dona va renovar el document i no li va donar més importància a l'assumpte fins que va començar a tenir notícies de bancs, jutjats etc.
Un dia la van cridar del Registre Civil, explica Jove, per comunicar-li que no podia casar-se per segona vegada, tota una sorpresa per a la dona perquè, encara que té nuvi formal, mai no es va decidir a passar per l'altar. Llavors es va assabentar que ella, o més ben dit, una persona que usava el seu DNI i suplantava la seva personalitat, s'havia casat en una parròquia de Picassent i dies després en una altra de Lliria. I clar, quan els papers van arribar al Registre Civil van pensar que estaven davant d'un cas de poligàmia.

Diners en efectiu
Fetes les corresponents reclamacions, l'afectada va saber també, segons l'advocada, que la seva suplantadora havia organitzat dos casaments de conveniència amb dos subsaharians que van ser localitzats i van confessar que havien pagat entre 4.000 i 5.000 euros per l'enllaç. Com que els papers de l'església tarden uns dies a arribar al jutjat van tenir temps de fer un segon casament.
Afortunadament, l'afectada ha pogut desfer almenys un dels casaments concretament al religiós. N'hi ha prou amb fer una "anul·lació de partida sacramental". Però el problema és en el Registre Civil, que exigeix un procés judicial per tornar a la normalitat, de manera que si un dia d'aquests l'afectada volgués casar-se amb el seu nuvi simplement no podria.
No contents amb això, la suplantadora, sempre segons la lletrada Pilar Jove, va obrir un compte bancari amb el DNI del valenciana i va falsificar una nòmina i un contracte de treball amb les seves dades. Després se'n va anar a un concessionari i va comprar una moto de gran cilindrada que va finançar amb la documentació que havia falsificat. I finalment va contactar amb un conegut i li va vendre la moto per un preu inferior per recuperar diners en efectiu.
Lògicament, quan la financera va anar a cobrar la primera lletra, va trobar el compte bancari a zero i va reclamar a la titular oficial, que va saber d'una nova estafa a compte de seu mai ben valorat DNI.
L'operació es va repetir amb un ordinador i amb altres compres, diu la seva advocada, que assegura que només el cas de la moto li suposa ja unes càrregues, entre demores, impagats etc., de 22.000 euros.
Com a súmmum dels mals, la suplantadora ha realitzat algun empadronament fals i ha alterat el cens electoral, de manera que l'afectada ha tingut problemes per votar en les últimes eleccions.

Investigació en marxa
El cas està sent investigat per un jutjat de Picassent, però segons Pilar Jove, la situació no es resoldrà totalment fins que no aparegui la suplantadora i els seus companys. La Policia ha interrogat els immigrants que van pagar pels casaments de conveniència i l'home a qui li van vendre la moto, mai millor dit, però les dades facilitades no han estat suficients per a la seva localització. També s'investiguen les trucades realitzades a través de telèfons contractats, com no podia ser de cap altra manera, a nom de la denunciant; i els habitatges on s'han formalitzat els empadronaments, tot un maremàgnum de dades que a aquesta dona no li resolen el greu problema que s'ha creuat a la seva vida simplement per perdre o deixar-se robar el seu Document Nacional d'Identitat.

CRIM PERFECTE - Els perills de l'usurpació d'identitat

Amb aquest article enceto un seguit de notícies sobre un dels gran perills que tenim com és la suplantació de la identitat i que no en donem prou importància.

La suplantació d'identitat ha ocorregut al llarg de tots els temps i tant es dóna al món virtual (Internet) com al món real.

Aqui transcric un article de MAYKA NAVARRO escrit al El Periódico de Catalunya sobre un assassinat ocorregut a Barcelona el 18 de febrer.

No existeix el crim perfecte, però María Ángeles Molina Fernández, de 40 anys --Angie per a tothom-- s'ho va creure i ho va intentar. Des del dia 12 de març aquesta dona està empresonada acusada d'assassinar, el 18 de febrer, Ana María Páez Capi- tán, de 35 anys, una dona trobada despullada i amb una bossa al cap en un apartament de Gràcia. Semblava un suïcidi, o fins i tot el fatídic resultat d'una arriscada pràctica sexual, però una complexa investigació policial acaba de revelar que la presumpta assassina va planificar durant mesos la mort de l'Ana amb una única finalitat: els diners. Feia dos anys que la detinguda suplantava la identitat de la seva víctima per contractar préstecs bancaris i assegurances de vida. Tot i l'acurat disseny de la seva coartada, els Mossos d'Esquadra la van destapar.
Convé tornar al mes de febrer, al dijous 21 de febrer. L'empleada de la neteja d'uns apartaments de lloguer per dies del número 36 del carrer de Camprodon va trobar aquell dia el cos nu d'una dona. El cadàver era al sofà. Tenia una bossa de plàstic al cap, fixada amb cinta aïllant i cap signe de violència aparent. L'autòpsia va revelar un detall desconcertant. Hi havia restes de semen a la boca i a la part exterior de la vagina. De dos homes diferents.

NOMÉS UNES BOTES
La titular del jutjat d'instrucció número 25, Elena Carasol Campillo, va tutelar les indagacions dels agents d'homicidis de la unitat de delictes contra les persones dels Mossos de Barcelona. Diverses coses van cridar l'atenció dels investigadors. A l'apartament, no hi van trobar ni un sol objecte personal de la víctima que permetés identificar-la. No hi havia ni la seva roba ni la seva documentació. Al costat del cos hi havia una perruca negra i unes botes. Algú es va endur la resta.
L'apartament estava llogat per tres dies, del 18 al 21 de febrer, a nom de la víctima. Els investigadors van comprovar que, tres dies abans, els pares i la parella de l'Ana havien denunciat la seva desaparició en una comissaria dels Mossos. Els familiars van identificar el cadàver i els investigadors van començar a indagar en la seva vida.
Feliç, reservada, responsable i extremadament creativa, l'entorn afectiu de la víctima va rebutjar la hipò- tesi del suïcidi i va mostrar dubtes raonables davant la possibilitat que l'Ana fos capaç de portar d'amagat una doble vida.

LES CENDRES DE LA MARE
Aviat, una persona va centrar l'atenció dels agents: l'Angie. Va treballar durant anys amb la víctima en una empresa tèxtil i el dia de la seva desaparició l'Ana va dir a la seva parella que soparia amb la seva amiga. Tot i que ja no treballaven juntes, conservaven la relació i es veien de tant en tant.
En les seves primeres declaracions davant els Mossos, l'Angie va admetre que havia parlat pel mòbil amb l'Ana el dimarts de la desaparició, però que no la va veure. I va exposar la seva coartada. No podia haver quedat amb la seva amiga perquè precisament aquell dia tornava en cotxe des de Saragossa. Venia de recollir les cendres de la seva mare.
Les hores prèvies a la seva desaparició, la víctima havia extret una important quantitat de diners d'un dels seus comptes corrents. Els investigadors van concretar l'hora i van revisar les imatges de les càmeres de seguretat de l'oficina. Cap de les dones que van entrar aquell dia en aquell banc s'assemblava a Ana Páez, però destacava una atractiva dona amb una melena negra repentinada excessivament, com si portés una perruca, similar, per cert, a la trobada al costat del cadàver.
Van mostrar la imatge de la dona al company de la víctima i va assegurar que no era l'Ana, però que s'assemblava molt a l'Angie. L'amiga de la seva nòvia a qui ell havia vist per primer i últim cop en l'enterrament.
Aquí els investigadors devien arribar en aquell punt en què no quadra res, en què convé començar de zero i en què es té la sensació d'enfrontar-se a un complex homicidi en què l'assassí no havia posat les coses gens fàcils. A aquestes altures de la investigació, dues preguntes clau continuaven sense resposta: ¿qui devia voler matar l'Ana, i per què?
L'horror de les estadístiques s'entesta a demostrar que principalment es mata per diners i per amor. A l'Ana, els que se l'estimaven, els que se l'estimen, se l'estimen de veritat, amb amor del bo. Els investigadors d'homicidis de Barcelona sostenen davant la jutge que l'Angie va matar la seva amiga moguda només per l'ambició i els diners.
L'Angie feia dos anys que es desdoblava en l'Ana. Suplantant la seva identitat, va contractar diversos préstecs i assegurances de vida. Es feia passar per l'Ana i firmava com a Ana. No va tenir cap dificultat a obtenir préstecs bancaris de més de 20.000 euros i a firmar assegurances de vida en què nomenava beneficiària una tercera dona, aliena a la trama. Segons el que s'ha vist fins ara, l'Angie no hauria tingut cap inconvenient a assumir la identitat d'aquesta persona per cobrar les pòlisses de vida, un cop morta l'Ana.
Hi va haver un moment en què --sempre presumptament-- va decidir matar l'Ana. I va començar a planificar el crim i la seva coartada. Es va citar amb la seva amiga per sopar. Aquell mateix matí, es va posar la perruca negra i va tornar a fer d'Ana per llogar l'apartament per tres nits. Després va anar a una casa de prostitució masculina de Barcelona amb la qual ja havia contactat per telèfon per contractar els serveis de dos homes. No va permetre que la toquessin. Va extreure dos recipients de farmàcia i els va demanar que ejaculessin a dins. Avesats a les excentricitats d'algunes clientes, no van preguntar per què volia el semen aquella misteriosa dona.

CENDRES MATERNES Ara sí que se sap. Aquell dimarts, l'Angie es va citar amb l'Ana a l'apartament de Grà- cia. Abans, la dona va tenir temps d'anar i tornar de Saragossa on, efectivament, va recollir les cendres de la seva mare.
De tornada a Gràcia, les dues dones van sopar juntes. L'assassina va adormir la seva víctima i va modificar l'escena. Va estirar l'Ana al sofà i la va despullar, però no li va treure les joies. Va col.locar semen dels dos gigolós a la boca i a la vagina de la dona, per separat, i li va lligar una bossa de plàstic al cap, que va segellar amb cinta aïllant per provocar que la jove morís per asfíxia. Va netejar l'apartament i es va endur la roba de l'Ana. ¿Què pretenia? Només ella ho sap, però se sospita que pretenia que els investigadors dubtessin entre el suïcidi, la violació o una orgia sexual. Unes línies de treball que ni es van arribar a plantejar seriosament. Aliena al dolor, sense remordiments, i actuant, un cop més, com altres assassins, va assistir a l'enterrament de la seva víctima.

Robatoris en pisos

Des de ja fa bastants anys algú va descobrir que els panys de les portes que utilitzen el sistema de cilindre (o bombí) tenien un punt feble (molt feble) que consisteix en que es parteixen molt fàcilment per la meitat.
Com es pot veure en aquesta fotografia a la part central hi ha una peça mòbil i a sota el forat per on s'introdueix el cargol de subjecció.
Només cal donar un cop a un dels extrems perquè es trenqui per la meitat deixant accessible la part mòbil que permet obrir el pany amb un simple tornavís.

El que abans només coneixien alguns lladres, ara s'ha generalitzat i hi ha moltes bandes organitzades que solen venir d'altres països només amb la finalitat d'explotar aquest punt feble de les portes dels pisos per accedir i robar.

Aquest pany també es coneix pel nom de perfil europeu i aquí es pot veure com queda un cop trencat.

Últimament els constructors han començat a posar uns panys més reforçats, blindant el cilindre.

Però no ha estat una protecció gaire efectiva perquè com es pot veure amb una eina que faci pressió aconsegueixen sense gens de dificultat trencar el blindatge i accedir al bombí.

Amb aquest article només pretenc que siguem conscients de la facilitat que hi ha de forçar una porta per molt blindada que sigui si fan servir aquest tipus de pany i que últimament s'està utilitzant molt.

Personalment recomano canviar el pany per un de diferent que utilitzi per exemple el sistema de borja de seguretat, que juntament amb una bona porta i recordar de passar la clau cada cop que marxem per evitar que accedeixin amb el sistema de la radiografia, farà que sigui bastant més complicat que entrin a robar.

I un últim consell: normalment quan entren a robar solen estar nerviosos i van amb certa pressa, pel que solen buscar als llocs habituals on es guarden diners i joies, és a dir, al dormitori principal, tauleta de nit, lavabo (arracades, etc.). Cal evitar guardar les coses de valor en aquests llocs i en el cas de tenir una caixa forta, el més important no és que sigui molt bona, sinó que no la trobin.

Pirates i pederastes

Amb certa sorpresa acabo de llegir un article d'el Periódico.cat titulat "La descàrrega errònia d'un pirata d'internet porta fins a 26 pederastes".

No és sobre els pederastes que vull parlar en aquest article, amb aquesta gent el que cal fer és actuar, sinó sobre pirates (informàtics).

Arribar a dir que un ciutadà és un pirata perquè es va baixar una pel·lícula amb un programa d'intercanvi, em sembla una bajanada.
El fet és que aquesta persona es va baixar una pel·lícula d'actualitat i un cop la va visionar es va donar compte que era una violació d'una menor. La va portar als Mossos d'Esquadra i van fer un seguiment de l'arxiu fins arribar a la detenció d'uns quants pederastes que s'havien baixat l'arxiu de forma voluntària.

Però és clar, abans de detenir a un possible pederasta han de diferenciar si s'ha baixat l'arxiu de forma voluntària o no... pel que recomanen que tothom qui en descobreixi algun ho denuncií.

Però si resulta ara que tracten a aquest bon ciutadà com a pirata, correrem el risc que si algú es baixa arxius pedòfils vagi amb por a denunciar o ho deixi de fer-ho. I és que ara per ara baixar-se arxius de l'emule o similars no és cap delicte.
És clar que si els Promusicae llegeixen la notícia potser li posen una demanda...

En tot cas aquesta persona que jo sàpiga no ha entrat en cap sistema informàtic il·legalment ni res similar, els redactors de "el Periódico.cat" haurien d'anar més en compte a l'hora d'escriure.

Atac de suplantació

Ahir em va arribar un cou correu de Phishing (atac de suplantació) que simula ser un missatge de Caja Madrid, els enllaços simulen que vas al portal del banc, però en realitat és una pàgina falsa que l'únic que pretent és que posis el nom d'usuari i contrasenya per robar-la i poder accedir al compte, o sigui deixar-te sense un duro...

El missatge és aquest:

Día de San Valentín: REGALO 25€ PROMOCIÓN RECARGAS MOBIPAY


¡Estimado/a cliente de Caja Madrid!

Con un solo dedo y Mobipay, podrás recargar tu móvil o el de quien desees, estés donde estés.

Y te regalamos 25 € extra por cada recarga igual o superior a 5 € que hagas con Oficina Internet Recarga de Móviles* Envía el mensaje de texto "RECARGA 5" en su Buzón personal de Oficina Internet Caja Madrid ¡Y disfruta de la promoción!

Para tu comodidad, si deseas darse de alta ahora pulsa en Alta Servicio Recarga Móviles

* Promoción válida del 13/02/08 al 18/02/08 para todos los teléfonos de Movistar, Vodafone y Orange.

Bases depositadas ante Notario.

> Ir a la Oficina Internet

Per cert que al correu que l'he rebut, un compte de Gmail, directament me l'ha posat a la carpeta de correu brossa i amb aquest avís:

Avís: Aquest missatge podria no provenir de qui diu que prové. Aneu amb compte en fer-ne clic als enllaços i en proporcionar informació personal al seu remitent

He anulat els vincles per evitar problemes.

Estafadors d'asfalt

Tal com es pot llegir al Bloc Vallformosa corre un grup de persones d’origen irlandès que es dediquen a demanar als veïns si volen que els asfaltin el camí d’accés al terreny a un preu molt raonable. Si el veí accedeix sí que l’asfalten, però un cop han finalitzat, a l’hora de cobrar, el preu s’ha multiplicat per tres.

Quan es pregunta per quina raó la puja unilateral del preu et responen que han tingut dificultats degut al terreny i que han hagut que donar més capes i fer servir més material del pressupostat.

I si no hi estàs d’acord, tens un grup de gent amb cara de pocs amics esperant a cobrar. També sembla que són molt persuasius quan t’ofereixen asfaltar.

Empremtes digitals

Ha sortit un article a NewsCientist.com
titulat How
far should fingerprints be trusted? que posa en dubte que les
identificacions de persones per empremtes digitals sigui tant exacta com
es creia fins ara.

Pel que sembla als Estats Units han tingut alguns errors últimament i
els advocats defensors comencen a recórrer per aquest motiu les
sentencies. Ja fa temps va saltar un escàndol perquè la policia de Nova
York falsejava les empremtes per resoldre els casos.

En aquest sentit hi ha dos coses ben diferenciades, per un costat la
identificació que fa la policia de les empremtes que podria ser errònia
en alguns casos, ja sigui per incompetència o per manca de parcialitat,
això segurament portarà a la llarga que els advocats sol·licitin pèrits
imparcials, o dins la policia muntant grups especialistes en la
identificació de persones que no intervinguin directament en els casos
investigats.

Però el que realment sorprèn és que segons aquest article mai s’ha
demostrat científicament la probabilitat de que hi hagin dues empremtes
iguals. Més concretament, així com en l’ADN hi ha estudis molt exactes
dels ràtios d'error, la Ciència no ha pogut determinar aquesta taxa
d'errors per a les empremtes dactilars.